Jordi Huete, o com gaudir la vida des de diferents arts

LLEIDACOM / Miquel de Santiago
31-05-2019
  • Jordi Huete, o com gaudir la vida des de diferents arts

Hi ha persones que porten l'art a la sang i basen la seva vida a fer crèixer el seu talent. Quan alguna cosa se'ns dona bé, donem ales a aquelles qualitats que ens permetran alçar el vol, direcció als destins que més desitgem. En Jordi Huete porta molt de temps enlairat, i quan aterra, no es sosté en un única branca artística, sinó que salta d'una a una altra, diversificant el seu enginy en diferents camps. El teatre, l'interpretació -també de doblatge-, clown o el disseny gràfic són algunes de les seves passions que el permeten assolir el seu principal objectiu a la vida: gaudir cada moment de la vida que ens ha tocat.

En Jordi és el petit de 4 germans, intenta ser honest a la vida i relativitzar les coses. El convidem a presentar-se a ell mateix i afronta la pregunta com "una de les més difícils que m'han fet mai". Tot i així, s’hi anima. Es considera una persona tranquil·la i pacient a qui no li agraden les discussions ni els enfrontaments, “tot i que no soc de pedra”. Intenta viure el dia a dia i, fixant la vista als anys propers, planteja els seus objectius futurs amb l'intenció de seguir vivint "fent allò que més m'agrada". La gent que no el coneix podrá pensar que és una persona molt seriosa, “suposo que és el que transmeto a primera vista”, i li agrada jugar amb això. Sovint li diuen que no saben mai quan parla fent broma (li encanta fer-ho per telèfon) o quan ens diu alguna cosa de debó. Enguany, ell i en Ferran Aixalà han estat els els pregoners de la Setmana Cultural de l'Aplec del Caragol, la previa a la gran festa! Ambdós integrants del grup Pastorets Rock van ser els encarregats donar el tret de sortida amb un gran preg farcit d’humor i anècdotes!

Parlem d’una una persona polifacètica que es troba endinsada al món de la música, l’interpretació -també de doblatge-, clown i del disseny gràfic. Desgranem una mica els seus origens en cadascun d’aquests camps artístics.

A la música hi va començar quan tenia 11 o 12 anys, a la coral de "minyons" de L'Orfeó Lleidatà i a les colònies de Tírvia. A mesura que es va fer gran, va passar per la coral de joves, la coral adulta, al cor de la Universitat de Lleida i al Cor de Cambra de l'Auditori. Podríem dir que la música i el teatre han anat agafades de la mà. El teatre sempre li ha agradat, sobretot la seva vessant humorística. “Em mirava els espectacles del Tricicle un darrere un altre, m'agradava aquell tipus de teatre que feia riure a la gent”. D’allò que fan se’n diu clown. Més endavant, va treballar amb el Ferran Aixalà a la companyia de Teatre XIP XAP, la qual va suposar els seus inicis al teatre i animació professionals. Abans d’això, havíen fet coses amauters, com els Pastorets de la parròquia del barri. Més tard, dos amics més –en Jaume Jove "Jam" i Robert Riu "Puça"- es van afegir al Ferran i en Jordi per engegar la companyia de teatre "Encara Farem Salat", la qual actualment porta el nom de "Els Salats". Després ja es va afegir la resta de membres, com en Sergi Torrelles i Jordi Torra, “amb els quals actualment tripulem el ‘barco’”.

Amb la companyia van crear el seu primer espectacle musical, "Pastorets Rock", coneix arreu a còpia de fer molts concerts i de recórrer tot el territori català. En Jordi afirma que “no he estudiat mai a cap acadèmia ni escola de teatre”. La seva escola han estat els escenaris, les animacions, els pallassos de comunions i el teatre de carrer, entre d’altres. “L'experiència i les taules que et dóna el carrer, els escenaris, l’"estar a la merda", amb perdó, no t’ho dóna cap escola”. En aquest sentit, en Jordi ens remarca que amb això no vol dir que les escoles de teatre no serveixin de res, sinó just al contrari. “Tant de bo n'hi hagin cada vegada més i millor, però en el meu cas vaig començar pel final!” (riu).

