La Vall de Boí, un conjunt romànic abraçat pel paisatge pirinenc
La bellíssima comarca pirinenca de l'Alta Ribagorça custòdia un gran tresor arquitectònic que l'any 2000 va merèixer el reconeixement per la UNESCO de Bé Patrimoni de la Humanitat.
Es tracta del conjunt romànic de la Vall de Boí, constituït per vuit esglésies i una ermita que mantenen un característic estil arquitectònic, edificacions dutes a terme durant els segles XI i XII seguint els models procedents del nord d'Itàlia, del romànic llombard. Aquest estil del romànic es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, el polit treball de la pedra, les bandes llombardes i arcs cecs com a decoració exterior i els esvelts campanars de torre quadrada.
Les esglésies, situades en una vall envoltada d'abruptes muntanyes, lluminosos paisatges i silencis nets, ofereixen als visitants l'ocasió de gaudir amb tranquil·litat de l'art i de la seva història en una saludable jornada envoltats de bellesa i naturalesa.
La ruta que us proposem, d'uns 25 km es pot fer en cotxe o caminant, tot i que es recomana fer-la a peu només per als senderistes especialitzats. Així doncs, pujant des de Lleida, a uns 1,5 km després de passar El Pont de Suert, agafem la carretera a mà dreta L-500 i entrem en la Vall de Boí. A uns 15 km, al nucli de població de Cóll comencem el recorregut de les visites pujant a l'Església de L'Assumpció de Cóll.
L'Assumpció de Cóll
Aquesta construcció data entre els segles XI i XIII, i té una gran unitat estilística, ja que pràcticament no hi ha hagut modificacions d'èpoques posteriors, a diferència de la majoria de les altres del conjunt. Tot i això, es va afegir alguna incorporació del gòtic tardà. Una altra diferencia és que l'església pertany a la diòcesi de Lleida, i totes les altres a la d'Urgell.
Seguint pujant cap al nord uns quatre km, arribarem al nucli de Cardet.
Santa Maria de Cardet
El que fa especial aquest temple de Santa Maria de Cardet és que està situada en un fort pendent, pel qual va obligar a buscar fórmules noves per garantir l'estabilitat de l'estructura. Així es va aconseguir un espectacular absis, únic en el conjunt d'esglésies de Boí i Taüll.
A més, a diferència dels altres temples de Boí i Taull, el campanar és d'espadanya, fruit de les restauracions barroques que va patir l'església. En la darrera restauració s'ha mantingut tal com era a principis del s. XX.
Tornem a la carretera L500 i tirant cap amunt uns dos km més, arribem a Barruera.
Sant Feliu de Barruera
A mà dreta, just abans del desviament a la carretereta que va a Durro descobrirem l'església de Sant Feliu de Barruera. Aquesta data de dos segles diferents, l'XI i XII, tot i que ha patit diverses modificacions al llarg de la història.
Podem veure dos estils de romànic ben diferents en una mateixa església, el que la fa especial i única: mentre que a la part construïda al s. XI trobem un decorat irregular, la part construïda un segle després és totalment regular. També trobem una façana que té elements dels segles XVII i XVIII.
La Nativitat de Durro
Per arribar a aquest temple agafarem la carretera de Durro, cap a l'est, i després de uns quatre km de pujada i de bells paisatges, dins del poble de Durro, a més de 1.300 metres d'altitud trobarem la esglesia de La Nativitat. Consta d'una sola nau, però de grans proporcions i amb un campanar, la portada i un porxo, que va ser construït més tard.
La sublimitat de l'església ens dona a entendre la importància del poble de Durro a l'edat mitjana. Aquest temple ha sigut remodelat en diverses ocasions entre el segle XVI i XVII. A l'interior es troben retaules d'èpoques posteriors, des del barroc fins al segle XIX.
Si seguim pujant per la carretereta de Sant Quirc, a uns dos km i mig trobarem l'ermita de Sant Quirc i un esplèndid mirador des d'on es pot admirar una bona part de la Vall de Boí i respirar un aire net i lluminós.
