Penelles
Penelles
Al límit amb l'Urgell, forma part de la plana regada pel canal d'Urgell, de materials bàsicament oligocènics, suaument inclinada de la serra de Bellmunt cap al sud-oest, on la vall del torrent de Vallfogona enterra l'Oligocè sota una capa d'al·luvions quaternaris. El terme està regat per diverses sèquies del canal d'Urgell.
Escut i bandera
Nuclis de població
| Nucli | Habitants |
|---|---|
| Almassor | 14 |
| Bellestar | |
| El Castell del Remei | 46 |
| Els Falcons | 4 |
| Penelles | 443 |
| Torreneral | 4 |
Dades del municipi
Altitud:
276
Superficie:
25,51Km2
Habitants:
428
Codi Postal:
25335
Mapa
Empreses destacades
-
OliCastelló Alsina
CastellÓ De Farfanya
Més informació -
CERFASA
Balaguer
Més informació -
Cudos Consultors
Lleida
Més informació -
ALEMANY
Os De Balaguer
Més informació -
Cudos Consultors
Vielha
Més informació
-
Museu de la Noguera
Balaguer
Més informació -
REBOST ELS VILARS
Os De Balaguer
Més informació -
Centre d'Estudis Comarcals de la Noguera
Balaguer
Més informació -
CENTRE VETERINARI MONTSEC
Balaguer
Més informació -
MOLÍ DEL PAU
Os De Balaguer
Més informació
Pàgines
Sectors econòmics
Serveis d'interès
Ajuntament de Penelles
Plaça Major, 1
Tel.:
973 610 246
Cal Pauetó (casa i apartaments rurals)
Carrer de Baix, 11
25335, Penelles
Tel.:
973 61 02 57 / 626 35 11 90 / 654 79 85 12
Farmàcia
c. de baix, 10.
Tel.:
973 610 582
La Masuca d'en Monfà (casa rural)
Afores, s/n
25335, Almasó (Penelles)
Tel.:
973 580 456
Entitats i Associacions
AMPA - CEIP Ramon Gombal
Persona de contacte:
Ramon Cortasa Arderiu
Associació de caçadors
Persona de contacte:
Bep-Ton Carbonell Novell
Associació de dones 'Il·lusió'
Persona de contacte:
Josefina Ricart
Associació de joves de Penelles
Persona de contacte:
Miquel Perera, Genís Boldú i Aleix Carbonell
Consell Parroquial
Persona de contacte:
Mn. Ivan Ayala Pastor
Coral Sant Joan
Tel.:
973 61 04 10
Persona de contacte:
Vicens Perera
Esplai 'La Freixa'
Persona de contacte:
Miquel Perera i Núria Perera
Llar de jubilats Sant Isidre
Persona de contacte:
Josep Farràs
Actualitat i notícies a Penelles
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Població (2023)
Homes:
247
Dones:
181
Densitat:
16,80 hab./km²
Naixements:
2
Defuncions:
6
Matrimonis:
2
Nacionalitat i migració
Nac. Espanyola:
395
Nac. Estrangera:
33
Resid. a l'estranger:
22
Emigracions:
1
Inmigracions (UE):
0
Inmigracions (Resta):
2
Altres dades
Habitatges familiars:
294
Parc de vehicles:
495
Places d'hotels:
0
Places de càmpings:
0
Places de turisme rural:
6
Dades facilitades per Idescat
Comunicacions
Servei regular d'Autocars ATM LLEIDA:
- Línea 110: Lleida - La Guàrdia d'Urgell
- Línea 205: Balaguer - Tàrrega
Distància a capital de comarca (Balaguer): 15,9 km (17 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 43,3 km (35 minuts en cotxe).
Curiositats
Els seus habitants s'anomenen penellencs.
Història
Encara que d'èpoques antigues hi ha constància de poblaments ibèric, romà i visigot al terme de Penelles, la població que coneixem va néixer amb tota certesa a l'entorn d'un castell nou, construït damunt unes roques o penyes, segons la carta de donació del 6 de març de l'any 1084. El comte d'Urgell, Ermengol IV, havia encarregat la tasca de conquesta i repoblació de Penelles a Ramon Gombal i la seva muller Sicard (en realitat Ramon Gombau de Ribelles i Sicarda de Castellbò), i aquests al seu torn als habitants de Butsènit, els quals prenien l´obligació de fer els murs de la vila, mentre que el comte hi edificaria el castell. Amb l´aprovació del comte d´Urgell, el 1186, Guillem de Meià faria donació de la vila i terme de Penelles a l´Orde del Temple. Suprimit aquest pel papa Climent VI (1321), els seus béns i jurisdiccions passarien el 1317 a l´ Orde de l¨Hospital de Sant Joan de Jerusalem, més tard coneguts com a cavallers de Rodes, dins la comanda de Barbens.
