Quan parlem de contaminació acústica ens referim a «tots aquells sons i sorolls no desitjats per la persona, que escapen del seu control i que poden tenir una afectació en la seva salut, tant física com mental», explica Jorge Lugo, psicòleg de l’Hospital Vall d’Hebron. El trànsit i l’oci nocturn són dues de les principals fonts, però també una conversa entre persones pot acabar en nivells perjudicials per a la nostra salut auditiva
Aquells sorolls que no podem controlar i que tenen una intensitat molt alta poden disparar senyals fisiològics, com ara la segregació de cortisol, que és l’hormona de l’estrès, i que en nivells alts augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, problemes digestius, així com problemes psicològics i emocionals. Des del punt de vista cognitiu afecta, per exemple, al deteriorament del son, que fa que el nostre cervell estigui alerta i que es produeixin microdespertars o fragmentacions de l’estructura del son, dels quals potser no en som conscients.
En concret es diu que sorolls d’entre 70 i 75 decibels ja poden tenir un efecte perjudicial per a la nostra salut i que volums superiors, per exemple de més de 80 decibels, ja sí que es consideren nocius per al nervi auditiu. «Per exemple, en una conversa normal el soroll podria estar al voltant de 40 decibels, però si s’hi uneix més gent podria ser ja de 60 decibels. Encara que no ens n’adonem, en moltes situacions quotidianes ja estem ratllant gairebé el límit. A més, cal tenir en compte que si en l’ambient ja hi ha soroll de fons, per poder-nos comunicar haurem d’elevar encara més el nostre volum», explica la María Pujol, adjunta de la secció d’Otologia del mateix hospital.
Així, tothom qui estigui exposat de manera constant a aquests nivells de soroll pot ser víctima del que es coneix com a traumatisme acústic, és a dir, una lesió als mecanismes auditius en l’oïda interna, específicament de l’òrgan de Corti. Segons la durada del traumatisme es classifica en dos tipus: aguda i crònica. Encara que no hi hagi un perfil concret, els infants i les persones adultes, per les seves condicions, són perfils més vulnerables i fràgils davant de certs sorolls. També els pacients amb patologies auditives prèvies. «Inicialment, el trauma acústic crònic és una patologia que sobretot s’associava al soroll laboral. Ara, però, ja no hi ha un perfil concret de persona susceptible a patir per soroll laboral, sinó que cada vegada som tots més propensos a patir-ne les conseqüències», apunta la Paula López, també de la secció d’Otologia.
Ara bé, no tots els sorolls són perjudicials. El Jorge explica que s’ha comprovat en estudis que el silenci absolut i l’aïllament sensorial total també afecta negativament la salut mental de les persones i que, contràriament, en alguns casos, un so que sigui agradable i controlat les pot portar a un estat de relaxació i tranquil·litat.
