L'AECC demana igualtat de condicions per a pacients i familiars en el Dia Mundial Contra el Càncer

L’AECC – Catalunya contra el Càncer de Lleida, amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer (4 de febrer) demana un Acord Contra el Càncer perquè pacients i familiars puguin fer front a la malaltia en igualtat de condicions. Durant la setmana, l’AECC ha organitzat diversos actes com la il·luminació en verd dels diferents monuments emblemàtics de 44 municipis de Lleida o inundar les xarxes de color verd per fer visible les problemàtiques a la que s’enfronten els pacients de càncer amb la pandèmia. També avui 4 de febrer a les 18.00 hores s’ofereix una conferència online del Dr. Moisès Mira, cap de radioteràpia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on es parlarà sobre les falses creences del càncer.

Una altra acció que s’ha creat des de l’AECC Lleida és inundar les xarxes socials de verd fins al 7 de febrer. Des de l’Associació animen a tothom que es faci una foto o vídeo on apareguin (sols o en grup) vestits de verd o amb algun objecte verd, la pengin a les xarxes socials etiquetant a l’AECC Lleida i amb els hastags #aecclleida #AcordContraelCàncer i #DiaMundialContraelCàncer i així conscienciar a la població que el càncer és una lluita de tots.

A més, en àmbit nacional, s’ha organitzat el X Fòrum Contra el Càncer “Per un enfocament integral”, presidit per la presidenta d'Honor de l’AECC i de la Fundació Científica de l’AECC, la reina Leticia Ortiz; i els Diàlegs AECC on 4 pacients han debatut, des de les seves experiències personals, l'impacte que ha tingut aquesta pandèmia des del punt de vista sanitari, psicològic i social.

El càncer és igual per a tots, però no tots som iguals enfront del càncer

La pandèmia ha agreujat una situació de vulnerabilitat prèvia que ja havien viscut moltes persones amb càncer. Així s'ha manifestat en els diferents actes organitzats per l’AECC durant aquest Dia Mundial Contra el Càncer.

La realitat és que a Espanya no totes les persones tenen les mateixes probabilitats d'enfrontar-se al càncer tant en la seva prevenció, com en accés a tractaments o als resultats de recerca.

L'accés als programes de cribratge de càncer de còlon, per exemple, continua sent desigual al país, on hi ha Comunitats Autònomes en les quals s'ha aconseguit el 100% de la cobertura i altres en les quals no. L'any 2017, només el 44% de la població de risc estava coberta per un programa de garbellat de càncer de còlon.

Entre pacients i familiars, les desigualtats són evidents perquè, des del punt de vista econòmic, el càncer provoca pobresa en el 25% dels nous diagnòstics de càncer que es produeixen en persones en edat laboral.

Respecte a l'impacte psicològic que genera un diagnòstic i la possibilitat d'accedir a un tractament psicològic especialitzat, tant per a pacients com per a familiars, el 30% presenta trastorns psicopatològics, com a ansietat o depressió, que necessita atenció per part d'un professional de la psicologia. No obstant això, el 94% de les CCAA ofereix una cobertura insuficient o nul·la en tractament psicològic especialitzat.

L'accés als serveis de radioteràpia és un altre exemple d’inequidad. Aquest tractament vital no es dóna per igual en totes les CCAA, per la qual cosa hi ha pacients que assumeixen un cost econòmic, social i emocional major per a poder accedir a ell. En concret, per a aquells pacients que necessitin fer un canvi de residència, pot arribar a ser de 1.100€ de despesa mitjana.

La pandèmia agreuja encara més la situació de desigualtat i vulnerabilitat

A més, l'arribada de la pandèmia no ha fet més que agreujar una situació que ja era desigual per a moltes persones afectades de càncer. L'estudi “Impacte de la pandèmia en persones afectades per càncer a Espanya” realitzat per l’AECC revela el cop per als pacients amb càncer que sofreixen les dues pandèmies: de la qual ara es parla (la COVID-19) i de la silenciosa, el càncer. En aquesta tercera onada, la situació d'emergència en càncer a penes ha millorat.

Des del punt de vista psicològic, la pandèmia va augmentar l'impacte emocional i durant el confinament el 34% dels pacients va desenvolupar ansietat o depressió. Al desembre, aquest percentatge havia pujat al 41%.

Respecte a l'impacte social, durant el confinament gairebé un 20% de la població amb càncer havia empitjorat greument la seva situació econòmica. Al novembre, un 17% de la població amb càncer no s'havia recuperat

Els retards sanitaris, és un altre dels aspectes que més preocupen durant la pandèmia i, és que, durant la primera onada, 1 de cada 5 pacients no s'ha diagnosticat o s'ha diagnosticat tard, amb el que això suposa per a la supervivència.

Finalment, un 40% dels pacients està vivint una situació de solitud no desitjada. Aquesta sensació és la diferència entre el contacte social que li agradaria tenir a la persona malalta i la que realment té.

Un Acord Contra el Càncer que uneixi a tota la societat

Davant aquesta situació, l’AECC demana que tota la societat es posi d'acord contra el càncer perquè:

• Tota la població tingui la mateixa facilitat en la presa de decisions saludables per a evitar fins al 50% dels casos de càncer.
• Tota la població espanyola pugui accedir als programes de cribratge de càncer independentment del seu lloc de residència.
• Les persones amb càncer puguin afrontar la por i disminuir la sensació de solitud no desitjada i que pacients i familiars puguin accedir a tractament psicològic especialitzat
• El càncer no provoqui pobresa en les persones amb càncer més vulnerables.
• Ningú es quedi sense diagnosticar a conseqüència de qualsevol mena de crisi
• Tota la població amb càncer tingui les mateixes possibilitats d'accés als resultats de recerca sobre la malaltia