Foragitat de Rodes al segle XVI, l' Ordre de l'Hospital es va instal·lar definitivament a la illa de Malta, i des de llavors aquest organisme sobirà seria conegut com Sagrat i Militar Ordre de Malta, que conservà la jurisdicció civil i criminal sobre el poble i habitants de Penelles fins a la seva abolició a mitjans del segle XIX. El cap del districte històric des del segle XII al XIX era Barbens, del qual Penelles en fou una dependència administrativa i judicial. Per tant, el senyor jurisdiccional i feudal de Penelles al llarg de la seva història fou sempre el comanador templer i després hospitaler resident al castell de Barbens (actual Ajuntament).
Consistori local 2024
| Eloi Bergós Farràs Alcalde | |
| Antonio Garcia Mirón | |
| Robert Coll Querol | |
| Maria Del Mar López-Pinto Font | |
| Maria Cristina Serra Grau | |
| Marissa Castellà Boldú | |
| Francisco Tarragona i Baró |
Cultura *
Entén el català:
451
No entén el català:
_
Biblioteques:
0
* Dades referides a l'any 2011
Esports
Pavellons:
1
Pistes poliesportives:
0
Camps poliesportius:
1
Sales esportives:
1
Piscines cobertes:
0
Pistes d'atletisme:
0
Altres espais:
5
Espais totals:
8
Medi ambient
Residus:
1,29 kg/hab./dia
Recollida selectiva:
46,20%
Residus ind.:
34,04 tones
Dades facilitades per Idescat
Propostes turistiques
El Castell del Remei
Pertany al terme de Penelles i és un important centre de producció de vi (DO Costers del Segre). Hi destaca un castell actual amb quatre torres amb merlets i el santuari de la Mare de Déu del Remei, restaurat el 1954.
Dins del conjunt hi ha un restaurant, diversos habitatges i uns cellers amb una tradició vinícola molt important. L’arbrat i els jardins que envolten l’edifici principal, així com dos estanys artificials que subministren el reg, el fan un lloc molt agradable de visitar.
Església Nova de Sant Joan Baptista
Construïda entre 1951 i 1961. Projectada per l'arquitecte Josep Danés i Torras (estació cremallera i santuari de la Verge de Núria, parròquia dels Àngels i església de la Bonanova a Barcelona, i Temple del Sant Crist de Balaguer), va ser acabada per l'arquitecte Isidre Puig Boada, autor de les esglésies de Mollerussa, Balaguer, Térmens, Artesa de Segre i la Guàrdia d'Urgell, al mateix temps continuador i director de l'obra de Gaudí a la Sagrada Família de la capital catalana.
Són remarcables les pintures interiors: absis pintat (1960) per Antoni Gorgues Gou (decorà la catedral de San Pedro de Sula, Hondures, 1986-87); i la capella del Santíssim, obra de Gabriel Casanovas Tapiol (1961)
Font Centenària
Construïda el 1896 per Valeri Farràs i Muntané en substitució d´una artística gran creu de pedra davant l´església vella. De planta hexagonal, porta esculpits els rostres de tres personatges amb els corresponents brocs, representant els tres poders: Polític (catalanista amb barretina); Coercitiu (guàrdia civil amb gran bigoti i tricorni); Religiós (capellà). És un exemplar raríssim d'arquitectura popular. Antigament era coneguda com a “Plaça de la Creu” o “de l´Om” i era el lloc on les autoritats locals convocaven la població per discutir afers del municipi. Des de temps immemorial els seus habitants aprofiten l´ombra d´uns grans arbres per esbargir-se.
La Creu del Terme
D'estil gòtic (s.XIV-XV) restaurada i erigida prop l'església nova l'any 1991. L'emplaçament original era en una cruïlla de camins al sud, fora de la població.
