Judit Neddermann: "Despertar la creativitat a l'escola és conrear l'ànima de les properes generacions"

LLEIDACOM / Laura Gómez
Publicat: 
15-11-2021
Actualitzat: 29-11-2021 13:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Judit Neddermann: "Despertar la creativitat a l'escola és conrear l'ànima de les properes generacions"
  • Judit Neddermann: "Despertar la creativitat a l'escola és conrear l'ànima de les properes generacions"

"A la societat li falta consciència de l'amor", així és com veu el món la Judit Neddermann, una cantant i compositora catalana, qui es defineix com una artista inquieta que li agrada tant la música, com el teatre, la dansa i la pintura. Deixa entreveure la seva idiosincràsia, "fer l'amor i no la guerra", quan afirma que totes les reivindicacions són acceptables si l'objectiu és defensar els drets humans.

La jove, natural de Vilassar de Mar, ha presentat les seves cançons en diferents espectacles a la comarca lleidatana. Segons explica a LLEIDA.COM, defineix a la gent del nostre territori com a "gent de veritat", molt senzilla i que parla "sin rodeos". Parlem amb ella sobre els seus inicis, els espectacles que ha fet a Lleida i el que pensa sobre la transformació de la música i la tasca de visibilització de les dones dintre de la societat. Ens rep amb un ampli somriure.


  • Si t'haguessis de descriure, què diries?

Diria que sóc una artista inquieta perquè és cert que m'agrada la música, però també m'interessa el teatre, la dansa, la pintura, l'art en general. Tot el que faig intento que siguin produccions inspirades i totes les meves cançons s'han concentrat en això. De moment tinc quatre discos, més un de Nadales amb la meva germana. També vaig fer la música de l'obra de teatre "Canto jo i la muntanya balla". Ara mateix estic molt contenta i molt oberta al futur.

  • Vens de família de músics. Què o qui és el que t'empenta finalment a cantar?

Va ser molt natural. Jo tocava la guitarra clàssica i vaig començar a cantar sola a la meva habitació, és cert que amb la meva família tenim el costum de cantar tots junts, però vaig començar jo sola i per mi això era nou. De seguida la meva família es va adonar que el món de la música m'agradava molt i també a ells els hi agradava com cantava, així que la meva mare em va dir que podia començar classes de cant si jo volia, per començar a treballar la veu i ho vaig fer. Va ser quan jo tenia tretze anys i poc després d'això vaig començar a cantar amb un grup d'amics meus a Vilassar de Mar. Després es va anar sofisticant tot, perquè vaig començar a estudiar música moderna i jazz al taller de músics fins als divuit anys. Paral·lelament, des dels tretze anys fins als 24 vaig estar amb una professora fent tècnica vocal. Tota l'època del taller de músics la vaig fer per poder accedir al Grau Superior de Música, el qual vaig fer dels divuit anys i el vaig acabar als 22.

  • Com definiries el fet de cantar amb la teva família?

És molt bonic i molt natural, és sentir-se a casa. Amb la meva germana és especialment emocional, perquè ella és una música excepcional, és una de les artistes que més m'agrada en el món. Escoltar-la amb ella és com escoltar a un dels artistes més venerats per la indústria musical. Sempre sento que és un privilegi per mi tenir-la tan a prop. Podem estar en un dinar fent sobretaula i es posa a tocar el piano, és increïble.

  • Com va sorgir cantar amb ella?

Sempre ho fem de manera informal, a casa, perquè ens encanten els gèneres de música molt semblants i sempre estem molt connectades. La idea de fer un disc de Nadal va ser meva i la vaig mig convèncer, perquè a les dues ens agraden molt les Nadales, però a ella no li agrada tant l'època de Nadal com a mi, i finalment va acceptar. També ho vaig fer perquè considero que és molt bonic recuperar cançons populars de l'època i passar-les al meu terreny. Al final es va animar i ens ho vam passar molt bé, va ser molt divertit. El disc es diu 'Present' i va sortir l'any 2019. La portada és blava i crida l'atenció perquè estem les dues assegudes fent una sobretaula, però amb un to una mica clàssic, antic.

  • Qui t'acompanya normalment a l'escenari?

