Balaguer

Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya. Es troba al centre de Balaguer i està gestionat per l'ajuntament de Balaguer. Els horaris són de dimarts a diumenge i festius, d'11 a 14 hores. Els dilluns i els dies 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 11 de setembre i 25 de desembre està tancat.
El museu es troba al solar, en què hi havia el convent dels carmelites descalços de santa Teresa (s. XVIII) a l'antic call del segle XIV. Es tracta d'un edifici de nova planta projectat pels arquitectes Humbert Costas i Manuel Gómez i construït entre 1992 i 1995.
L'origen de l'actual museu es troba en l'antic Museu Municipal de Balaguer, inaugurat el 1968 al castell Formós. El museu aplegava les restes arqueològiques d'aquesta antiga suda fundada pels àrabs al segle IX, convertida en residència dels comtes d'Urgell i abandonada el 1413 quan les tropes de Ferran d'Antequera van assetjar Balaguer. Posteriorment el museu es va traslladar a unes dependències de l'aAjuntament i es va ampliar l'exposició amb altres restes arqueològiques, provinents d'excavacions realitzades a Balaguer i rodalies. El Museu Comarcal de la Noguera aplega el patrimoni islàmic i comtal de la comarca de la Noguera i especialment de Balaguer, considerat un dels conjunts més importants d'aquesta època a Catalunya, tant per la quantitat com per la qualitat de les seues restes.
L'exposició permanent, que porta el títol "Hsin Balagî-Balaguer. De la Madina a la ciutat", se centra en el Balaguer islàmic i comtal. En el primer àmbit, s'introdueix el visitant dins l'univers polític i cultural de l'edat mitjana a Catalunya per mitjà de plafons explicatius, mapes, maquetes, plànols i vestigis materials. El segon àmbit està dedicat a la ciutat islàmica de Balaguer: des dels seus orígens com a campament militar al pla d'Almatà (s. VIII), al Balaguer del segle XI. Travessant un simbòlic pont llevadís, s'entra al tercer àmbit: el dedicat al castell Formós. El quart àmbit es mostra la ciutat durant el període comtal, s'hi expliquen les seues institucions de govern, la vida al barri jueu i alguns altres aspectes relacionats amb la vida ciutadana.

L'expulsió de la comunitat jueva del nucli urbà, l'any 1333, va comportar la transformació urbanística més important de la ciutat durant molts segles. La creació del barri jueu -call- al sud del nucli urbà suposà l'aparició d'un nou espai que es convertiria en la plaça medieval porticada més gran de Catalunya: la plaça Mercadal. Els seus 7.000 m2, així com la gran varietat de façanes i de tipus d'arcs de les porxades, li atorguen una bellesa singular, gairebé espectacular. Es pot considerar el centre neuràlgic de la ciutat.
La formació d'aquesta plaça s'inicià durant el segle XIV, quan els jueus van ser obligats a establir-se fora de la vila, més enllà del barri del Castell i del de Sant Salvador, que s'havia desenvolupat després de la conquesta cristiana el 1105.
La plaça ha anat evolucionant i canviant al llarg dels segles. La construcció del Pont Nou l'any 1940, quan la ciutat s'estenia a l'altre costat de riu, és motiu de transformació de la plaça amb l'enderroc d'una casa (Ca l'Alòs) per facilitar l'obertura d'un carrer (el passatge Gaspar de Portolà) que enllaça la plaça amb el pont i el nou barri del Davant Balaguer.
Durant els últims anys ha sofert diverses urbanitzacions i modificacions fins a arribar a l'estat actual, producte de l'última reforma del 1994. Un aspecte destacable d'aquesta reforma ha sigut la desaparició de les voreres al fer-la d'un sol nivell i la possibilitat de porticar per complet tota la plaça (un edifici al costat del carrer Major dificultava des de feia molts anys aquesta possibilitat).
L'aspecte més característic de la plaça són les porxades que l'envolten. L'absència de normatives que regulessin els paràmetres i les mides dels edificis va permetre una gran varietat de façanes i de tipus d'arcs que li atorguen un caràcter molt particular.
A la plaça hi ha l'ajuntament, construït a mitjans del segle XIX. Al llarg dels anys ha sofert moltes reconstruccions i variacions, especialment la façana. L'edifici actual es va construir a mitjans dels anys 60.
El mercat dels dissabtes, un dels més importants de la Catalunya Occidental, es fa a la plaça, envaïda per gran quantitat de parades i on s'aplega molta gent de Balaguer i de la comarca.
La seua amplada (113 m al nord, 103 al sud, 85 a l'est i 103 a l'oest); la situació protegida dels vents i del riu amb la muntanya, les muralles i l'església gòtica de Santa Maria; els 43 plataners amb les branques esteses horitzontalment, les porxades i el seu ús fan que aquesta plaça sigui una de les més boniques de Catalunya.

