El passat dissabte al matí Lleida va dur a terme la col·locació de deu noves llambordes stolpersteine a diversos carrers de la ciutat per recordar deu persones deportades als camps de concentració de Gusen i Mauthausen, set de les quals hi van ser assassinades. L’acte central es va celebrar al Mercat del Pla i va comptar amb la presència del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i de l’alcalde, Fèlix Larrosa, juntament amb representants institucionals i entitats dedicades a la recuperació de la memòria històrica.
La comitiva institucional, acompanyada de familiars i representants d’entitats memorialistes, va recórrer els carrers Magdalena, Parra, Canyeret, Sant Martí, Cavallers i Lluís Companys per col·locar-hi les llambordes en record de Josep Maria Piñol, Enric Maench, Manuel Puertas, Miguel Laguna, Antoni Carque, Gabriel Andrés, Miquel Borràs, Antoni Giménez, Julián Estiarte i Miquel Bertran. En cada parada, es va llegir una breu biografia i els familiars van compartir unes paraules en memòria del deportat. L’acte va comptar amb acompanyament musical del grup Guerrilla Folk.
Amb aquesta nova acció, la ciutat suma un total de 41 llambordes stolpersteine col·locades entre els anys 2019, 2021, 2023 i 2025, majoritàriament al centre urbà. L’activitat es va desenvolupar amb el suport del Memorial Democràtic, l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida, el Grup de Treball DEMD i alumnat vinculat al Projecte Buchenwald-Mauthausen.
Durant la seva intervenció, Espadaler va afirmar que “és un acte rellevant per fer justícia, perquè les stolpersteine tenen una virtut, que és personalitzar”. A més, va remarcar que “la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició són essencials per evitar que els horrors del passat tornin a produir-se i per fer realitat el compromís col·lectiu amb el ‘Mai Més’.”
L’alcalde Fèlix Larrosa va encoratjar a continuar treballant en el projecte Stolpersteine, així com a “sumar còmplices a aquesta feina extraordinària que és explicar la història i lluitar contra el feixisme”.
Josep San Martín, membre de la Junta Amical i del Comitè Internacional de Mauthausen, va posar l’accent en la necessitat de combatre “la mentida, la banalització de la barbàrie i la manipulació de la història”, especialment de cara als més joves.
Aquestes llambordes, impulsades per l’artista alemany Gunter Demnig a partir dels anys 90, es col·loquen davant de l’última residència coneguda de la persona deportada. Cada peça conté gravades dades bàsiques sobre la víctima, i convida els vianants a llegir-les tot inclinant-se com a gest de respecte. Actualment, se n’han instal·lat més de 117.500 en 31 països europeus.
