#EspecialFestaMajor: 10 raons per viure i entendre les Festes de Maig

LLEIDACOM/ Griselda Mas
Publicat: 
10-05-2017
Actualitzat: 08-05-2018 11:10
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • #EspecialFestaMajor: 10 raons per viure i entendre les Festes de Maig

La Festa Major de Maig de Lleida, àlies 'les Festes de Sant Anastasi', tenen competència. Badalona, que comparteix part d'història amb nosaltres, celebra aquesta festa major els mateixos dies, les mateixes hores, els mateixos minuts... Eh! Però no us enfadeu, no tenim res a envejar-los. Què dius? Que te'n vols anar a Badalona? Espera! Et donem 10 motius, 10 conceptes, 10 explicacions sobre les Festes de Maig. Amb 10 n'hi ha prou per entendre i quedar-se a gaudir d'aquests dies de disbauxa. Som-hi!

  • Qui era Sant Anastasi

Sempre s'ha dit que són les festes de Sant Anastasi però... Qui era? Què va fer? Tranquils, aquí en teniu un breu resum: Anastasi de Lleida era un soldat romà nascut a la capital del Segrià per allà l'any 263. Venia de família pagana però, va esdevenir cristià poc després de ser martiritzat a Badalona durant la persecució de Dioclecià, del qui, segons la tradició, va ser el seu guàrdia personal. La seva mort data de l'11 de maig de l'any 305. Des de 1627, Anastasi és sant patró i copatró de Lleida, i es representa com un soldat romà, portant una espasa i una palma com a símbol del martiri i de ser seguidor de Crist. 

  • Lo Marraco

A més d'un, quan erem petits, l'icònic Marraco ens va causar més d'un trauma. És normal. La funció d'aquest ésser fantàstic i malèvol, en forma de llangardaix verd de la mida d'un drac, era la d'aconseguir que els més petits de casa fossin més obedients, com una mena d'home del sac a la lleidatana. Tot i això, actualment els pares i mares porten els seus fills davant del Marraco per tal de penjar-hi els xumets entre les seves dents afilades i és estimadíssim entre la canalla. Fins i tot van amb les escoles per veure com és per dins i coneixen totes les seves peripècies! Com canvien els temps... Per cert, si voleu saber més sobre la història o les operacions estètiques d'aquesta icona lleidatana, consulteu el web dels gegants de Lleida!

  • La Batalla de Flors

Sabíeu que la Batalla de Flors té el seu origen en una barreja de dos actes tradicionals? En primer lloc, la processó religiosa de sant Anastasi. Antigament, la representació del sant es treia en processó pels carrers de la ciutat i la gent li llançava milers de flors des dels balcons i portes de les cases per on passava. Una tradició local explica que aquella noia soltera que aconseguís introduir una corona de flors al cap del sant es casaria l’any següent. Els historiadors locals diuen que, un cop passada la processó, la mainada jugava a llançar-se les corones i la resta de flors que quedaven per terra.

En segon lloc, a principis del segle XX a Lleida se celebrava una Cavalcada Artística, durant la qual desfilaven carrosses amb motius diversos. La desfilada, que es feia als Camps Elisis l'últim dia de la festa major, donava tres voltes, una primera d’exhibició per poder valorar les carrosses, i la segona i tercera per a la batalla amb les flors.

Actualment, el confeti es podria considerar un dels elements més important d'aquesta desfilada. Es creu que s’introduí als anys 50, quan poder obtenir flors naturals començà a ser difícil i més car. Cal esmentar que els treballadors d'Ilnet tenen molta feina l'endemà...

  • La Revetlla a les Cases Regionals

Existeix una tradició no escrita que diu que la festa de debò es troba a les diferents Cases Regionals durant les nits de revetlla de la Festa Major. Menjar, beure, música a tope i gent per tot arreu dels Campos movent l'esquelet. I no ens enganyem, no només és cosa del jovent... També es diu que un DragQueen espaterrant volta per allí per treure a ballar al més llençat ;) S'haurà de comprovar, oi?

  • El correfocs

Ballar sota el foc, avui en dia, no és cosa de pagans, és cosa de gent amb ganes de viure al límit! Ja sabeu, texans, caputxa i mocador a la boca per evitar ensurts. Grans i petits... foc a la metxa!

  • Els focs artificials 

I que macos que són els focs d'artifici! (en canvi, per als nostres peluts no tant...) Hi ha afortunats que els poden veure des de casa, a primera línia, des del carrer (vigilant la sordera) o, romànticament parlant, des de la nostra estimada Seu Vella. Sempre tindràs aquella cara de Clint Eastwood intentant saber quines formes fan els focs artificials: un cor, una palmera, o era un caragol? Sigui com sigui, vigileu no acabar sords, cuideu als vostres peluts, pregueu a nostre sinyor perquè no es cali foc a la gespa del riu i... a gaudir de l'espectacle!

  • Les firetes

Ai les firetes, quins mals de cap ens porten des de fa un temps. Pels que no sou de Lleida, heu de saber que els lleidatans i firaires estàvem molt contents amb la seva anterior ubicació: als Camps Elisis, just al costat de tota la festa. Estaven integrades al 100%, en mig del cotarro. Des de fa pocs anys, però, s'han traslladat a Copa d'Or i n'hi ha menys. I a sobre, enguany, per si els firaires no tenien prou maldecaps s'han liat amb els tiquets 2x1. Santa paciència, mare de tots.

  • La pluja

Les terres de l'oest són extremadament seques, oi? Doncs resulta que per les Festes de Maig sempre acaba plovent. No se sap per què. Per molt que facis la dansa del sol dels teus avantpassats, preguis a Sant Anastasi o hagis fet el bé i creguis que el karma et recompensarà, doncs no... no siguis innocent. Plourà segur. En quin moment? No se sap...

  • El cartell

Feu memòria. L'any passat teníem un cartell de Festa Major d'acudit, i com a resposta, la polèmica va estar servida durant totes les festes. I amb motiu... A primera vista el d'enguany fa una mica de por...

  • Pensar en l'Aplec

Si t'has quedat amb més ganes de festa... tranquil. ¡Que no cunda el pánico! Això només és un escalfament de motors. La festa gastronòmica més coneguda de Lleida, l'Aplec del Caragol, se celebra el 27 i 28 d'aquest mes. Sabies què és una festa d'interès turístic nacional? Sí, sí! Una ruta del bacalao per als estómacs i on els aplequistes, en germanor, ho comparteixen quasi tot. Dia i nit. Non-stop. Què n'estaria d'orgullós en Manolo Calpe!

Comparteix

També t'interessarà