L'església, el convent de monges i clarisses, la casa rectoral i la casa del santuari formen un conjunt arquitectònic visible des de la llunyania que el converteixen en un altre element identificador de la ciutat. D'aquest conjunt en destaca la imatge que es guarda del Sant Crist de Balaguer, de gran veneració en totes les comarques de la Catalunya occidental i de les pròximes d'Aragó.
Per arribar a aquest indret ho podem fer caminant, pel carrer Torrent des del barri antic o per l'anomenat "viacrucis" a prop del pont de Sant Miquel, tocant a la carretera d'Àger. Amb vehicle s'hi pot pujar per la derivació que hi ha a la carretera d'Àger que ens durà fins al pla d'Almatà on s'hi troben també els bombers, un institut d'ensenyament secundari, el castell Formós i un parc forestal.
El santuari del Sant Crist es va construir sobre l'antiga església d'Almatà, primitivament mesquita major dels sarraïns, que fou destruïda durant els anys de guerra entre moros i cristians. Fou ofrenada pel comte Ermengol IV de Gerb, abans que caigués Balaguer al seu poder. L'any 1105, quan definitivament es va conquerir la ciutat, fou reedificada. Es va anomenar església de Santa Maria d'Almatà (en veneració a la verge del mateix nom) i esdevingué parroquial fins a l'any 1351, en què es convertí en església conventual de les clarisses.
La primera restauració, començada el 1610, va consistir en la demolició de les parets, s'obrí la porta principal actual i es passà l'altar major del lloc on era -actual porta que dóna al riu- al lloc on és ara. De l'antiga església de la Mare de Déu d'Almatà encara podem veure les restes de l'antiga porta amb una rosassa (avui tapiada) a la banda que dóna a la zona enjardinada.
Després del 22 de març del 1626, al ser traslladada la imatge del Sant Crist al nou altar major, l'església deixà de ser anomenada amb l'antic nom i fou coneguda per església del Sant Crist. El 1787 era tal l'afluència de devots que es realitzà el segon i definitiu eixamplament de l'església.
Diu la tradició que la imatge del Sant Crist fou la primera que es va fer al món. L'autor, Nicodem, tenint impresa al seu cap la imatge de Crist a la creu, va decidir realitzar-la. Quan tenia format el cos, no hi havia manera de fer el rostre, cosa que van fer els àngels mentre dormia. Aquesta imatge va romandre molts anys a Jerusalem. A la seua caiguda fou portada a Beirut, on la van trobar els moros i la van llançar al riu Adonis. El crucifix baixà fins al Mediterrani i, solcant mars i guanyant rius, va arribar a Balaguer, on parà a la vista del convent de les germanes clarisses d'Almatà.
La devoció d'aquesta imatge augmentà vertiginosament. Es deia que curava moltes malalties i feia altres meravelles. Al Sant Crist s'hi anava, i s'hi va, per cercar la pau espiritual, la salut corporal i en moments de calamitats i desgràcies. El Sant Crist de Balaguer ha rebut la visita de moltes personalitats, entre les quals podem destacar els reis d'Espanya Felip IV (22 de març de 1626) i Alfons XIII (5 de juliol de 1924).

