L’Assemblea de les Terres de Lleida commemora el seu 50è aniversari

La professora d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida, Antonieta Jarne, dissertarà el 7 de febrer, a les 19 h, a la sala Alfred Perenya, sobre ‘L’Assemblea de les Terres de Lleida o el catalanisme popular antifranquista’, en l’acte de Memòria Democràtica que l’Ajuntament de Lleida ha organitzat per a recordar el 50è aniversari de la constitució d’aquesta entitat catalanista.

L’acte, que comptarà amb la presència de diversos membres que van pertànyer a aquesta organització, serà amenitzat amb les cançons del músic lleidatà Joan Baró i per participar-hi, cal fer inscripció prèvia a memoriademocratica@paeria.cat o al telèfon 973700457.

Petita història

El 7 de novembre de 1971 es va constituir l’Assemblea de Catalunya que va esdevenir una de les principals organitzacions de l’antifranquisme a Catalunya. Aquesta entitat tenia un component transversal amb l’objectiu d’aconseguir 3 fites: amnistia, llibertat i estatut d’autonomia. A més dels partits polítics, en van formar part forces de diversa índole, com ara organitzacions sindicals, grups professionals, representants del moviment universitari, del moviment veïnal, grups confessionals cristians, assemblees comarcals, etc.

A la reunió d'aquesta entitat antifranquista van assistir-hi 14 persones de les comarques de Ponent en representació del Partit Socialista Unificat de Catalunya, Comissions Obreres, Comissions Pageses, Front Nacional de Catalunya i una persona que estava en els no adscrits. Entre els punts acordats en aquesta reunió de Barcelona es va acordar impulsar i crear propostes alternatives que vinguessin del món comarcal o local, afavorint el màxim d'autonomia. La més primerenca en constituir-se va ser l'Assemblea de les Terres de Lleida que es va reunir per primera vegada, a l'església Santa Maria de Balaguer, el dia 7 de febrer de 1972. La realització d'aquest acte a la capital de la Noguera va ser la impossibilitat de fer-lo en altres espais de la ciutat de Lleida

A la reunió, hi van assistir persones de les comarques de l'Alt Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pallars, el Segrià i l'Urgell. També hi havia representants del PSUC, Comissions Obreres, Comissions Pageses, Joves Democràtics, Dones Democràtiques, Front Nacional de Catalunya i persones que hi assistien a títol individual. A partir de la seva constitució començaren a produir-se diverses accions de denúncia de la dictadura i de reivindicació de la recuperació de les llibertats del nostre país.