Jaume Balagueró és un dels referents indiscutibles del cinema de terror del nostre país, creador de la saga «REC» al costat de Paco Plaza, coincidint amb l’estrena en sales de cinema de la seva última pel·lícula, ‘Venus‘. Aquesta entrevista va ser realitzada en el marc del 55è Festival de Cinema de Catalunya – Sitges 2022, on el cineasta lleidatà va inaugurar per tercera vegada el festival català. «Venus» és el segon projecte del segell The Fear Collection – després de «Veneciafrenia» d’Àlex de la Iglesia, un dels caps d’aquest segell -. ‘Venus’ és una bona combinació de thriller i de pel·lícula de terror amb una heroïna, Lucía (Ester Expósito), que roba un paquet de drogues del local on treballa i busca refugi en un immoble sinistre de la perifèria madrilenya, l’avantsala de l’horror.
- Felicitem Jaume Balagueró amb motiu de la inauguració del Festival de Sitges, després de diverses inauguracions, i li preguntem per les sensacions que ha viscut?
«És cert que he inaugurat alguna vegada més i això és una responsabilitat molt gran. Ha anat molt bé, estem molt emocionats, sobretot, per la resposta del públic. Em va fer molta il·lusió l’ovació a les actrius. Estic molt feliç. Molt content.»
- ‘Venus’ apunta al mestissatge de gèneres. Comença com un thriller i acaba com un film de terror, no?
«No era una idea premeditada barrejar gèneres, la història era aquesta. Al final, és la història que tu vols explicar la que marca el format. I aquesta pel·lícula no era que comencés com un thriller i acabés com una pel·lícula de terror, sinó que començava amb una noia que treballa de ballarina en una discoteca, roba una bossa de drogues del local on treballa, fuig, la descobreixen i s’ha d’escapar i amagar. Així és la història i aquesta va evolucionant per diferents moments.»
L'HAS VIST?
– El robatori d’una bossa de drogues ens recorda una mica els films policíacs d’Alfred Hitchcock i el seu recurs al macguffin – argúcia per atreure l’atenció del públic amb un fet desencadenant de la història i després oblidar-se d’aquest fet tan rellevant de la trama – ja que arriba un punt en què el botí esdevé secundari?
«De fet, no ens oblidem de les drogues perquè ella les amaga en aquell pis, amb una nena que gairebé no coneix, i de qui s’ha de fer responsable. No s’obliden perquè hi ha una escena on ella torna i les ha d’amagar millor, dubtant entre protegir les drogues o protegir la nena. Però, efectivament, el macguffin de les drogues estava pensat així en un principi, perquè és una cosa que funciona i s’acaba convertint en una cosa que no t’esperes.»
– En algun lloc ha sortit publicat que la pel·lícula és una adaptació lliure d’un text de l’escriptor H. P. Lovecraft?
«No és una adaptació. Hi ha una inspiració, una atmosfera, a través de coses com l’horror còsmic, els contes de bruixes, els malsons, elements tots ells que juguen el seu paper en la pel·lícula. No és una adaptació, és, bàsicament, una inspiració.»
– Després del teu film policíac i d’atracaments «Way Down» (2021), ara et passes al terror. És un retorn a la teva anterior filmografia o obres un nou camí amb «Venus»?
«Diuen que s’assembla a les meves pel·lícules anteriors. Alguns diuen si és un compendi de films anterior, un retorn a temes d’abans. Alguna cosa s’assemblarà, dic jo. No ho sé.»
– En l’edifici on s’amaga la protagonista trobem una espècie de grup de bruixes, de diablesses, que reforcen el costat més sinistre del film. Uns personatges impagables, entre els quals, un és interpretat per l’actriu Magüi Mira?
«Uns personatges que requerien unes actrius amb un nivell important. Vam fer una cerca per trobar les millors actrius per aquests personatges. Tant per la protagonista principal, l’Ester Expósito, que està esplèndida, com per aquestes bruixes i aquesta nena, meravellosa. Vam anar buscant fins a trobar aquest alt nivell interpretatiu.»
– Què et va impulsar a escollir Ester Expósito per donar-li el seu primer paper protagonista en la teva pel·lícula?
«Havia fet pel·lícules i sèries, però com a actriu secundària, diguem-ne. Ester tenia un look que li anava molt bé per aquest personatge, i que s’havia vist en els seus papers de secundària en les seves anteriors pel·lícules. Tenia l’edat perfecta. I quan vam parlar amb ella de seguida vaig veure que tenia la potència i la passió per fer el personatge.»
– Després hi ha un altre protagonista que juga un rol cabdal, ens referim a l’edifici apartat, gegantí i amenaçador, no?
«Clar. És un dels protagonistes d’aquesta història, un edifici que dona nom a la pel·lícula, «Edifici Venus». Hi ha una referència a l’edifici Dakota de Nova York, l’edifici que albergava aquelles bruixes a «La semilla del diablo» (1968, Roman Polanski).»
– Tenim un protagonisme femení absolut, una pel·lícula on regnen les dones, des de la protagonista principal a aquell matriarcat que controla l’immoble?
«És una pel·lícula femenina, no sé si feminista, però femenina. Tots els personatges claus són femenins i, a més, poderosament femenins. I no només això, sinó que el personatge sobrenatural que està amagat per allà, aquest dimoni ocult dins l’edifici, també és un dimoni femení, una cosa bastant insòlita, però que també existeixen en la mitologia. En moltes cultures hi ha dimonis femenins i van buscar un monstre femení.»
– Relacionat amb l’edifici i els personatges que l’habiten, s’aconsegueix transmetre molt bé un elevat grau de sordidesa, de tenebrositat?
«Sí. Nosaltres, una cosa que vam treballar molt, va ser l’atmosfera. Que l’edifici tingués aquesta atmosfera asfixiant, opressiva. Vam treballar molt, entre altres, amb Pablo Rosso, director de fotografia, per buscar la millor manera de reflectir tot això. Volíem que, d’alguna manera, l’edifici havia d’emanar aquesta atmosfera asfixiant i també aquesta cosa com de sordidesa, de misèria.»
– Per acabar, «Venus» és el segon projecte de The Fear Collection, un fet simptomàtic de l’efervescència del terror espanyol i, també, del suport de la indústria, no?
«Ara hi ha una necessitat de crear productes per les plataformes i això és molt important. Això vol dir que s’està fent molta cosa, molt producte, moltes pel·lícules, moltes sèries. Això fa que tècnics i sectors lligats a l’audiovisual puguin treballar molt més que abans. És molt bo industrialment parlant. I sí, és un símptoma de què a la gent li agrada el terror, que a la gent li agrada veure coses noves.»
– Tens algun projecte nou per aquesta productora?
«De moment només tenim algunes idees.»