Safareig municipal
Utilitzat com a rentador públic quan encara no hi havia aigua corrent a la majoria de les cases. Està situat sortint del poble en direcció oest al camí del Sitjar. Aquest nom li prové d´unes grans cavitats subterrànies encara visibles a la seva vora. El seu constructor va ser el picapedrer Valeri Farràs i Muntané (1894).
Ruta de Balaguer i la Baixa Noguera
La Noguera Baixa ocupa una àmplia extensió de relleu pla o molt suau, tancat al nord per les sobtades serres prepirinenques. Tot el conjunt és travessat pel riu Segre, amb una ribera frondosa coberta de bultra, on aboquen les seues aigües rius com el Sió, el Farfanya i el Noguera Ribagorçana, que configura un agradable espai natural al voltant de l'embassament de Santa Anna.
Els paisatges semblen creats per realitzar llargues caminades a peu, a cavall o en bicicleta. La pesca, al riu Segre o a l'embassament de Santa Anna, és ideal per reposar i disfrutar de la natura i el silenci. La caça, sobretot d'aus, també hi és present en espais acotats com Montgai i la Figuera.
L'antiga capital del Comtat d'Urgell i actual capital comarcal és una de les ciutats més boniques de Catalunya. La seua visita és recomanable per conèixer una història plena d'esdeveniments i d'empremtes de tres cultures: islàmica, jueva i cristiana. L'acollidora bellesa medieval es fa patent a la monumental església gòtica de Santa Maria, a les restes del castell Formós, al convent de Sant Domènec, a les seues muralles i al barri antic, amb carrerons estrets i costeruts que arriben a través de carrers porxats al Mercadal, la plaça medieval porticada més gran de Catalunya. La visita al Museu Islàmic i Comtal és molt recomanable.
Una altra zona de la Baixa Noguera és la Ribera de Sió, que acull diferents municipis:
-La Sentiu: sobresurt l'església de Sant Miquel i la capella de la Mare de Déu de la Guardiola
-Montgai: hi ha l'església de Santa Maria, amb una original façana barroca i un campanar imponent. Molt a prop hi ha el poble de Butsènit, amb una petita església barroca.
-Preixens: conserva a la part més alta un casal senyorial i una església de petites dimensions dedicada a sant Pere.
A la zona anomenada la Serra Llarga hi trobem els següents municipis:
-Castelló de Farfanya: conserva encara mostres ben eloqüents de la seua importància, com les restes del castell, l'església gòtica de Santa Maria, l'església romànica de Sant Miquel, amb un magnífic retaule gòtic, i un conjunt de cases renaixentistes.
-Algerri: restes del castell i església de Santa Maria amb bonica façana barroca.
-Ivars de Noguera: poble amb una petita però fèrtil horta regada per la Noguera Ribagorçana, acull al seu interior l'embassament de Santa Anna, d'una gran bellesa natural.
La zona anomenada pròpiament la Noguera Baixa està situada a l'angle de trobada del riu Noguera Ribagorçana amb el Segre i es caracteritza per la qualitat de la seua fruita. Trobem els següents pobles:
-Albesa: es pot visitar la vila romana del Romeral i l'església de Santa Maria, amb un notable retaule gòtic de pedra policromada.
-Torrelameu: cal veure una majestuosa sínia, de les poques que es conserven a Catalunya, i una bonica església.
-Menàrguens: es passa pel carrer Major i l'església de Sant Vicenç i es va a les antigues instal·lacions de la Sucrera.
-Térmens: vila amb un parc vora el riu Segre i l'interessant església gòtica de Sant Joan.
Per últim, queda una zona anomenada la Noguera Urgellesa, que acull una àrea afavorida pel reg del canal d'Urgell que li dóna un dinamisme agrícola molt important.
-Penelles: compta amb una església moderna dedicada a sant Joan Baptista i una interessant creu de terme.
Al centre de la plana hi ha El castell del Remei, important centre vitícola.
-Bellmunt d'Urgell: poble bonic i ben conservat
-Bellcaire d'Urgell: vila dinàmica envoltada de paisatges agrícoles amb colors de cereals i fruites.
-Vallfogona de Balaguer: l'església de Sant Miquel es troba al carrer principal, però dins del terme destaca el castell de la Ràpita.
Telèfon de contacte:
973448933
Entitat:
Consell Comarcal de la Noguera
