Museus i Liceu: una història compartida és el resultat d’un projecte entre museus, col·leccions, biblioteques, arxius i centres d’exposicions de Catalunya i el Liceu per commemorar el 175è aniversari del Gran Teatre. L’acció també vol contribuir a fer xarxa i establir lligams entre les institucions culturals del país.
La iniciativa compta amb un total de 121 centres culturals de tot el país, que han seleccionat una o diverses obres de les seves col·leccions relacionades amb la història del Liceu. L’exposició serà virtual, de manera que cada centre exposarà les peces triades a la seva seu, junt amb una cartel·la amb un QR des del qual es podrà consultar totes les obres d’aquesta acció. En total, cinc museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran participen a l’exposició ‘Museus i Liceu: una història compartida’.
La vinculació de cada objecte amb el Liceu pot ser des d’una referència temàtica o, fins i tot, revelar connexions sorprenents. El Museu Hidroelèctric de Capdella exposarà una central de telefonia. Es dona el cas que la central de Capdella va subministrar energia a partir del 1914 al Gran Teatre del Liceu, que els trucava per demanar subministrament elèctric quan tenien funcions extraordinàries fora de l’horari habitual. El Museu de Lleida ha triat dos obres relacionades amb l’òpera “Salomé”, de Richard Strauss, representada en 62 ocasions al Liceu. Una és la «Decapitació de Sant Joan Baptista», de Pere Garcia de Benavarri, una obra mestra del gòtic que mostra Salomé al mig de la composició portant la safata amb el cap del sant; i l’altra és un relleu de fusta policromada, de Joan Grau, que representa el “Martiri de Sant Joan Baptista” (1677-1678).
El Musèu dera Val d’Aran, amb motiu de l’Any dels Mites, exposarà properament part de l’attrezzo original de l’òpera Orfeo, de temàtica purament mitològica, considerada la primera òpera de la història. Aquests elements en préstec (una àmfora, una torxa, el bastó de Plutó, un encenser, dues màscares i la lira d’Orfeu) van formar part de les representacions del Gran Teatre del Liceu les temporades 1992/93 i 2001/02. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona hi participa amb el conjunt sepulcral de l’església de Sant Pau de Casserres, el Berguedà, on a l’intradós de l’arc hi trobem representats els àngels amb les trompetes del Judici Final. L’obra escollida ho ha estat per la representació dels instruments i amb ells la música que des de fa 175 anys és l’ànima del museu però també per la temàtica, el Judici Final, protagonista d’algunes òperes representades al Gran Teatre del Liceu al llarg de la seva història. Finalment, el Museu de la Conca Dellà ha seleccionat l’escultura d’un cap de lleó de marbre de la vil·la romana de Llorís, que connecta doblement amb l’obra La clemenza di Tito de Mozart: perquè la ciutat d’Aeso va rebre l’estatus de municipi en època dels Flavis (la tinastia de l’emperador Tit) i perquè l’òpera culmina amb uns condemnats portats davant de les feres de l’amfiteatre.
