El claustre de la Universitat de Lleida (UdL) va aprovar ahir, en una sessió extraordinària, una declaració “per la llibertat dels presos polítics i contra la judicialització de la política catalana” per una amplíssima majoria de 115 vots a favor, 12 en contra, 12 abstencions i un vot nul. La jornada va començar amb un primer torn de paraules en què el professor Alex Escolà, portaveu de la plataforma impulsora de la declaració, va recordar que “la UdL ja es va posicionar a favor de l’1 d’octubre i contra la judicialització del procés i el que demanem ara és una defensa dels drets fonamentals”. Va assenyalar que la declaració comptava amb 462 adhesions i va argumentar que “l’article 3 de la UdL estableix que la transmissió de valors com la llibertat, justícia i democràcia és un deure de la nostra universitat. I aquesta declaració va únicament sobre això, llibertat i democràcia”. D’altra banda, l’estudiant José Lasala va criticar que membres del Consell de l’Estudiantat de la facultat de Dret difonguessin un missatge per les xarxes perquè la gent no assistís al claustre perquè no hi hagués el quòrum necessari (fixat en 92 assistents) i els va acusar de “filibusterisme”. Per la seua part, el rector, Roberto Fernández, va al·legar que s’abstindria en la votació perquè “és imprescindible que la universitat mantingui la independència i neutralitat respecte a opinions polítiques partidistes” i va defensar que la universitat ha d’estar al marge de la política parlamentària. Un comentari que li van retreure durant la segona ronda d’intervencions, que van criticar que assisteixi a actes del PSC a Barcelona. “No va de partidisme, va de democràcia”, li va respondre Llibert Reixach, estudiant de la UdL. Davant d’aquest comentari, Fernández va respondre que “vaig anar a un acte del PSC convidat com a president de la CRUE, igual que he anat a actes de Ciutadans i Podem per parlar de la situació de les universitats de l’Estat”, alhora que va defensar que “mentre que la UdL ha de ser neutral, la comunitat universitària ha de manifestar-se i reivindicar-se, però la institució ha de ser neutral”. Una vegada acabades les intervencions, es va procedir a la votació, que va ser secreta, i hi van participar 140 persones.
