Aquest 11 de març es compleix un any des que la OMS va declarar la crisi de la covid-19 una pandèmia global. I tres dies després el president del Govern Espanyol, Pedro Sánchez, declarava l’Estat d’Alarma amb confinament domiciliari. Només podíem sortir de casa per anar a comprar, a la farmàcia, a tirar la brossa i a passejar el gos. Tot i així, més d’una persona es saltava el confinament, fet que comportava que els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana els haguessin de multar.
Mentre el Govern Espanyol publicava una campanya publicitària per donar ànims a la població, Lleida notificava la primera mort de covid-19 a la província. Mentrestant, comarques com l’Urgell notificaven els seus primers casos de coronavirus.
La vida sense sortir de casa no era sempre fàcil. Per això, des de LLEIDA.COM animàvem als lectors a entretenir-se amb diferents activitats per a tota la família. A més, es van crear diverses campanyes per a que dones maltractades poguessin sentir-se més segures.
L’estat d’alarma es començava a allargar i rebíem la notícia que passaríem la setmana santa tancats a casa. Un lleidatà es va quedar sense poder tornar de Cambodja degut a la situació internacional del moment, i la Paeria celebrava el seu primer ple online de la història.
A finals de març els preus dels gels desinfectants es disparava pels núvols al no haver-hi estoc. De fet, des de LLEIDA.COM vam comprovar com algunes farmacèutiques feien gel desinfectant casolà. A més, els professionals sanitaris demanaven més EPIS perquè tampoc n’hi havia, i pobles sencers es van bolcar en fer-ne amb bosses de brossa.
Fa un any que la vida tal i la coneixíem va canviar de cop, i poc a poc ens hem anat acostumant a aquesta nova normalitat.
