ℹ️ La crisi de l'independentisme s'agreuja amb desavinences internes a entitats i partits
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu (Miquel de Santiago)
"Això que ens passa a l'ANC és un reflex del que està passant dins la societat i dins l'independentisme", admetia la setmana passada Dolors Feliu, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, organització de gran influència en el moment més àlgid del 'procés', però que ara està en hores baixes. La dimissió de 13 membres del secretariat nacional -en part, pel desacord sobre com tirar endavant la seva proposta estrella, la llista cívica- deixa en evidència que la crisi de l'independentisme va més enllà de les disputes entre ERC, Junts i la CUP. Cinc anys després de l'1-O, no hi ha un full de ruta de consens per assolir el seu objectiu polític. La desorientació es comença a notar fins i tot dins dels espais polítics i socials del moviment.
ERC i Junts afronten reptes interns. La CUP sempre ha estat una formació amb veus molt diverses, si bé darrerament també han aparegut algunes crítiques a la seva cap de llista en les últimes eleccions, Dolors Sabater. En el sector civil, ha aflorat una divisió a l'ANC per discrepàncies estratègiques i de lideratge.
Ni tant sols se salva Òmnium Cultural, que es vol erigir com un punt de trobada per superar rancors, refer ponts i dissenyar un pla comú per avançar cap a la independència. A l'entitat hi ha hagut algunes dimissions, tot i que de rellevància menor. A mitjans de febrer el fins aleshores president d'Òmnium a Sabadell, Jordi Carbonell, i tres membres més de la Junta van plegar en disconformitat amb l'estratègia de l'organització. I a finals de 2022, la presidenta i la vicepresidenta al Vallès Oriental, Clàudia Garcia i Meritxell Corbera, també van dimitir.
Espiral de retrets
Els diversos espais de l'independentisme sempre han tingut les seves diferències, però van intentar aparcar-les (no sense dificultats) per promoure el referèndum de l'1 d'octubre. A partir de l'1-O, s'obre una nova etapa marcada per la presó i l'exili dels líders impulsors. Inicialment, s'entreveuen ressentiments entre ERC i Junts per les conseqüències d'aquella enfrontament amb l'estat espanyol, però no s'expressen en paraules dels seus màxims dirigents fins ara fa quatre anys.
Exactament, el 29 de gener del 2019. El dirigent d'ERC Oriol Junqueras declarava a 'Le Figaro' que s'havia quedat a Catalunya per un sentit de responsabilitat amb els ciutadans": “Sòcrates, Sèneca o Ciceró van tenir l’oportunitat de fugir i no ho van fer. Aquesta responsabilitat cívica i ètica m’impressiona molt”.
Aquelles declaracions van arribar a oïdes de l'expresident Carles Puigdemont quan estava visitant Dublín, des d'on va replicar: "Tots sabem on érem i el que vam fer, jo sempre he dit que tindré paciència fins a la sentència, després cadascú explicarà el que hagi d'explicar".
Precisament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, viatja aquest dijous a Dublín i ho fa amb un pitjor ambient de desentesa. Quatre anys després del primer xoc públic entre Junqueras i Puigdemont, la relació entre els grans partits independentistes no ha millorat. Amb una bona pila de condemnes judicials i sense un nou projecte comú, el món secessionista català ha entrat en una espiral de retrets i discrepàncies que ara ha calat fins i tot dins dels partits i entitats que el conformen.
ERC s'acosta a PSC i Comuns
El distanciament estratègic amb Junts va obligar ERC a buscar suports fora de l'espai independentista per continuar governant. Pactant els pressupostos amb el PSC i -abans- amb els comuns, els republicans han hagut d'assumir projectes com la B-40, que genera rebuig entre els seus al territori. Per això, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, públicament ha donat via lliure a les bases per participar en la manifestació del diumenge contra la construcció d'aquesta nova autovia entre Sabadell i Terrassa. El partit no hi enviarà cap representant ni cap membre de la direcció.
La "contradicció" sobre el Quart Cinturó -assumida pel propi president de la Generalitat- és l'únic punt que ha tensionat una part de les bases republicanes. Sobretot els quadres del partit als Vallesos. El candidat a Sabadell, Gabriel Fernàndez, és un ferm opositor a aquest projecte i, de fet, ha assegurat que dimitirà si és alcalde i el Quart Cinturó tira endavant. La fricció, però, va durar poc. Dos dies després que el Govern i ERC assumissin la "contradicció" de donar suport a la B-40 a canvi de suport dels socialistes als pressupostos, els republicans van celebrar un Congrés Nacional a Lleida que va servir per tancar files i demostrar unitat entre les bases i amb la direcció.
