La neuroestimulació cerebral és eficaç en pacients amb depressió que no responen a la medicació

La taxa d'èxit dels fàrmacs antidepressius se situa en un 65%, mentre que el 35% restant dels casos no respon de manera eficaç. Segons el Dr. Francesco Panicalli, metge especialista en psiquiatria de l'Institut Brain 360 i membre de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, i de la Societat Espanyola de Patologia Dual, "el trastorn depressiu té una base biològica. Quan un pacient no respon als tractaments habituals, és a dir, als fàrmacs i a la teràpia psicològica, es deu al fet que aquesta teràpia no ofereix una solució eficaç a aquest mecanisme biològic inadequat”.

És precisament en aquesta resistència biològica on cal considerar la utilització d'altres tècniques com la neuroestimulació. Coneguda també com a estimulació cerebral no invasiva, està emergint com una de les fórmules més susceptibles de ser utilitzades en aquests casos, tant per la seva elevada eficàcia com per la seva seguretat. A més, l'aplicació d'aquest tractament indolor és ambulatòria, amb una durada mitjana de cada sessió d'uns 45 minuts.

El Dr. Jorge Sendra, metge especialista en psiquiatria de l'Institut Brain 360 i membre de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, recorda la importància d'individualitzar l'estudi de les depressions, ja que cada pacient té unes particularitats diferents. En aquest sentit, es poden distingir dos grans tipus de depressió: la crònica, que acostuma a ser prolongada en el temps i està relacionada amb uns certs trets de la pròpia personalitat de l'individu, i la depressió major, que té una durada menor, entre 3 i 6 mesos de mitjana.

L'OMS estima que més de 300 milions de persones a tot el món pateixen depressió, una xifra que segons els experts va en augment. De fet, un estudi publicat per la prestigiosa revista científica The Lancet Public Health conclou que un 6,4% de la població europea pateix depressió, amb una incidència més alta en les dones que en els homes i amb un augment en comparació amb les dades publicades per la mateixa OMS. Espanya és el quart país d'Europa amb més casos de depressió, arribant a afectar 2,4 milions de persones.

Abans d'iniciar la neuroestimulación, es realitza una avaluació completa al pacient depressiu. Se li practica un estudi de neuroimatge per a veure quines àrees són les que tenen un funcionament anòmal, una avaluació de diferents dominis cognitius, així com un estudi precís del llindar en el qual l'estimulació pot tenir un efecte en el teixit nerviós de cada pacient. Una vegada localitzades aquestes àrees, es llancen els estímuls amb l'objectiu de modular la resposta d'aquests pacients, aconseguint així al final una reducció sintomatològica.

Des de l'Institut Brain 360, capdavanter a Espanya en la implementació de l'estimulació cerebral no invasiva per als trastorns depressius i altres patologies psiquiàtriques i neurològiques, apunten que "estem enfront d'un canvi de paradigma". "Fins ara, les patologies psiquiàtriques i neurològiques es tractaven amb fàrmacs o teràpies conductuals cognitives. Ara podem saber quines regions del cervell no funcionen adequadament i podem modificar el seu funcionament, oferint la neuroestimulació com a tractament eficaç”, explica el Dr. Diego Redolar, responsable de la Unitat de Neuroimatge i Neuromodulació de l'Institut Brain 360, i professor de Neurociències de la UOC.

Nadal, una època complicada

L'arribada del Nadal fa que algunes persones siguin especialment vulnerables, ja que en aquestes dates és freqüent recordar a éssers que ja no hi són i sorgeixen sentiments negatius. És una etapa de reflexió, i si durant l'any s'han patit revessos com la pèrdua d'una parella o de l'ocupació, augmenten les possibilitats que afavoreixen un estat depressiu o que s'agreugi el que ja patim.

A tot això cal afegir-hi les conseqüències emocionals que la covid-19 ha causat des de l'inici de la pandèmia com a resultat de la pèrdua de familiars, llargs períodes sense poder veure als sers estimats o l'aïllament social. L'augment de casos de contagi en aquesta època de l'any torna a generar restriccions i un sentiment d'incertesa.

Per tot plegat, en aquells casos en què l'estat anímic baix deixa de ser passatger i es prolonga en el temps, convé recórrer a la xarxa de suport més pròxima i consultar amb un especialista perquè valori la conveniència d'adoptar mesures terapèutiques.