Preixens
Preixens
El terme municipal de Preixens confronta a llevant amb Agramunt i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell. A Ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt. El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell.
El terme comprèn el poble de Preixens, cap de municipi, els de Pradell de Sió i les Ventoses, la quadra i el santuari de Gorga i el despoblat de Mijanell. Pels pobles del municipi passa una carretera local que procedent d’Agramunt es dirigeix cap a Balaguer. Una altra carretera local uneix el cap de municipi amb Castellserà i la C-53 entre Vilagrassa i Balaguer, vers el S, i amb la C-14 entre Tàrrega i Artesa de Segre, cap al N, carretera aquesta que passa a frec del límit nord-oriental del terme.
Nucli | Habitants |
---|---|
Les Ventoses | 88 |
Pradell | 129 |
Preixens | 247 |
- Centre d'Estudis Comarcals de la Noguera Balaguer Més informació
- CERFASA Balaguer Més informació
- MOLÍ DEL PAU Os De Balaguer Més informació
- Cudos Consultors Vielha Més informació
- Cudos Consultors Lleida Més informació
- MONESTIR DE LES AVELLANES Os De Balaguer Més informació
- Cudos Consultors Balaguer Més informació
- Espai del TEATRE DE BALAGUER Balaguer Més informació
- CENTRE VETERINARI MONTSEC Balaguer Més informació
- Museu de la Noguera Balaguer Més informació
Pàgines
Ajuntament de Preixens
Ca l'Agustina (casa rural)
Ca l'Oliva (casa rural)
Centre mèdic de Les Ventoses
Centre mèdic de Pradell
Centre mèdic de Preixens
Agrupació de Pagesos i Ramaders del municipi de Preixens
Associació Esportiva Les Ventoses
Número de registre d'entitat esportiva: 15003
President: Jordi Pijuan Orti
Tipus d'entitat: Clubs i Associacions Esportives
Modalitats esportives: BTT ( Bicicleta tot terreny), Bitlles, Excursionisme, Futbol sala (Futbol cinc), Gimnàstica Aeròbica i Fitnes
Associació de Dones de Les Ventoses
Associació de Dones de Preixens
Associació de Joves de Preixens
Associació de Veïns Mitjanell de Pradell de Sió (Gegants de Pradell)
Cercle Cultural i Recreatiu de Pradell
Actualitat i notícies a Preixens
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Servei regular d'Autocars ATM LLEIDA i Trens RENFE:
- Línia 109: Lleida - Agramunt - Cervera
- Línia 403: Barcelona - Balaguer - Alfarràs
Distància a capital de comarca (Balaguer): 22,8 km (22 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 49,1 km (43 minuts en cotxe).
Els seus habitants es coneixen per preixenaires.
El topònim Preixens és d'origen llatí, derivat del plural de Preixà (Alcover-Moll).
Castell d'origen islàmic, fou conquerit el 1070 per Ermengol IV després de l'ocupació de la vila d'Agramunt.
Els primers colonitzadors i senyors sembla que estaven vinculats a la casa d'Anglesola que tenien sota la seva dependència a la família dels Preixens. L'any 1172 sabem que Bertran de Preixens, germà del bisbe d'Urgell Arnau de Preixens (1167-1195) tenia alguns molins dins del terme. El 1381 el lloc era de Joan de Montcada i pertanyia a la Vegueria d'Agramunt. El 1831 la Senyoria pertanyia als Biure.
Joan Eroles Viles Alcalde | CiU |
Eduard Balagueró Espinosa | CiU |
Jaume Castellà Secanell | CiU |
Ismael Huguet Gili | CiU |
Albert Font Solé | CiU |
Francisco Seall Guardiola | ERC |
Josep Ma. Cercós Paris | ERC |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Sant Pere de Preixens
Edifici d’estil neoclàssic, bastit al segle XVIII suposadament en el mateix indret on hi havia l’anterior església d’època romànica. Es tracta d’un edifici de petites dimensions, amb un campanar de torre de base quadrada. La teulada és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.
Església de l'Assumpció de Pradell
L’església apareix documentada el 1172 en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens. Es creu que l’actual edifici, del segle XVIII, es troba construït sobre el que es féu en època romànica. És un edifici de petites dimensions, amb un campanar de torre de base quadrada amb arcs de mig punt. La teulada és de dos vessants i de teula, amb el carener paral•lel a la façana.
Església de Sant Pere de Les Ventoses
Església romànica del segle XII o XIII, rehabilitada el XVIII. És un edifici d’una sola nau que conserva l’absis semicircular romànic, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral; així mateix, també conserva la part de llevant dels murs perimetrals, en els quals destaca l’angle sud-est resolt amb un contrafort. La teulada és de dos vessants i amb el carener perpendicular a la façana.
La Muralla de Les Ventoses
La primera referència documental que tenim de les Ventoses data de l’any 1131, fent referència expressa al castrum de Ventoses. L’origen d’aquest castrum tindria a veure probablement amb l’existència des del darrer quart del segle XI d’una casa forta o masia situada probablement en el punt més elevat del nucli, que dominaria l’antic camí.
A partir del segle XII, a més a més de consolidar-se una trama entorn del castell o casal en una primera fase, aviat el nucli s’estendria cap a l’est, prenent com a eix un carrer principal que enllaçaria amb el camí. Durant aquest període, caldria destacar la constància de diversos portals, fet que ens indicaria l’existència d’un perímetre murallat. Aquesta configuració es mantindria més o menys fins al segle XVII.