La faceta del doblatge és la menys activa, però també li atreu i diverteix moltíssim. Fins al moment, ha posat veu a en Marvin la Guineu, un dels personatges de la pel·lícula d'animació "El Bosc de Haquivaqui”, al Capità Gardiner a l'obra de teatre Moby Dick dirigida per Luca Radaelli i en alguns anuncis de televisió.

Pel que fa al disseny gràfic, sempre li ha agradat molt dibuixar, i aquests “són els estudis que més s'assemblaven al dibuix i a la creativitat que buscava”. De ben petit llegia còmics de l'Astèrix, Mortadelo i Filemón, Super López, Tintín... Actualment té l’estudi de disseny gràfic marrameus.com,  junt amb el Xavi Vela, on creen pàgines web, cartells, dissenys de logotips i caricatures. Fa un temps que li ronda pel cap fer un conte il·lustrat per ell mateix Estarem atents al que pugui sortir, segur que en serà interessant.

“Facis el que facis, fes-ho perquè t'agrada. És molt difícil descobrir la teva vocació real, però quan la trobes és genial”

En Jordi inverteix el seu temps lliure a llegir llibres, sobretot novel·les de ficció i autobiogràfiques, i a gaudir - també com a espectador, des de la la butaca- del teatre, el cinema i les sèries. D’aquestes últimes ens confessa que n'es "una mica adicte". Precisament, vam poder veure la seva fugaç aparició a la sisena temporada de Joc de Trons, sèrie de la qual se'n declara un fan absolut! Quan es va assabentar que feien un càsting a Girona, no s’ho va pensar dues vegades. “Viure des de dins aquesta sèrie és una de les millors experiències que he viscut i puc dir que formo part de l'univers de Joc de Trons!”. També li agraden moltes altres sèries, destacant l'Escurçó Negre, Hotel Fawlty, Flyng Circus dels Monty Pithon, Friends, Black Mirror, Doctor Slump i Bola de Drac. En l’apartat cinematogràfic, ens en destaca la trilogia Matrix, Big Fish i la saga de Regreso al Futuro.

En l'àmbit professional, trobem als seus referents al Tricicle, el primer que li van agradar i inspirar al veure el que feien en un escenari. "També m'agrada molt l'humor absurd, com els Monty Pithon, Faemino y Cansado, l'Eugenio o el Pepe Rubianes". En el camp més personal, la seva refrència enfoca cap a la seva família.

Si comparem tot el que fa ara amb el que s'imaginava que faria quan tenia 15 anys, en Jordi només hagués encertat amb el tema del dibuix. Fou en aquella edat quan va fer la reflexió de la seva vida. Es trobava estudiant segon d'electrònica a la Caparrella, "perquè és el que el meu germà estava estudiant" i veia que no li agradava. Ell desitjava dibuixar, però en aquell moment no coneixia l'escola de Belles Arts. Llavors es va fer la següent pregunta: "Quina matèria és la que menys t'agrada?". Ell mateix es va respondre la de "Taller", una assignatura d'electrònica pura. Gràcies a aquest plantejament i a la recomanació d'un professor, es va adonar que havia de deixar l'electrònica per fer Belles Arts. Si avui mateix ell pogués dir-li alguna cosa al Jordi huete adolescent, li transmetria el número 47884 amb un petit apunt: "Compra aquest número de la grossa!".

En Jordi ens responia la primera qüestió d'aquest article, la de presentar-se a ell mateix, tot afirmant que era una de les sol·licituts més complicades que li havien fet mai. Ni unes hores li ha durat el rànquing, perquè ens diu que queda desbancada per la següent: Si haguessis d'escollir una únic branca artística, amb quina t'hi quedaries? "Aquesta és molt més difícil de contestar que la primera!" (riu). Li costaria molt decidir-ho, "perquè totes elles formen part de qui soc ara". Tot i així, en Jordi no és de no mullar-se: "si hagués d'escollir, potser em quedaria amb la de Clown", però, com ja hem dit, totes aquestes formen part d'ell mateix i li permeten gaudir al màxim de cada instant d'aquesta vida.

Més notícies »

Notícies relacionades: 
Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Creus que Lleida és una ciutat segura?