Sant Quirc de Durro
Per trobar aquesta església pujarem fins als 1.500 metres d'altitud, el que fa l'església encara més espectacular. El paisatge pirinenc doncs, envolta l'església fent encara més especial el temple.L'ermita té una sola planta i un campanar baix. La seva característica principal és el frontal d'altar romànic, però el que hi ha a l'ermita és una còpia, ja que l'original es troba al MNAC.
Amb l'ànim content per la contemplació de les meravelles naturals i històriques visitades fins al moment, tornem de baixada fins a Barruera per seguir cap al nord i arribar, quatre km després a Erill la Vall.
Santa Eulàlia d’Erill la Vall
Al poble d’Erill la Vall, trobarem l’església de Santa Eulàlia.
Si quelcom caracteritza aquesta església és el seu esplèndid campanar de planta quadrada i amb sis pisos d’alçada, amb els arquets i els frisos de dent de serra. Les funcions del campanar eren de comunicació i vigilància.
A l’interior de l’església podem veure l’escultura del Davallament de la Creu, l’obra escultòrica més completa de la Vall de Boí.
Sortint del poble tornem a agafar la carretera cap al nord i a un km, cruiarem el riu Noguera de Tor pel Pont de Boí i tot seguit prendrem a la dreta una carretera que ens portarà a Boi i a Taüll.
Sant Joan de Boí
Pujarem fins a Boí, on descobrirem l’església de Sant Joan i gaudirem de la seva magnificència. Es va consagrar a mitjans del s. XI, tot i que el campanar es va restaurar posteriorment, La planta basilical és de tres naus. És l’església de tot el conjunt que conserva més elements arquitectònics originals, així visitar-la és tota una experiència.
A més, el que fa especial aquest temple són els murals que decoren l’església, ja que hi ha reproduccions acurades de la pintura romànica del moment; per exemple el del bestiari medieval. Així doncs ens dona una idea aproximadament de com es vivia aleshores.
Quan es va restaurar es va donar un aspecte molt similar al que hi hauria quan es va construir, per això es van fer còpia dels fragments de pintura del mural. Els originals estan conservats al MNAC.
Continuarem pujant un km i mig fins a arribar als 1.500 m. d'altitud de Taüll .
Sant Climent de Taüll
Les dues últimes esglésies les trobem al nucli urbà de Taüll. La primera és l'església de Sant Climent, tot i no estar dins del nucli urbà. Es va consagrar el 10 de desembre de 1123 pel Bisbe de Roda-Barbastre Ramon Guillem. L'Església consta de tres naus separades per columnes i una coberta de fusta amb un esvelt campanar, que al mateix temps feia de torre de comunicació i vigilància.
Dins del temple s'han trobat, en els últims anys, pintures emblemàtiques, com per exemple la Imatge del Crist en Majestat de Taüll. L'original ara es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i l'església conserva una còpia que es pot observar durant la visita.
L'any 2013 es va implementar una nova museografia, un projector de vídeo perquè els turistes puguin tenir una major idea de com era l'església quan es va construir.
Santa Maria de Taüll
Ben enmig de Taüll trobem l'església Santa Maria, que es va consagrar un dia després que l'església de Sant Climent de Taüll, és a dir, l'11 de desembre de 1123. Aquesta església es caracteritza perquè la població feia vida i vivia al seu voltant, ja que estava dins del poble.
És un edifici de tres naus separades per columnes cilíndriques, i tres absis circulars. La torre del campanar és exactament igual que la de Sant Climent, amb l'única diferència que la de Santa Maria té una lleugera inclinació.
La major part de les pintures es van arrancar a principis del s. XX i es van portar a Barcelona. El 1971 es va restaurar.
Així doncs, la ruta acaba amb l'església de Santa Maria de Taüll.
Visitar la Vall de Boí i el seu conjunt romànic és essencial si ets amant de l'arquitectura i l'art. També és una oportunitat d'apropar-te a l'Alta Ribagorça, una comarca pirinenca on et pots perdre en la història, la natura, prendre aigües saludables, descansar, respirar i gaudir de la tranquil·litat que transmet.