"D'aquí a 5 anys ja no veurem trasplantaments ni ingressos per les hepatitis"

LLEIDACOM / Miquel de Santiago
28-07-2020
  • "D'aquí a 5 anys ja no veurem trasplantaments ni ingressos per les hepatitis"
    Peu de foto: 
    Dra. Pérez, Dra. Revuelto i Dr. Aracil - Hepatologia de l'Arnau de Vilanova (Foto Miquel de Santiago)

El 28 de juliol es celebra el Dia Mundial contra l’Hepatitis en honor al professor Baruch Samuel Blumberg, descobridor del virus de l’hepatitis B i guanyador del Premi Nobel nascut aquest dia del 1925. En parlem dels últims avenços, símptomes, tractaments i la relació amb la covid-19 amb el Dr. Carles Aracil, la Dra. Tamara Revuelto i la Dra. Maria Pérez, metge i metgesses adjuntes de la secció d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.


  • Què és l’hepatitis C i com afecta a la nostra salut?

Les hepatitis provoquen una inflamació al fetge causada generalment per una infecció vírica. La més coneguda és la Hepatitis C, la qual provoca una infecció crònica al voltant del 80% dels casos. Aquest es va descobrir el 1984 i fins el 1989 no va haver-hi un tractament. De fet, fins llavors s’anomenava hepatitis noA noB. La història de la malaltia ha canviat moltíssim des del 2014 amb el descobriment del genoma del virus i l’aparició dels antivirals d’acció directa. Des de llavors i fins l’actualitat, s’ha reduït notablement el nombre de pacients que desenvolupen una cirrosi, ha disminuït la incidencia de hepatocarcinoma i, sobretot, la necessitat de trasplantaments.

  • Es coneixen cinc tipus principals de virus de l’hepatitis, designats com A, B, C, D i E. Com podem distingir-les?

La A és aguda i no cronifica. A Espanya hi ha casos sobretot en infants, però la passen amb un lleu mal de panxa o gastroenteritis, sense major pronòstic. Amb gent més gran i immunodeprimida es poden donar casos més greus, però és molt excepcional. 

La B pots tenir-la molt de temps i pot o no presentar símptomes i inflamació. Per exemple, alguns pacients són immunotolerants, tenen el virus adormit al fetge. Davant aquests casos, fent un seguiment i controls anuals, sobretot amb gent de l’estranger. Quan veiem que hi ha inflamació, iniciem el tractament que es mantindrà de per vida. Enc as d’aturar-lo, hi ha risc d’activar el virus i torni a inflamar el fetge.

En canvi, amb l’Hepatitis C, es fa un tractament de 8-12 setmanes i si en 6 mesos el fetge no presenta inflamació podem arribar a donar l’alta. Si hi ha una cirrosi, sí mantenim un seguiment, però el risc de descompensació de les varius o de hepatocarcinoma es minimitza bastant. 

La D depèn de la B, és una co-infecció i, per tant, sola no existeix. La forma més recurrent que veiem de la B és l’hepatitis crònica, amb tractament permanent, sense curació, però amb l’aturada del virus. 

La E igual, a més, aquí és molt estranya i afecta més a embarassades, però acostuma a passar com una hepatitis aguda sense afectació. 

  • Quins símptomes i afectacions presenta la Hepatitis C a la nostra salut?

La majoria de casos són assimptomàtics, però es pot transmetre igualment. Actualment, a nivell català es començarà un pla de cribatge de l’Hepatitis C via ambulatòria. El primer pas és analítica, anticossos i, sense haver de demanar el RNA del virus per si està replicant, el laboratori crea una alarma de manera automàtica i avisa, per tal de minimitzar el circuit i pèrdues de pacients infectats. Precisament, un dels objectius de tots els països és l’eliminació del virus C l’any 2030. La OMS diu que s’ha de poder tractar el 75-80% dels pacients a nivell mundial. Aquests programes apunten especialment als pacients difícils de tractar. Els qui estan dins del sistema els identifiques fàcilment, però altres no, com els col·lectius més vulnerables (com els drogodependents), els de neuropsiquiàtrics, presos, immigrants de països subdesenvolupats, els quals tenen una prevalença major de ser portadors del virus C. Ara s’està actuant sobre aquest grups, perquè són un focus a partir del qual es pot propagar l’incidència de la malaltia.

Foto Miquel de Santiago
Foto Miquel de Santiago
  • Sembla que aquests protocols guarden aparences amb els aplicats pel reastreig de casos de covid-19

Sí que és semblant pel que fa a la recerca de casos. L’aparició dels nous tractaments va suposar la mejor revolució en el camp de l’hepatologia del que portem de segle. El fet de poder tractar la malaltia amb una pastilla durant 12 setmanes és un dels majors avenços, sobretot pels qui han viscut els anteriors tractaments. Els congressos actuals ja no tenen res a veure amb els de fa només 10 anys. Ara tenim taxes de curació del 96%. 

Als seus inicis, els tractaments eren caríssims. Acabava de sortir la patent i hi havia tants pacients que s’havia de prioritzar. Llavors, la Societat Espanyola del Fetge va treballar amb el Ministeri de Sanitat per prioritzar l’inici del tractament, amb molts estudis de cost-efectivitat. Els mètodes eren molt cars, però ho era encara més l’ingrés d’un pacient amb cirrosi per descompensació o un transplantament. 

