Juan Cal: "La clau és donar-li oportunitat a la gent d'una primera descoberta. El primer llibre és molt important"

El periodista Juan Cal és un dels més antics col·laboradors del diari Segre, des de l'any 1982 fins al gener d'aquest any, que es va jubilar. Cal va néixer a Pontevedra, però es va instal·lar a Lleida per exercir la seva tasca periodística. D'altra banda, compta amb diverses publicacions literàries, ja que sempre ha tingut la "necessitat de crear universos, personatges i històries que interessin a la gent".

• Com et defineixes/ Descriu-te? 

Jo soc periodista. Porto des de l'any 1982 col·laborant d'una forma o altra amb el Segre. El primer que vaig fer va ser coordinar el Quadern de Cultura i després he fet de tot fins aquest any 2021 que m'he jubilat.

• Per què comences a escriure?

Començo a escriure perquè sento la necessitat de fer-ho, d'explicar històries a la gent. De vegades, com a periodista, explico fets contrastats i d'interès públic. Sempre he sentit la necessitat de crear universos, personatges, històries que interessin a la gent. I això és el que faig en cada llibre que he publicat.

• Cinc cèntims dels projectes a futur que tens com a escriptor?

La meva nova situació professional em permet dedicar molt més temps a la creació literària. Fins ara havia de combinar l'escriptura amb el periodisme, però ara dedico vuit hores diàries a la literatura, amb la qual cosa el temps dona per molt. He acabat una novel·la fa pocs dies i m'he posat immediatament amb una altra que, al ritme que porto, podrà estar a punt abans de l'estiu.

• Tens algun/a referent literari? Qui?

Tinc uns quants referents literaris. Com a escriptor interessat en la memòria sempre m'han interessat els escriptors que tenen la memòria, la reconstrucció del temps passat com a material creatiu. Entre els clàssics, Proust, per suposat. I, entre els contemporanis, el meu gran referent és el premi Nobel francès Patrick Modiano que ha convertit la reconstrucció de la memòria familiar en l'eix de la seva obra.

• Quin aspecte penses que s’ha de reforçar/treballar per difondre el plaer de la lectura?

Déu ni do la quantitat de gent que ha comprat llibres en temps de pandèmia. Per augmentar el nombre de lectors i aconseguir que la literatura tingui milions de seguidors, caldria potenciar la lectura entre els joves d'una forma més atractiva, fugint de lectures obligatòries que tant de mal han fet perquè han desanimat als lectors encara tendres.

• Com celebraràs aquest Sant Jordi?

Aquest Sant Jordi, si puc i les autoritats ho permeten, aniré a comprar llibres i també m'he ofert a l'editorial Milenio i als llibreters per signar exemplars del meu últim llibre "Generación 1974" que ha tingut una vida molt trista perquè tot just després de la presentació, al març del 2020, es va decretar l'Estat d'Alarma i no hem tingut ocasió de fer promoció.

• Com afecta l’adaptació d’aquesta celebració a la relació entre escriptor/a i lector/a?

Els ha obligat a distanciar-nos. Hem fet desenes de presentacions virtuals, actes confinats, video conferències. Tot un seguit de coses en les quals s'ha perdut la intimitat amb els lectors. Jo desitjo parlar amb els meus lectors, preguntar-li que els hi agrada, demanar detalls per fer-li una dedicatòria a mida. Ho haurem de recuperar, tot això.

• Hi ha gent que no té l’hàbit de llegir en el seu dia a dia, però que li agradaria fer-ho. Com es pot incorporar l’hàbit de llegir?

La clau és donar-li oportunitat a la gent d'una primera descoberta. El primer llibre és molt important. Si l'encertem, guanyem un lector per tota la vida perquè els llibres ens presenten móns apassionants i ens encanta perdre'ns dins d'ells. Si, per desgràcia, la primera experiència lectora és frustrant, llavors caldrà que seguim proposant-li al lector coses noves fins que trobi el seu tipus de llibre. Hi ha un llibre per a cada tipus de persona que llegeix

• Quins penses que són els motius pels quals la gent no li dedica més temps a la lectura?

La lectura, com tantes altres coses, té ara una competència brutal amb l'audiovisual, la televisió, les xarxes socials, internet en general, els video jocs i tants altres entreteniments que ens priven del temps necessari per llegir amb calma. Tothom competeix per ocupar una part del nostre temps d'oci i el llibre ha perdut, en part, aquella posició preponderant que tenia.

• Esmenta algunes obres que recomanes llegir almenys un cop a la vida?

Com et deia, cada persona descobreix la passió de la lectura d'una forma diferent. Depen de l'edat, de la formació. De tantes coses! Però un llibre que no falla mai és "L'Illa del tresor" de Robert Louis Stevenson o tota l'obra fantàstica de Juli Verne. Si t'agraden les negres i policíaques, sense sortir de Lleida tens les novel·les de la Montse Sanjuan sobre la Sergent Grimm. O "Puta Pasta" de l'Emili Bayo, premi Crims de Tinta del 2015. Si t'agraden els clàssics, Josep Pla ofereix una visió meravellosa de l'Empordà. I sempre, sempre, recomano Manuel Vázquez Montalbán. Qualsevol de les seves novel·les de Pepe Carvalho són extraordinàries. I, en poesia, que no s'ha d'oblidar: un lleidatà, Txema Martínez i un autor clàssic, recentment traspassat: Joan Margarit.