Les muralles de carreus gruixuts i consistents, amb els seus portals -del Gel, del Torrent, etc.-, encerclaven el nucli urbà i s'anaven estenent a mesura que la ciutat creixia. El seu origen cal cercar-lo en el mateix naixement de la ciutat. Es conserva parcialment i posa, en la geografia de la ciutat, el testimoni de la seua llarga història. Per apreciar el recinte emmurallat cal arribar-hi des de la plaça Mercadal, pel portal del Gel, passant pel carrer la Muralla o el carrer la Creu, que ens portaran o a Santa Maria o al sector del "Bombo". Podem veure panys de muralla a prop del castell (portal del Torrent) i dins el barri del Firal, al costat del cementiri. Actualment s'hi pot pujar a través d'una torre d'accés al portal del Gel i arribar fins a Santa Maria a través d'una passarel·la. Està previst fer-hi un circuit transitable.
L'origen del recinte emmurallat actual cal buscar-lo en el naixement del nucli urbà durant els segles X i XI, en els últims segles de l'ocupació andalusina de la ciutat. En aquella època el recinte era més reduït que l'actual i tenia com a límits la plaça Mercadal, al sud; l'actual barri del Firal, a l'oest; el riu, a l'oest, i el castell Formós, al nord.
L'any 1333 el comte rei Alfons III, el Benigne, va manar als jueus que sortissin de la ciutat per establir-se a l'indret que avui ocupen els carrers de Teixidors, Sant Josep i Miracle. D'aquesta manera naix el call jueu a l'actual marge sud de la plaça Mercadal. Naturalment, a causa d'això, calgué emmurallar la part de la nova població per tal de posar-la a l'abric de qualsevol agressió exterior.
Sabem que compleixen un paper defensiu important durant les diferents lluites en què es va veure immersa la ciutat.

El castell Formós, palau dels comtes d'Urgell i que Ferran d'Antequera manà enderrocar, va reemplaçar l'antiga Suda que els àrabs van construir per defensar la ciutat, situada a l'extrem nord dels dominis islàmics. La seua localització es pot considerar estratègica: permet exercir un excepcional control visual de tot el seu entorn. Per les cares est, sud i oest devia ser pràcticament inexpugnable a causa dels espadats, i per la cara nord estava protegit per una colossal muralla amb torres a les puntes i al centre, a més del fossar.
Per arribar al castell ho podem fer caminant pel carrer Torrent, que ens durà a un dels portals d'entrada de la ciutat, molt a prop del castell, o per l'anomenat "viacrucis", a prop del pont de Sant Miquel. Amb qualsevol vehicle ho podem fer per un desviament que hi ha a la carretera de Tremp, que ens portarà al Sant Crist i al castell Formós. El castell es troba obert tots els festius i caps de setmana. Per a visites col·lectives entre setmana cal comunicar-ho a l'Oficina de Turisme.
Les excavacions efectuades al castell Formós han demostrat que, per ara, és el lloc on més aviat es va assentar l'home a Balaguer. El tossal es va ocupar de forma continuada, a causa sobretot de la seua situació estratègica.
La primera notícia escrita que fa referència al castell és un document àrab que ens informa d'una campanya contra el comte de Barcelona i l'inici de la construcció del castell. Entre 897-898 Luub b. Muhammad va derrotar Guifré el Pilós i va començar a aixecar la fortificació. Sota Abd al-Rahman III, el castell de Balaguer esdevé una important fortalesa fronterera.
Durant el segle XI, passarà de ser un lloc purament defensiu a convertir-se en una residència senyorial. El nom de Suda, apel·latiu que agafarà a partir d'aquells moments, indica clarament aquesta doble funció. Les restes arqueològiques també han confirmat aquest fet: les guixeries que avui guarda el Museu de la Noguera són el màxim exponent del palau andalusí que, als voltants de l'any 1046-47, aixecarà Ysuf al-Muzaffar.
Amb la conquesta de Balaguer (1105) per les tropes d'Ermengol VI, el castell entra en la fase cristiana, i passa a ser residència temporal dels successius comtes d'Urgell fins a l'any 1314, moment en què Alfons d'Aragó converteix Balaguer en capital del comtat i el castell en seu permanent. Això significarà que el castell es veurà immergit en grans reformes constructives de caràcter palatí. D'aquí el nom de Castell Formós.
Malauradament, un afer polític, el Compromís de Casp, fou el responsable de la desaparició del castell (setge del 1413) a mans de les tropes de Ferran d'Antequera, i també de la fi del comtat d'Urgell amb l'últim comte, Jaume II, el Dissortat.
A l'interior podreu trobar mostres de les diferents intervencions arqueològiques com una bassa, de mitjans del XI, que formava part del conjunt palatí d'aquest sector. Al costat de la bassa, trobem restes d'una gran cambra rectangular, probablement una habitació important segons es dedueix del material recuperat.