Javier Solo: "És molt important envoltar-te de bons músics i tècnics, i a Lleida en tenim molts i molt bons"
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Foto Miquel de Santiago
Javier Solo, músic barceloní establert a Lleida, presenta “Un buzo en el espacio”, un EP produït per Dani Ferrer (Love of Lesbian) que inclou 4 temes de rock suau i contundent. Amb aquest nou treball ens presenta un embolcall perfecte per a unes cançons amb una gran càrrega emocional, que el converteix en el treball més personal de la seva carrera. Hem parlat amb el nostre Talent Lleidatà sobre el seu nou projecte i del concert de presentació que tindrà lloc a Lleida el proper 10 de gener.
-
“Un Buzo en el Espacio” és el teu segon treball en solitari. Què ens presentes amb aquest nou EP i d'on neix?
Després d’haver gravat al 2018 “Mejor Solo y bien acompañado”, un disc amb més de 40 col·laboracions, necessitàvem un treball que aconseguís definir-nos una mica més. Ens vam posar en contacte amb Dani Ferrer, de ‘Love of Lesbian’, i vam veure que des del primer moment entràvem en sintonia. Ens vam posar a treballar conjuntament en aquest nou EP i amb ell hem trobat el so que buscàvem.
Al principi, Dani Ferrer em va demanar uns 8 o 10 temes sense maquetar, els quals vaig gravar amb una tarda i li vaig passar directament per WhatsApp. Els volia així, tal qual, sense coure. D’aquests en vam escollir 4: “Amor quemado”, “Hombre sin sombra”, “La noche más larga” i un quart que va caure el dia de la gravació perquè no ens va acabar de convèncer. Precisament, aquella mateixa setmana vaig mantenir una conversa amb una persona molt propera em vaig adonar que aquella persona estava tenint una vida perfecta, però que no era la seva, la que ell o ella realment volia. D’aquesta reflexió va nèixer “Pretérito perfecto, futuro incierto”, el quart i últim tema d’aquest nou treball, una cançó que parla sobre ser conscients i de viure la vida que nosaltres volem, sense pressions socials, assumint -i gaudint- totes les seves conseqüències.
Les cançons són actuals, reflexen tot el que em passa o el que no em passa, el que viuen persones properes. Considero que la intensitat de la lletra és molt important.
-
Musicalment parlant, quins sons i estils predominen en aquest nou EP?
L’etiqueta que més ens atribueixen és la de rock d’autor. Ara està de moda, més que formar o escoltar grups, tenim moltes i molts cantants acompanyats de bandes. Entenc que l’etiqueta és necessària, com quan anava a una botiga de discos volies trobar directament algun gènere o estil concret. Nosaltres fem rock, tot i que l’estat d’ànim en el que et trobes al moment de fer la cançó determina si aquesta és més suau o més contundent.
-
Has bolcat una gran càrrega emocional en aquest projecte, fins al punt que el consideraries el treball més personal de la teva carrera
Sens dubte, és el treball més personal que he fet. “Amor quemado” parla d'això mateix, de cremar etapes passades per deixar que n'arribin de noves. En el cas de “El hombre sin sombra”, és la cançó més personal que ha fet mai. Aquesta parla de mi mateix, en primera persona, del que soc i del que no.
- L’any passat, vas gravar "Mejor Sólo y Bien Acompañado”, un disc amb més de 40 col·laboracions. Quina trobes que és la principal diferència entre els teus treballs col·laboratius respecte als que realitzes en solitari?
A l’hora d’escriure no penso en un disc, en una col·laboració o ni tant sols en el directe. Quan l’escric és una emoció, una sensació meva, una història que allibero i m’ajuda a trobar resposta a algunes preguntes que em faig mentre l’escric. Amb “Mejor Solo y bien acompañado” vaig fer algunes cançons que des dels inicisi notava que connectarien amb alguns dels artistes amb el qui vam col·laborar. Per exemple, en aquell cas, la intenció era que tots els músics es fessin càrrec de la producció i de l'essència de les cançons.
Amb "Un buzo en el espacio" volíem compartir un so més contundent i actual. Això hem aconseguit amb Dani Ferrer i la Banda del Vecino.
- També t’has envoltat de grans músics i tècnics per realitzar-lo, molts de la demarcació de Lleida. Com has viscut tot aquest procés, des que neix la idea fins que publiqueu aquest nou treball?
Tot va ser molt ràpid, Dani Ferrer ho tenia tot molt clar i, a més de voltar amb Love Of Lesbian, també treballa amb diverses produccions. És molt important envoltar-te de bons músics i tècnics, i a la província de Lleida en tenim molts i molt bons. A tots ells els hi devem la creació d’aquest disc tant rodó.
- La gira de presentació fa parada al Cafè del Teatre de Lleida, el 10 de gener. Què ens hi trobarem?
Vam presentar-lo a Madrid, a la Sala Siroco amb Gus y Los Impostores, i el concert de presentació que farem al Cafè del Teatre el 10 de gener serà el primer a tot Catalunya. Ens trobarem una fusió d’aquesta etiqueta de rock d’autor amb reggae, amb tango, pop, ska… Una combinació molt interessant que esperem que no deixi indiferent a ningú. Fa especial il·lusió actuar a Lleida, on resideixo des del 2012, quan vaig venir per estudiar Educació Social, i és on realment vaig iniciar els meus projectes musicals més seriosos. Tot i així, la música que fem s’escolta més fora de Catalunya. Aquí predominen altres estils, que també m’agraden. Aquest disc està tenint bona acollida en altres ciutats, amb Madrid en primera posició, seguida de Mèxic, Barcelona i València. Tenim el doble d’oients a Madrid que Barcelona. Ara ens estan posant a diferents playlists oficials d’Spotify, per exemple, “El hombre sin sombra”, que està tenint molt bona crítica i l’escolten més de 2.000 persones al dia.