Ara mateix m'acompanyen set músic a part de mi. Porto bateria, baix, dues guitarres, teclat i dues coristes, és una banda espectacular. A vegades, si puc, porto un percussionista també. He fet concerts on hem arribat a ser nou a l'escenari. Als concerts d'aquesta tardor, de moment, només podem ser vuit. També hi ha presentacions que faig amb menys companyia, depèn del format i el pressupost que hi hagi. He fet duets, trios, quartets, una mica de tot. Ens adaptem, perquè ara després de la pandèmia, necessitem recuperar tota la feina que no vam poder fer. Si sortien llocs més petits on tocar i amb menys públic, anàvem però pocs músics. Sempre ens hem adaptat, jo ho he fet tota la vida, però ara més que mai.

  • Segueixes algun ritual abans de pujar a l'escenari?

Sí, sempre agafo un moment per mi, per agrair i per demanar que sigui un concert inspirat. Quan toco amb altres músics, ens abracem, els agraeixo molt que formen part del projecte i els hi desitjo que gaudeixin molt.

  • I per escalfar la veu, fas algun exercici?

Normalment no em cal perquè quan fem proves de so, abans del concert, acostumo a cantar molt i com més canto, més escalfo. Llavors ja em queda l'instrument preparat. Així que just abans de començar el concert, no em cal un escalfament vocal perquè ja he fet.

  • Has fet diferents actuacions a Lleida. Com definiries el nostre territori?

Vaig fer alguns concerts al Cafè del Teatre amb The Gramophone Allstars, vaig tocar a la Seu Vella amb el meu grup, fa tres anys i em va encantar. També vaig estar a Àger, al Parc Astronòmic del Montsec i va ser molt especial. Igualment he cantat a Agramunt i a Bellpuig. He fet actuacions per les terres de Lleida, però en deu anys que porto tocant, no he vingut tant com m'agradaria. A Vilanova de Bellpuig farem les Nadales aquest desembre, l'any passat també les vam fer. Recordo molt que el públic va ser estupend, era molt alegre i molt agraït.

A Lleida els paisatges són molt diferents a mesura que vas pujant cap al Pirineu. Quan vaig pel territori em recorda molt a Aragó, perquè la meva àvia era d'allà i creuar tota la província lleidatana sempre em fa molta il·lusió. La zona dels Pirineus és preciosa, així com l'energia que hi ha. També he de dir que la gent és molt 'maca' i molt senzilla, crec que això és molt important. La gent és molt autèntica, no hi ha "rodeos".

  • Tens programat visitar el nostre territori pròximament?

Sí, a més de les Nadales a Vilanova de Bellpuig, vindré a Térmens l'estiu que ve.

  • Penses que s'impulsa prou el talent dels músics joves?

La veritat és que no tinc aquesta sensació. Els joves músics s'han de buscar molt la vida perquè hi ha poques ajudes i costa molt engegar un projecte. Jo he tingut moltes converses amb gent que tot just ha acabat la carrera i volen treure un disc o fer algun projecte, i malauradament la resposta és "has d'estalviar". Per treure un disc has de gastar-te molts diners i esperar a veure si la producció funciona i potser després pots recuperar la inversió i així poder fer una següent inversió... És clar que hi ha institucions i centres que donen beques i ajudes a la creació, però jo diria que és insuficient. Estaria molt bé tenir una estructura ferma i suficientment sòlida que ajudes a l'art i a la creació en general, que ser artista no fos una loteria, que fos una feina digna i remunerada. No cal fer-nos rics, però sí que si algú té talent, té ganes de crear, i genera cultura i és nutritiu per a la societat, doncs que l'Estat se'n fes càrrec. Es podria seguir una mica el model que tenen a França, que està molt bé, et cobreix molt més que el que tenim aquí.

  • Com funciona el model que tenen a França?

No tinc massa clar l'impuls de talent des del principi, però a la que aconsegueixes entrar a la roda, a la indústria musical, i aconsegueixes justificar una sèrie de feina que has fet en relació amb la creació i als concerts, tens una mena "coixí econòmic" perquè l'Estat et garanteix aquests diners l'any següent. Llavors n'hi ha èpoques en les quals et pots centrar a crear i compondre cançons, perquè aquestes ajudes es converteixen en una mena de sou, tot va en relació amb el que tu generes. Faig referència a reconèixer d'alguna manera tota la feina silenciosa que fem i que hi ha darrere de la producció, són moltíssimes hores de creació que no es veuen. Normalment la gent ja veu el producte acabat i les gires de concerts, però hi ha tota una feina prèvia que està allà.