Amb tot, a ERC no hi ha esquerdes sobre la via per aconseguir una república catalana, que passa per la negociació amb l'Estat. A través de la taula de diàleg amb el govern de PSOE i Podem, van arribar els indults als líders condemnats per l'1-O el juny del 2021 i a finals del 2022 la reforma del Codi Penal que derogava la sedició i modificava el delicte de malversació sense ànim de lucre. Tanmateix, només Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han deixat d'estar inhabilitats i el president d'ERC Oriol Junqueras no es podrà presentar a les pròximes eleccions. A més, als exlíders de l'ANC i Òmnium se'ls hi atribueix un delicte per desordres públics agreujats. A cap dels condemnats inicialment per malversació se'ls hi ha canviat pel tipus atenuat que es va introduir al Codi Penal.
Un cop tancada la carpeta de la desjudicialització, l'estratègia d'ERC contemplava una segona fase on s'abordés un nou referèndum. En canvi, el president espanyol, Pedro Sánchez, s'oposa frontalment a un plebiscit sobre la independència de Catalunya i considera que el següent pas és una taula de diàleg entre partits catalans per "passar pàgina".
Junts, nova etapa fora de govern
A Junts tampoc han tingut uns mesos plàcids, especialment des que Puigdemont va deixar la presidència el juny passant el relleu a Jordi Turull, de l'òrbita convergent, i Laura Borràs, referent d'un corrent d'independents heterogeni. Tots dos han pilotat la formació cap a l'oposició desmarcant-se de l'estratègia del diàleg dels republicans. Però no sense polèmica interna.
Quan van preguntar a les bases si volien trencar amb ERC, va quedar palès que un sector no combregava amb aquesta tàctica. Un 42,39% dels militants volia continuar a l'executiu. Tot i això, la formació ha aconseguit tancar files i ara està centrada en fer oposició reivindicant que "cal passar a l'acció i culminar el mandat de l'1-O", però no concreten exactament com s'ha de fer això. Des de Junts reconeixen que sense anar plegats amb la resta de partits i entitats no es pot avançar cap a la independència.
La CUP i Dolors Sabater
La CUP també ha elevat el to contra l'executiu d'ERC, no només en l'eix nacional per la taula de diàleg, sinó també en l'àmbit econòmic i social pels pactes d'Aragonès amb el PSC sobre els macro-projectes. Per això, un grapat d'assemblees locals de Barcelona van mostrar fa poques setmanes el seu malestar amb la candidata de la CUP les darreres eleccions, Dolors Sabater, que va publicar un vídeo on apareix amb Oriol Junqueras per defensar que cal superar les diferències amb els republicans. Tants els cupaires com Guanyem han tret ferro a les queixes, sobretot tenint en compte que Sabater es presenta a les municipals de Badalona i que busca una entesa local amb ERC.
Crisi a l'ANC
Ara mateix l'ANC és l'espai on les discrepàncies internes són més visibles. Tot i que dissabte passat només van dimitir 13 dels 68 membres que formen el secretariat nacional, hi ha una escissió per la "llista cívica" independentista que reclamen les bases de l'entitat. En la polèmica trobada de finals de gener sobre la creació d'un grup de treball que tirés endavant aquesta iniciativa, 28 membres hi van votar a favor, però 29 hi van votar en contra i van aconseguir tombar la proposta de Feliu, a qui critiquen per "autoritarisme" i manca de rigor.
La idea d'una llista cívica no entusiasma entre els partits independentistes, que temen una major fragmentació de l'electorat. També han empitjorat les relacions amb Òmnium, que al setembre va alertar de "la temptació populista de l'antipolítica". D'altra banda, l'organització liderada per Xavier Antich es nega a tancar la porta a totes les "vies democràtiques" per assolir la independència, mentre que a l'ANC pressionen per la unilateralitat.
Dirigit des de Waterloo per Puigdemont, el Consell de la República ha intentat ser un altre "instrument" per trencar amb Espanya "des de baix", donant importància al "municipalisme". De moment, la iniciativa més destacada ha estat la creació d'una "identitat digital republicana" com un exercici de "gimnàstica republicana" a nivell local. Igual que l'ANC, el Consell de la República ha estat molt crític amb el govern d'Aragonès i la seva agenda de diàleg.
Enmig d'aquest guirigall tothom demana unitat, però en general partits i entitats només es posen d'acord quan critiquen la "criminalització" del moviment secessionista part de l'estat espanyol. Mentrestant, des del referèndum de l'1-O el nombre de partidaris de la independència cau any rere any i va tocar fons el juliol del 2022, quan només un 40,9% dels catalans estaven a favor d'un estat independent, segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). L'octubre del 2017 el suport estava en el 48,7%.