Per sort, la situació actual ens permet tractar tothom, independentment de la edat, de les patologies o del lloc de naixement. Tal com dèiem abans, els congressos es centren més en la recerca d’aquests col·lectius que és més difícil que vinguin a la consulta. Els hi fem plans adaptats per evitar pèrdues de seguiment i consulta.

  • Per quines vies es contagien?

El virus de l'hepatitis C es transmet principalement per via hematògena, a través de la sang. Normalment, per l'ús de material contaminat, com ara el de consum de drogues (pipes, xeringues, cassoles...) o el d'higiene personal (tallaungles, raspalls de dents, fulles d'afaitar...).

[Consulta Salut: Com puc saber si m'he contagiat d'hepatitis vírica?]

  • De quins tractaments es diposa actualment?

El gran canvi va arribar el 2011, amb els nous tractaments que presentàven taxes de resposta del 50%, mentre que els anteriors a base d’Interferó eren d’un 10-15%. Aquesta tractament era molt més dur, produïa molts efectes secundaris, estava limitat als pacients sense problemes cardíacs i resultava intolerant per alguns, amb major risc en pacients d’edat avançada. Actualment, tractem pacients, per exemple, de 85 anys i es curen, quan fa 5 anys era inviable. 

El canvi ha estat brutal des de l’any 2014, gràcies al descobriment del genoma del virus i l’aparició dels antivirals d’acció directa. Abans d’aquests antivirals, els pronòstics per diagnòstic d’Hepatitis C eren molt diferents, i és que només podíem tractar fins al 15-20% dels pacients amb la malaltia cronificada, mentre que ara mateix tractar-ne pràcticament el 100%. 

En definitiva, el tractament ha canviat radicalment. Ara són de 8 a 12 setmanes, mentre que abans era de 6 mesos a 1 anys. És un tractament segur, senzill, sense efectes adversos o molts pocs i amb una elevada taxa de curació. També s’ha reduït la durada i l’agressivitat dels tractaments, així com els trasplantaments. Pràcticament cap pacient requereix aquesta intervenció a causa de l’Hepatitis C, perquè podem aturar la malaltia i probablement al 2030 no tindrem cap portador del virus. També comptem amb tractaments de rescat, per si els anteriors no fossin efectius. 

Dr. Carles Aracil (Foto Miquel de Santiago)
Dra. Tamara Revuelto (Foto Miquel de Santiago)
Dra. Maria Pérez (Foto Miquel de Santiago)
  • Una malaltia associada a l’hepatitis és la cirrosi

Si no tractes l’Hepatitis C, lentament va inflamant el fetge, va destruint les cèl·lules, provoca fibrosi i aquesta les substitueix. L’estadiatge final de la inflamació crònica és la cirrosi, una fibrosi greu, un enduriment del fetge que comporta descompensacions, com ara retencions de líquids a la panxa, risc d’infeccions o perill de epatocarcinoma, el tumor maligne més freqüent associat a la cirrosi i al virus oncogènic. Aquesta és l’etapa final del virus de l’Hepatitis C i, per tant, curant-lo evites que una fibrosi lleu passi a ser greu.

  • Per què no es permet donar sang malgrat haver-la superat? 

Amb l’Hepatitis B es descarta, perquè tens el virus i cronifica. Amb l’A no passa res, donat que és una infecció aguda que no cronifica. Amb el C, tot i curar-se, encara no està recomanat ni permès, perquè sempre hi ha el mínim risc que hi hagi en algun pacient un fals negatiu i que pugui transmetre la malaltia. Potser d’aquí uns anys sí es podrà, però actualment no.

  • Quant s’ha avançat en la lluita contra les hepatitis en els últims anys? Ha disminuït el nombre d’afectats i la gravetat d’aquesta patologia?

A partir del 2015 canvia totalment el paradigma amb la teràpia lliure de Interferó i gràcies als nous fàrmacs d’acció directa. Abans, havies d’excloure el 25% dels pacients en llista d’espera per trasplantaments per minoria de la funció hepàtica. Ara, pràcticament no hi entren, a no ser que estiguin tractats i, malgrat estar curats del virus, siguin cirròtics i facin un epatocarcinoma. Els residents que vinguin d’aquí 5 anys no coneixeran l’Hepatitis C, no veuran trasplantaments ni ingressos per la malaltia.

  • Què en sabem sobre l’afectació de la covid-19 en les persones amb hepatitis?

S’han descrit casos que la covid-19 ha provocat inflamacions del fetge, però no s’ha certificat predisposició en pacients amb virus de l’Hepatitis C ni si són més propensos als efectes secundaris pel coronavirus. La covid-19 s’assembla al virus de l’Hepatits C pel que fa a la inflamació del sistema immunològic, però encara ens queda moltíssim per saber. La realitat és que encara estem en fases molt inicials de la malaltia i és aviat per saber si amb el virus B o C afecta més o menys. Encara no s’ha acabat estudis en aquest sentit, però estan en curs. El que sí podem considerar és que els cirròtics són persones immunodeprimides i, per tant, se’ls considera grups de risc davant la pandèmia.

Comparteix

També t'interessarà