Justament aquest any m'ha donat una beca de creació i per a mi ha sigut increïble perquè és la primera vegada que crearé alguna cosa i que tota la feina que hi ha darrere està remunerada.

  • Aquí a Espanya, com fas tota aquesta producció?

Ara mateix jo estic treballant amb dues discogràfiques; Música Global, que promou la música aquí a Catalunya i els llocs de parla catalana, i amb Universal Music que és una multinacional i la seva seu està a Madrid. Aquestes dues discogràfiques són les encarregades de promoure el meu últim disc.

  • Com sorgeixen les col·laboracions amb cantants com Alejandro Sanz?

En aquest cas va ser perquè una amiga seva li va enviar la meva música i es veu que li va agradar molt i volia fer una cançó en castellà i català. Vam contactar a través d'aquesta amiga seva, que és periodista i viu a Madrid, m'ho va proposar i li vaig dir que sí. És una de les meves cançons amb la qual estic més contenta. M'encanta la cançó, la melodia i la combinació de les veus.

  • Què n'opines de la transformació de la música?

És meravellós. La música és un llenguatge viu i així ha de ser, que vagi avançant i es vagi transformant. És molt divertit anar veient quines formes agafa i què passa. La gent es posa les mans al cap, però crec que no cal. Que cadascú faci el que cregui.

  • Quina és la primera paraula que se't ve al cap si et dic...

...Reggaeton?

D'entrada em fa una mica de mandra, però sí que hi ha reggaeton feminista, llavors no sé ben bé que pensar-hi. També reconec que és un gènere que no el conec massa i ara tothom el té molt a la punta de la llengua per criticar-lo.

La meva germana, Meritxell, que és una gran música, li agrada el reggaeton, i a l'altra també, elles m'han ensenyat que es pot gaudir molt d'aquest gènere. De fet, tocar bé el reggaeton és molt difícil. Jo crec que el problema del reggaeton, no és en si del mateix gènere. L'inconvenient són les lletres masclistes i és un problema mundial de base i d'estructura.

Hi ha molts altres gèneres que tenen lletres tant o més masclistes i ni tan sols ens adonem, però l'enfocament està posat en el reggaeton i està bé dir "Eh! Aquesta lletra estaria bé que no l'escoltéssim o no li donéssim reconeixement a la persona que l'ha perpetrat"Crec que s'ha d'estar atent al masclisme que hi ha tota l'estona a tot arreu.

...Música Clàssica?

Penso en seriositat, en aquesta elegància que tenen.

...Trap?

A mi hi ha cançons que m'agraden del trap, el problema és que no sé quant durarà. No sé si serà una música com la que escoltaven els nostres pares, que encara l'escoltem perquè és sensacional i realment va marcar una època.

La música es feia de forma diferent, més artesà i no tant buscant l'impacte. Crec que estem en un moment molt estrany en el que es fomenten molt les xarxes socials i el que es busca és impactar. Està tot molt lligat a l'audiovisual. Ara és inconcebible treure música sense la companyia d'un vídeo. Algunes produccions musicals s'estan tenyint d'això, ja està pensada per treure-la d'aquesta manera. Considero que és un altre tipus d'art, tampoc el jutjo. Jo sóc la primera, que segons quin artista, treu una cançó, me'n vaig directament al YouTube.

Hi ha artistes què de les seves cançons vull mirar directament el vídeo. També hi ha d'altres que m'encanten i no he mirat cap vídeo i només els escolto per les plataformes digitals d'àudio. Tota aquesta música que està sorgint, ja veurem que passa amb el pas dels anys.

  • La música pot ser complementària de la resta d'educació?

Considero que la música no complementa, la música és obligatòria a la vida. És tan important fer música com fer català, però això sembla no està molt entès a la societat. És molt rellevant despertar la creativitat de les nenes i nens que estan en l'etapa escolar i fer que connectin amb el que poden generar ells. Fer això és conrear l'ànima de les generacions que pugen. Ara mateix vivim en un món molt racional i molt esquemàtic, i del qual jo m'escapo tota l'estona perquè no m'agrada. Intento viure en una realitat paral·lela.

