El Museu de Lleida incorpora dos manuscrits moriscos cedits per la Biblioteca Pública de Lleida

El Museu de Lleida ha incorporat a l’exposició permanent dos manuscrits moriscos cedits per la Biblioteca Pública de Lleida. Els llibres, procedents d’Aitona, completen l’àmbit dels moriscos, que inclou també l’Ocultació de Seròs. Aquest àmbit ha quedat instal·lat en una de les capelles de l’església del museu. El préstec de la Biblioteca Pública de Lleida és molt important, donat que a Catalunya es conserven pocs exemplars d’aquest tipus de llibres. 

En el marc de les reformes dutes a terme aquest 2021 al Museu de Lleida, centrades sobretot en l’àmbit del gòtic, s’ha intervingut també en l’espai de l’església. Així, una de les vitrines que ocupava un lloc central en aquest àmbit, la que mostrava el conjunt de l’Ocultació de Seròs, s’ha desmuntat i s’ha traslladat a una de les capelles, que a partir d’ara explicarà el tema dels moriscos.

A inicis del segle XVII va tenir lloc el que coneixem com a expulsió dels moriscos, persones musulmanes que havien estat obligades a batejar-se, però que van continuar mantenint les seves creences i les seves pràctiques religioses d’amagat. L’expulsió va tenir lloc el 1610 per ordre del rei Felip III, la qual cosa obligà milers de persones a abandonar casa seva sota l’acusació d’heretgia. Al Baix Segre això va suposar, en moltes poblacions, el 100% de la població. Després d’haver estat batejats en grup entre 1536 i 1546, van ser obligats a deixar casa i propietats i a embarcar a través del port dels Alfacs. Eren persones de Seròs, d’Aitona, de Lleida, de Fraga, de Mequinensa, d’Ascó...

A Catalunya, el passat morisc només es pot documentar gràcies a troballes esporàdiques, realitzades durant els processos moderns d’urbanització d’aquestes poblacions. Aquestes troballes consisteixen en llibres, i altres objectes, que es trobaven emparedats als murs de les cases.

Dos d’aquests llibres es van localitzar a Aitona, i són els que ara cedeix temporalment la Biblioteca Pública al Museu de Lleida. Aquest conjunt, únic a Catalunya, va aparèixer el 26 de juliol de 1961, durant l’enderroc d’una casa al carrer Major d’Aitona. L’un és un breviari alcorànic escrit en àrab, i l’altre, un seguit de relats pietosos que intenten demostrar que l’Islam és la millor i única religió, escrits en aljamia (textos de llengües romàniques, en aquest cas el castellà, escrits en escriptura àrab). A Catalunya es conserven pocs exemplars d’aquest tipus de llibres. Concretament , un a la biblioteca de la Universitat de Barcelona, originari de Reus, i dos més a la Biblioteca de Catalunya, possiblement de fora del principat, a més d’uns fragments d’Ascó, en una col·lecció privada.

Els llibres s’exposen al costat de l’anomenada Ocultació de Seròs, un conjunt que va aparèixer el 1985, durant l’enderroc d’una casa de Seròs, ocult darrere una de les parets de l’habitatge d’una família morisca. Format per 30 objectes i fragments, al museu s’exposen: un devocionari morisc o mudèjar escrit en àrab; dos bosses de cànem; una troca de lli; una gerra de ceràmica vidriada; una preguera en àrab, i un talismà o hirz, ambdues pensades per ser plegades i guardades en les bosses de cànem que anirien penjades del coll, i que serien objectes de protecció personal.

Gràcies al préstec de la Biblioteca Pública de Lleida, el Museu de Lleida exposa els dos únics conjunts sencers conservats a Catalunya.