Llukutter, o com expressar-se a través dels murals
Temps aproximat de lectura:
Què en penseu de l’art urbà o ‘street art’, us agrada? Sou dels que us atureu a apreciar i penseu en el que vol transmetre l’artista, o passeu de llarg perquè penseu que l’art només es troba als museus? Avui coneixerem en Llukutter, un artista lleidatà que ja ha creuat l’Atlàntic per deixar la seva empremta artística.
Llukutter ens explica que el seu “és un joc del paraules a partir del nom, Lluc, i el cúter, que és la eina que més utilitza”. Preguntat per la diferència entre grafiti i art urbà, ens aclareix que ell fa art urbà perquè treballa amb plantilles, mentre que el grafiti utilitza només l’esprai.
L’art urbà té diferents tècniques com el muralisme, pòsters, pegatines… A diferència d’altres artistes, en Lluc pinta quasi sempre de dia i en llocs habilitats, o llocs abandonats pels quals ja té permís.
Pels que no hi entenem gaire li demanem que ens ajudi a distingir les diferents formes d’art urbà. “El muralisme el podem definir com un grafiti net, fet amb pintura plàstica i que comporta una inversió de temps important tant en la elaboració com en pensar la idea prèvia. El grafiti pot transmetre aquesta sensació d’embrutar l’espai de la ciutat i va lligat a un acte de rebeldia o reivindicació”, ens diu l’entrevistat .
En Lluc té 30 anys, fa 12 que pinta, i amb la tècnica de les plantilles ho fa des de fa 8 anys. Tot i no tenir uns estudis específics de Belles Arts, és una passió que li ve de petit, i es considera autodidacta perquè ha anat aprenent preguntant, i imitant altres artistes.
La seva tècnica
Ell segueix la tècnica de l’ stencil, una tècnica que parteix de plantilles que ell mateix fabrica amb el cúter. Es basa en fotografies, algun cop antigues, que li permeten crear unes plantilles amb les quals estamparà a la paret quatre o cinc capes segons el nombre de colors que utilitzi. El seu referent principal és Bansky, un artista de carrer britànic nascut el 1974 i conegut a escala mundial.
Algunes de les seves darreres creacions les podem admirar a Penelles on al maig passat va participar al GarGar Festival, festival de murals i art. Acaba de finalitzar un taller de pintura per a joves en un camp de treball a la mateixa localitat. Una altra de les seves creacions recents la podem trobar al pavelló de la Pobla de Segur, on va fer un mural commemoratiu del 40è aniversari dels raiers. Actualment està pintant un mural a la Bordeta amb nens.
Aquest educador social reconeix que de moment és molt difícil viure de la pintura, i és només un hobby per a ell.
Preguntat per la temàtica de les seves pintures, ell hi troba una explicació en la seva professió, que fa que a les seves pintures sempre hi sigui present les persones, especialment el rostre humà.
Llocs on pintar
La Meca a Catalunya per tot muralista la trobem a pocs quilòmetres de Lleida.“Penelles s’ha convertit en el museu dels murals, de l’art urbà de la província i potser de Catalunya”. El festival “ha suposat trencar amb un dels tòpics del que seria art urbà, que sempre es relaciona amb metròpolis i amb els barris marginals de les grans ciutats. Aplicar tècniques de graffiti a l’àmbit rural és novedós tot i que no és l'únic lloc on es fa”. explica el Lluc. Aquest fenomen el trobem també a Fanzara (València).
Ell valora molt positivament la seva participació al Gargar. “Penelles és un bon lloc per pintar, però no tothom hi té accés, en aquesta darrera edició s’hi van presentar 280 propostes i se’n van seleccionar 20. Per altra banda, a Barcelona hi ha més espais legals per pintar, però potser és més efímera, perquè al cap de pocs dies ja ha desaparegut”. En quant a Lleida, es va habilitar espais al Parc de l’Aigua i al riu al que en Lluc hi havia pintat més assíduament. El pintor creu que “caldria augmentar la cessió d’espais municipals, que tots són de color gris o crema i també espais privats com persianes, portes de pàrquing. “Cada cop hi ha més propietaris que els agrada allò que fem però falta una mica de conscienciació per part de la gent que disposa d’espais, parets, que les cedeixin perquè es puguin expressar coses”.
En Lluc es marca com a repte de futur experimentar amb les gammes de colors anant més enllà de les escales que utilitza i també fer pintures més grans. La seva experiència en un cementiri de La Paz (Bolívia), on va pintar unes calaveres de 3x4 li va agradar, i voldria seguir la mateixa línia. Cal dir que les seves últimes pintures no són especialment petites, la de la Pobla fa 9x4 i la de Penelles 6x6.
La mida de les seves creacions es una metáfora del seu creixement com artista. Esperem que els nostres carreres puguin comptar amb més murals del Llukutter.