  • Què li faries escoltar al teu fill/a?

Guau! (riu). Tot el que he anat escoltant i he anat descobrint, crec que no canviaria gaire. A casa meva sempre ha sigut així amb el tema de la música. Nosaltres hem viscut amb el que els nostres pares els hi venia de gust escoltar, perquè en aquell moment era el que els feia "vibrar" molt i això és el que et queda com a fill o filla. T'eduquen per pensar que la música és una font molt poderosa d'acompanyament a la vida. La música que els hi faria escoltar ha de tenir certa influència, perquè a mi el que més m'ha inspirat ha sigut veure com se sentien els meus pares en cada moment quan escoltaven les seves cançons.

  • Penses que la música que escoltem influeix en els nostres valors i educació?

Sí, absolutament.

  • Creus que per això es tendeix a jutjar un gènere com el reggaeton?

Sí, perquè quan les lletres conviden a tenir certes actituds, es perpetuen i es normalitzen, el que em sembla terribleSi una lletra explica sense cap condemna que un noi està abusant d'una noia i sembla inclús que això sigui atractiu sexualment, doncs no està bé, perquè sembla que allò sigui normal. Normalitzar que l'home pugui acostar-se a una dona quan ell vol i que la dona no té veu ni vot, és una plaga immensa contra la qual estem lluitant constantment. A aquestes lletres no se'ls hi ha de donar cap espai, se les ha d'obviar. No haurien de poder generar ni un euro.

  • Què reivindiques amb la música?

Reivindico l'amor.

  • Al món li falta amor?

No li falta amor, li falta consciència de l'amor. L'amor hi és tota l'estona i a tot arreu. L'únic és que ens desconnectem. Penso que la música és una manera de recordar que tota l'estona hi ha amor.

  • Per què creus que la gent tendeix a desconnectar d'aquesta part més espiritual i d'estima?

Perquè és molt difícil mantenir-se connectats. Vivim en un sistema en el qual hem de ser productius, hem de resoldre milers de coses, hem de tenir una feina. Hi ha molta pressió, tot va molt de pressa, això ens passa a tots, tota l'estona, i la gent que viu en aquesta vibra de l'estima, són gent molt conscient, que s'ha organitzat la vida per centrar-se i connectar amb aquesta part.

  • Penses que les reivindicacions tenen límits?

No, si el que es reivindiquen són els drets humans. Si el que exigeixen és un món millor, exigint respecte i pau, evidentment no tenen límits.

  • T'has trobat alguna dificultat al món musical per ser dona?

Suposo que sí. És difícil mesurar això perquè no sabré mai que hagués passat si fos un home i hagués intentat fer el mateix camí. Però, sí que és evident que les dones ho tenim més complicat. Tinc la sensació que se'ns exigeix molt més, que el llistó està molt més amunt si ets una dona. A més, la pressió a la qual estem sotmeses les dones a les xarxes i que rebem atacs molt més gratuïts que els homes, perquè encara molesta molt que una dona tingui visibilitat i tingui certa rellevància pública. Això és una dificultat afegida, i pregunto, per què hem de rebre tant odi?

  • Penses que la visibilització de les dones i la lluita per la igualtat està canviant?

Crec que entre totes estem fent molta feina, però, d'altra banda, hi ha moltes dones que s'estan esborrant els perfils de les xarxes socials perquè la violència que hi ha a internet no està regulada. Sembla que són fets impunes. Qualsevol fa un comentari a les xarxes deixant a una altra persona per terra i no et passa res, però tot el que li suposa a l'altra persona; sessions de teràpia, ansiolítics i dies que no pot fer la seva feina normal perquè ha rebut un atac tan bèstia que no se sent amb l'autoestima suficient. Tot això qui ho paga? Ningú. Em sembla que estem en un món molt boig i s'ha d'estar molt centrat tota l'estona.

  • Si haguessis de dir una frase reivindicativa, quina seria?

Que fem l'amor i no la guerra.

  • Un consell que vulguis donar als joves músics emergents?

Sí, que siguin ells mateixos, sempre.

Comparteix

També t'interessarà