La Roca dels Moros, un espai de la prehistòria
Temps aproximat de lectura:
És innegable que hi hagué un temps en què les Garrigues van estar molt transitades, fa aproximadament 8.000 o 10.000 anys enrere, durant l'època dels últims caçadors recol·lectors i de l'aparició dels primers agricultors ramaders. Com a mínim això és el que ens ensenya la Roca dels Moros del Cogul. Un espai a mig kilòmetre del poble, on es troba un dels conjunts d'art rupestres més singulars del nostre país, i de tot l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Però no només per acollir pintures prehistòriques, sinó perquè també s'hi poden veure les empremtes que van deixar ibers i romans, potser atrets pel magnetisme que desprèn el lloc. I símbol tot plegat que, com segueix sent perceptible, les Garrigues tenen un encant especial.
L'anomenada Roca dels Moros, està situada en un territori ple de testimonis d'art rupestre i és l'ambaixadora del que coneixem com l'art llevantí. Declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1998, consta d'un conjunt pictòric format per 48 figures humanes i animals, que es completa amb 11 gravats i més de 256 signes d'inscripcions iberes, romanes i llatines.
Una zona de les Garrigues que ha estat habitada pels humans de forma ininterrompuda des del Paleolític, utilitzada durant uns 5.000 anys com a lloc de culte. Els darrers caçadors-recol·lectors (VIII-V mil·lenni aC) van deixar-hi les pintures que pertanyen a l'art llevantí. Més tard, durant el V i II mil·lenni aC, els grups neolítics van prendre'n el relleu per dibuixar a la roca les seves creences. Els investigadors hi han identificat també inscripcions posteriors, d'època ibèrica i romana, tot i que moltes són il·legibles.
La presència d'aquestes manifestacions posteriors i la seva distribució en la roca, fan pensar que els seus autors coneixien i van respectar l'existència de les pintures rupestres, un fet que explicaria el caràcter sagrat d'aquest espai.
Aquells homes i dones ens han llegat el registre del seu paisatge i forma de vida, pintat i gravat sobre la pedra de la Roca dels Moros. Un art prehistòric que té com a elements, figures humanes i animals, que representen les seves escenes més quotidianes, sobre colors vermells, ocres, blancs i negres. Entre les més destacades hi ha la cacera, amb la representació d'un caçador amb arc, que s'enfronta a un senglar, i l'escena anomenada "dansa fàl·lica", on si veu el conjunt de deu dones al voltant d'un home nu, que té un sexe de proporcions desmesurades, que sembla que dansen. Es tracta d'una excepcional representació d'un acte ritual, que reforça la identitat de la cova com a lloc de culte rupestre.
També hi destaquen les figures de diversos animals: bòvids, cabres, cérvols i porcs senglars.
I entre les singularitats d'aquesta roca, les llegendes que s'han escrit al voltant de la seva descoberta. Sens dubte, la més popular és la que protagonitzen Juli Soler, enginyer nascut a Barcelona, i Ceferí Rocafort, geògraf, arqueòleg, historiador, periodista... de la Pobla de Segur. Poc es podien imaginar els dos amics el que trobarien aquell març de 1908 quan, després de visitar una església presumptament romànica que els havien recomanat i que van considerar d'escàs interès, van decidir aprofitar el viatge i apropar-se al Cogul, per veure unes estranyes inscripcions pintades en una roca, de les quals alguns veïns del poble havien parlat al geògraf.
Una altra versió, parla d'un missioner que les va trobar casualment, quan s'aixoplugava d'una tempesta.
Sigui com sigui, hom pot visitar la Roca dels Moros al Cogul (les Garrigues) i gaudir d'aquest espai sagrat que et trasllada directament 10.000 anys enrere. Des de Lleida.com un animem a descobrir aquestes pintures prehistòriques i fer un repàs per la història dels nostres avatpassats, marcada en una roca de les nostres terres. Consulta més informació de visites, activitats, horaris i preus a la pàgina oficial de l'Ajuntament del Cogul o a la web oficial de la Generalitat de Catalunya.
I si t'interessa seguir explorant l'art dels nostres avantpassats, també pots visitar les pintures rupestres de la Cova de l'Albi.
