El mapa de la cultura lleidatana

R. BANYERES
Publicat: 
04-01-2019
Actualitzat: 04-01-2019 9:54
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • El mapa de la cultura lleidatana
  • El mapa de la cultura lleidatana

L’exdirectora del Teatre de l’Escorxador i gestora cultural Margarida Troguet i la mànager de companyies teatrals Marta Oliveres coordinaran una estratègia per promocionar internacionalment les petites i mitjanes empreses culturals de Lleida. Entre les actuacions principals destaquen la creació d’una biennal i l’elaboració d’una mena de catàleg per conèixer “la photo finish” del sector. Així ho van explicar ahir les responsables, acompanyades de l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i la tinenta d’alcalde de Cultura, Montse Parra, en un acte que va tenir lloc al Marbi Espais de Creació.

Larrosa va explicar que “és necessari saber què implica ser una empresa cultural a Lleida per tenir consciència de què és el que s’està fent i com està dimensionat el sector”. En aquest sentit, Troguet va assenyalar que el primer que tenen previst és “elaborar un cens de qui és qui en la cultura de la ciutat, què es fa, quin teixit existeix i el seu context, els professionals que hi treballen, de quins recursos disposen o el volum d’activitat”. Així doncs, la seua intenció és treballar d’acord amb l’estatut de l’artista que està elaborant el Conca. Una vegada aconseguida la “photo finish” del sector, s’encarregaran d’organitzar l’esmentada biennal, que serà una barreja entre una fira i un certamen, amb la voluntat d’explicar què hi ha en tots els sectors de la cultura a la ciutat i alhora, internacionalitzar-lo.

La intenció és que (igual que el cens) inclogui el ventall complet de disciplines, des de les arts escèniques a la literatura, passant per la música, el món editorial o l’audiovisual, per citar-ne només alguns. Se centrarà en tres eixos: pensament, mercat i exhibició. La intenció és que se celebri durant “tres o quatre dies”, tot i que encara no s’han decidit ni el format ni les dates.

El que sí que va revelar Oliveres és que s’han inspirat en l’Edinburgh Festival City i el Merkatua de Pamplona, que expliquen de forma transversal el sector cultural dels seus respectius mercats. Parra va recordar que aquesta estratègia seguirà les directrius del Pla Estratègic de Cultura i permetrà millorar les sinergies entre indústries, creadors i públics.

El mes de gener del 2018 va tenir lloc una d’aquestes reunions, en què es va alertar de la falta de públic jove a les activitats programades i en l’àmbit de la creació, entre altres aspectes. Finalment, les línies directores del pla es van presentar en societat al juliol. Aleshores Fina va posar de manifest que entre les principals necessitats hi havia crear un pla de biblioteques, empoderar els centres cívics perquè programin actes culturals, potenciar un clúster de teatre infantil que pivoti al voltant del Centre de Titelles de Lleida, revisar el pla de museus o crear estratègies de promoció de públics i potenciar la creació local emergent. En aquest sentit, passat el mes de desembre ja van anunciar que una de les primeres apostes seria una nova biblioteca. També es va posar en marxa un concurs per a l’assessoria, gestió i internacionalització de la indústria cultural de la ciutat.

Bones perspectives inicials a les arts escèniques de Lleida

L’empresa barcelonina ICC Consultors Culturals SL va guanyar el concurs de licitació del servei d’un pla estratègic de cultura per a Lleida que va convocar la Paeria el desembre del 2016 amb un pressupost de 17.300 euros sense IVA (21.175 € amb IVA). El març del 2017, l’empresa, amb el director, Xavier Fina, es va presentar a entitats i agents culturals de la ciutat per explicar-los el projecte i citar-los a futurs contactes ja que la seua intenció era elaborar l’anàlisi de la situació de la ciutat i plantejar les possibles millores escoltant el sector.

Comparteix

També t'interessarà