Recuperar les paraules per recuperar la pròpia vida. Aquest és l’objectiu que tenia la lleidatana Cristina Cervera Carràs i que s’ha acabat convertint en un llibre: “Jo i la Shua. Una lliçó de vida” editat per Pagès Editors i que presenta el proper dissabte 20 d’agost a les 22.30 a Lo Quiosc de Talarn. L’acte comptarà amb una performance de dansa a càrrec de l’actriu i directora teatral Cristina Ramos Güell, de nom artístic «Michi».
El passat mes de maig, Cristina Cervera explicava a LLEIDA.COM la seva experiència, després de sortir d’un coma de 22 dies provocat per una malaltia ultra rara just després de parir la seva filla Cloe, el juliol del 2016. Aquell estiu se’l passa a l’hospital Arnau de Vilanova, hi entra embarassada i quan en surt al setembre no pot parlar, no pot escriure ni caminar i hi veu borrós. Té una filla que quan ella desperta del coma no sap on és però en recorda perfectament les faccions i la mirada, coneix als seus familiars però no pot dir res, les paraules no surten. Té 34 anys i una vida per davant i ha de començar de nou des de zero. O de menys zero.
De com, a partir de la desesperació per comunicar-se amb la seva filla en surt un dietari quan encara no reconeixia ni les vocals, entestada en poder recuperar l’escriptura per poder narrar el buit existent entre el part de la seva filla i la seva retrobada 22 dies després.
“Tenia molta por de perdre la memòria i no poder-li explicar res i per això em vaig esforçar moltíssim per tornar a recuperar els mots” explica Cervera.
Els mitjans de comunicació, claus per crear nou llenguatge
Del procés de tornar a aprendre les paraules, a partir primer del reconeixement de les vocals, als primers vocables, a base de repetició, repetició i repetició torna a aprendre a fer frases. I per fer-ho se serveix dels titulars dels diaris i de les notícies de la televisió, els copia intentant trobar-hi una vocal, després prova de reconèixer una paraula i després tota la frase. I copia, copia i copia, repeteix fins a aprendre de nou.
Un llarg procés que la porta l’any 2018 a trucar a l’Escola d’Escriptura de Lleida per tal d’aprendre a escriure de nou. La seva fundadora, la Núria Serrate, es convertirà a partir d’aleshores en la seva xerpa a la recerca dels mots. Totes dues i al llarg de dos anys emprenen una aventura particular en la que aquells dietaris que la Cristina havia escrit per la Cloe es transcriuen a ordinador i d’allí aniran a parar a l’editorial Pagès. El projecte de retrobar les paraules ha estat un èxit perquè acaba essent un llibre: “Jo i la Shua. Una lliçó de vida”, tot i que no n’era la primera intenció.
És així com la Cristina arriba al seu món d’abans, però ella ja no és la mateixa persona i aquesta és la principal dificultat. Els altres la veuen com la Cristina de sempre però ella subratlla amb ironia: “Una persona no surt d’un coma com si tornés del cinema. Quan surts d’un coma mai tornaràs a ser la persona d’abans i ens cal molta empatia per comprendre que hi ha moltes persones que no podem anar al ritme que marca aquest món i això ens pot passar a tots”.
El llibre tracta de com neix una nova persona després d’un coma, de com afrontar la maternitat, i sobretot de com desafiar la pròpia realitat llançant-se a la piscina encara que sigui amb por. Així com de la Shua, la Síndrome hemolítica Urèmica (SHUa) una malaltia ultra rara que se li desencadena arran del part i que té una baixa incidència però no per això és més important i una alta taxa de mortalitat. A més, és una gran desconeguda a la que tots hi estem exposats.
