Noguera

Comarca interior, molt extensa, al sector lleidatà en contacte entre la depressió central catalana i els Prepirineus.

L'Alta Noguera s'estén pel vessant meridional de la gran serra del Montsec (d'Ares i de Rúbies), per on s'obren pas la Noguera Ribagorçana (estret de Mont-rebei), límit oest, i la Noguera Pallaresa (pas de Terradets).

L'anomenat Segre Mitjà comprèn els altiplans del nord-est, erosionats pel riu; i la Baixa Noguera s'estén ja per la plana regada pel canal d'Urgell. El territori va formar part a l'alta edat mitjana, a la fi del domini musulmà, de la zona d'expansió de l'important comtat d'Urgell (Balaguer va ser la capital); hi tenien dominis (marca de Camarasa) els comtes de Barcelona.

L'economia és de base agrícola (horta i fruiters al canal d'Urgell i secà a la resta) i ramadera, amb l'aprofitament del bosc, i amb una indústria poc desenvolupada (hidroelèctrica als pantans de Camarasa, Llorenç de Montgai, Canelles i Santa Anna).

El turisme hi té una infraestructura escassa, però la comarca atrau visitants per la bellesa del paisatge, la pràctica de l'excursionisme i els esports d'aventura, i el patrimoni monumental.