Quan era petit, Joan Roure va descobrir a Jules Verne, des d’aquell moment també va descobrir la seva passió per la literatura i el món de les lletres. Va començar a escriure per la necessitat «d’abocar sobre un paper els seus pensaments i històries», ara té publicades dues novel·les; La casa del Sorgo i Cicatrices bajo mi piel. Sempre ha estat immers en el món de les lletres, actualment, en conjunt amb Raquel Fontecha, ha fet realitat el seu projecte personal, la llibreria la irreductible, que més que una llibreria, és un espai cultural on fa la tasca de «prescriptor literari». Escolta als seus clients i els recomana el llibre que millor encaixi amb el seu perfil.
-
Com et defineixes/ Descriu-te?
Un complet apassionat de les lletres i la literatura des de ben petit.
-
Per què comences a escriure?
Doncs perquè en un moment de la meva vida vaig sentir la necessitat d’abocar sobre un paper els meus pensaments i les meves històries. Una altra cosa és decidir el fet de compartir-ho, això va venir després.
-
Cinc cèntims dels projectes a futur que tens com a escriptor?
Ara mateix tinc un manuscrit acabat que està ja en el procés de correcció i publicació. En el futur mai se sap, van sorgint històries, algunes quallen i d’altres no.
-
Tens algun/a referent literari? Qui?
No un, sinó molts, el qual no significa que la meva escriptura tingui a veure amb ells, però en qualsevol cas, els gaudeixo i n’aprenc constantment. Podria citar a Cartarescu, a Steinbeck, Thomas Bernhard, a la gran Rodoreda i tants d’altres!
-
Quin aspecte penses que s’ha de reforçar/treballar per difondre el plaer de la lectura?
En aquest sentit, la tasca educativa es força important, i aquí hi ha molt més a fer i treballar. També molt important és la feina dels llibreters, que siguin prescriptors, que sàpiguen acostar la literatura al lector d’una forma original i dinàmica.
-
Com celebraràs aquest Sant Jordi?
Doncs venent llibres a la irreductible com a llibreter!
-
Com afecta l’adaptació d’aquesta celebració a la relació entre escriptor/a i lector/a?
Pels escriptors, aquest és un dia meravellós per tenir contacte amb els lectors. Hem estat tot aquest temps de pandèmia privats d’aquesta “necessitat”, ara, tot i que amb mesures, tenim l’oportunitat de recuperar-ho.
-
Hi ha gent que no té l’hàbit de llegir en el seu dia a dia, però que li agradaria fer-ho. Com es pot incorporar l’hàbit de llegir?
Si és per manca de temps, robant-ne una mica a les pantalles. Si el que succeeix és que no se sap què llegir, aconsello per exemple apropar-se a una llibreria on els llibreters facin la tasca de prescriptors, llavors estic segur que els injectaran la passió per la lectura.
-
Quins penses que són els motius pels quals la gent no li dedica més temps a la lectura?
Ho tinc clar: les pantalles, siguin sèries de televisió o els mòbils.
-
Esmenta algunes obres que recomanes llegir almenys un cop a la vida?
Una confabulació d’imbècils, de John Kennedy Toole; Solenoide, de Mircea Cartarescu; La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, i tants altres!!
