L’Audiència de Lleida ha ordenat reobrir el cas contra tres comandaments de la policia espanyola que van dirigir les actuacions de l’1-O al col·legi electoral del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, on hi va haver una quarantena de ferits. La Sala accepta el recurs de l’acusació particular contra l’arxivament provisional en considerar-lo «prematur» perquè encara no s’han practicat, diu, totes les diligències acordades. L’Audiència considera l’arxiu «precipitat» i conclou que «cal conèixer més les circumstàncies sobre els fets per poder fer una qualificació jurídica correcta» i recorda que en fase d’instrucció cal seguir amb el procediment sempre que no aparegui «descartada clarament» l’existència de la infracció penal.
L’Audiència ha acceptat el recurs presentat per l’Associació d’Advocacia per la Democràcia que al·legava que encara no s’havien practicat totes les diligències demanades, tal com va passar amb la investigació contra sis policies espanyols investigats per l’actuació al col·legi electoral de la Mariola. En el cas d’Afers Socials, recorden que el jutge instructor va demanar a través d’una interlocutòria, emesa el 5 de setembre de 2010, que la policia espanyola presentés al jutjat l’atestat policial íntegre emès el 3 d’octubre de 2017 així com les comunicacions entre els comandaments policials tant del la policia espanyola com dels Mossos i que encara no s’ha enviat.
⏯️ Les imatges de les càrregues policials durant l’1-O a Lleida
La Sala accepta aquest recurs i recorda que la valoració de les proves és competència de l’òrgan sentenciador i no del jutge instructor. Així mateix, en la seva interlocutòria, l’Audiència recull que «per poder seguir amb el procediment només calen indicis racionals de criminalitat i que el sobreseïment només es pot acordar quan pugui descartar-se la comissió d’un delicte per absència o indicis insuficients».
En aquest sentit, segons l’Audiència després d’examinar les actuacions i «sense ànim de prejutjar», entén que el sobreseïment acordat resulta «prematur i precipitat» i estima necessari continuar amb la feina instructora fins que s’hagi completat la investigació.
Els tres comandaments de la policia espanyola que van dirigir les actuacions de l’1-O al col·legi electoral de l’avinguda del Segre de Lleida, a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, van negar que els seus subordinats agredissin ningú. Van declarar al jutjat d’instrucció 4 de Lleida que porta el cas en fase d’instrucció, el 10 de febrer de 2020 per videoconferència des de Ceuta.
L’Associació d’Advocacia per la Democràcia, va considerar llavors que en les seves declaracions es van «contradir» i recordava que aquell 1 d’octubre de 2017 es van registrar en aquell col·legi una quarantena de ferits per cops als braços, al cap i a les costelles i atacs d’angoixa. Fins i tot també hi va haver un ferit amb una espatlla dislocada, que va ser trasllat a l’hospital en ambulància.
