Documentats per primer cop els vols nocturns del trencalòs

REDACCIÓ
24-07-2020
  • Vol trencalòs
    Peu de foto: 
    Vol trencalòs. Pilar Oliva

Els beneficis de l'alimentació no expliquen els vols durant la nit del  trencalòs (Gypaetus barbatus). Així ho afirma una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) que, per primer cop, ha documentat  el comportament nocturn en aquesta espècie d'aus amenaçades, que no havia estat descrit prèviament. Els resultats els acaba de publicar la revista Bird Study.  

Les investigadores de la UdL Ruth Garcia i Pilar Oliva formen part de l’equip que ha monitorat durant un any 11 exemplars de trencalòs als Pirineus espanyols; juntament amb Antoni Margalida, exinvestigador de la UdL i actualment a l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC CSIC-UCLM), i tècnics del departament de Medi Ambient d’Aragó .

Combinant la informació de sistemes de posicionament global (GPS), acceleròmetres i 88 carcasses d’animals domèstics i salvatges monitorades amb càmeres-trampa, els experts han comprovat que el 55% dels individus van realitzar vols nocturns però que només el 8,2% es van alimentar a última hora del dia i primera hora del matí, però no en horari nocturn.

La majoria dels vols rastrejats es trobaven als voltants de la ubicació nocturna. Durant l'estudi, els trencalossos es van desplaçar entre 0,7 i 6,1 quilòmetres en almenys 19 nits diferents; fins i tot en aquelles amb pitjors condicions lumíniques, quan menys del 20% de la lluna estava il·luminada. Els experts també han constatat que només van menjar en 12 dels 146 esdeveniments d’alimentació existents, sempre al capvespre o de matinada, però no durant la nit. 

Els investigadors i investigadores només van detectar activitat d'alimentació durant els dos períodes d'una hora després de l'alba i una hora abans del capvespre. "Els nostres resultats suggereixen que els trencalossos s'alimenten gairebé exclusivament de dia i que no hi ha cap vincle entre els seus vols nocturns i el seu comportament de cerca", afirmen.

Per tot plegat, consideren que els beneficis d'alimentació no expliquen els vols nocturns del trencalòs i que un possible motiu serien "les pertorbacions en l'entorn, com l'aparició d'altres animals, o les condicions meteorològiques adverses que poden provocar  el sobtat abandonament d'un niu durant la nit". En les conclusions de l'estudi plantegen que "això també podria explicar perquè alguns exemplars recuperats al camp mostraven ferides d'impacte, fins ara desconegudes".

L'equip també posa de manifest la necessitat que futures recerques sobre els rapinyaires diürns "tinguin en compte els desplaçaments nocturns i l'ecologia de la recerca d’aliment per millorar els nostres coneixements sobre les conseqüències d’aquest comportament per a la conservació".

El Pallars i l'Alt Urgell són les principals zones de reproducció d'aquesta au, en perill d'extinció a Europa. Un dels últims censos elaborats pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), elaborat per Margalida,  assenyala que a  les comarques de Lleida hi ha més de quaranta territoris en els quals s'ha detectat la presència de nius de trencalòs, la majoria al Pallars Sobirà (14), Pallars Jussà (10), Alt Urgell (9) i Alta Ribagorça (3).

Comparteix

També t'interessarà