El tram de muralla objecte de protecció és precisament un vestigi del perímetre murallat que envoltava el nucli de les Ventoses amb finalitat defensiva. Situat a la part sud del carrer de les Piques, té una longitud total de 80 metres, formant un angle de 165º. Al seu extrem est té una altura de 2,5 metres, que va augmentant gradualment fins arribar a uns 10 metres en el seu punt màxim.
Resulta difícil determinar les rehabilitacions que ha sofert la muralla al llarg dels anys, i el grau d’elements originals que encara l’integren. L’estat de conservació del mur és acceptable, si bé en alguns punts el morter de calç utilitzat per unir les pedres ha estat erosionat deixant buits i blocs solts.
Castell de Preixens
El castell de Preixens és declarat bé cultural d'interès nacional. Destaca de la resta d'edificacions del nucli del petit poble de Preixens, situat a la vall mitjana del Sió. D'origen islàmic, seria una de les fortificacions aixecades a la conca del Sió que controlaven la via de comunicació Balaguer-Agramunt-Guissona. Va ser construit al 1070.
Castell de Pradell
Va començar sent torre de vigía passant a convertir-se en castell poc després de la Reconquesta per ordre dels Comtes d'Urgell. L'any 1187 Arnau de Pradell apareix en un escrit que accepta la proclamació de pau decretada per el Comte d'Urgel. Acabada l'època feudal durant el segle XIV el castell apareix en mans de burgesos de la ciutat de Lleida.
Al 1626 Ramón de Margalef és nomenat noble i adquireix el títol de Senyor de Pradell. La baronía l'aconsegueix en el segle XVII. Nombrosos propietaris poden comptabilitzar-se en la història de aquest castell: Portolá Montlleó, Cardona, Alentorn, Ponts de Montsonís, Margalef, i Castellblanc.
Amb el pas dels anys i a força de reformes es va convertir en residència en 1738. Actualment és propietat privada i no hi ha constància que es pugui visitar.
Ruta de Balaguer i la Baixa Noguera
La Noguera Baixa ocupa una àmplia extensió de relleu pla o molt suau, tancat al nord per les sobtades serres prepirinenques. Tot el conjunt és travessat pel riu Segre, amb una ribera frondosa coberta de bultra, on aboquen les seues aigües rius com el Sió, el Farfanya i el Noguera Ribagorçana, que configura un agradable espai natural al voltant de l'embassament de Santa Anna.
Els paisatges semblen creats per realitzar llargues caminades a peu, a cavall o en bicicleta. La pesca, al riu Segre o a l'embassament de Santa Anna, és ideal per reposar i disfrutar de la natura i el silenci. La caça, sobretot d'aus, també hi és present en espais acotats com Montgai i la Figuera.
L'antiga capital del Comtat d'Urgell i actual capital comarcal és una de les ciutats més boniques de Catalunya. La seua visita és recomanable per conèixer una història plena d'esdeveniments i d'empremtes de tres cultures: islàmica, jueva i cristiana. L'acollidora bellesa medieval es fa patent a la monumental església gòtica de Santa Maria, a les restes del castell Formós, al convent de Sant Domènec, a les seues muralles i al barri antic, amb carrerons estrets i costeruts que arriben a través de carrers porxats al Mercadal, la plaça medieval porticada més gran de Catalunya. La visita al Museu Islàmic i Comtal és molt recomanable.
Una altra zona de la Baixa Noguera és la Ribera de Sió, que acull diferents municipis:
-La Sentiu: sobresurt l'església de Sant Miquel i la capella de la Mare de Déu de la Guardiola
-Montgai: hi ha l'església de Santa Maria, amb una original façana barroca i un campanar imponent. Molt a prop hi ha el poble de Butsènit, amb una petita església barroca.
-Preixens: conserva a la part més alta un casal senyorial i una església de petites dimensions dedicada a sant Pere.
A la zona anomenada la Serra Llarga hi trobem els següents municipis:
-Castelló de Farfanya: conserva encara mostres ben eloqüents de la seua importància, com les restes del castell, l'església gòtica de Santa Maria, l'església romànica de Sant Miquel, amb un magnífic retaule gòtic, i un conjunt de cases renaixentistes.
-Algerri: restes del castell i església de Santa Maria amb bonica façana barroca.
-Ivars de Noguera: poble amb una petita però fèrtil horta regada per la Noguera Ribagorçana, acull al seu interior l'embassament de Santa Anna, d'una gran bellesa natural.
La zona anomenada pròpiament la Noguera Baixa està situada a l'angle de trobada del riu Noguera Ribagorçana amb el Segre i es caracteritza per la qualitat de la seua fruita. Trobem els següents pobles:
-Albesa: es pot visitar la vila romana del Romeral i l'església de Santa Maria, amb un notable retaule gòtic de pedra policromada.
-Torrelameu: cal veure una majestuosa sínia, de les poques que es conserven a Catalunya, i una bonica església.
-Menàrguens: es passa pel carrer Major i l'església de Sant Vicenç i es va a les antigues instal·lacions de la Sucrera.
-Térmens: vila amb un parc vora el riu Segre i l'interessant església gòtica de Sant Joan.
Per últim, queda una zona anomenada la Noguera Urgellesa, que acull una àrea afavorida pel reg del canal d'Urgell que li dóna un dinamisme agrícola molt important.
-Penelles: compta amb una església moderna dedicada a sant Joan Baptista i una interessant creu de terme.
Al centre de la plana hi ha El castell del Remei, important centre vitícola.
-Bellmunt d'Urgell: poble bonic i ben conservat
-Bellcaire d'Urgell: vila dinàmica envoltada de paisatges agrícoles amb colors de cereals i fruites.
-Vallfogona de Balaguer: l'església de Sant Miquel es troba al carrer principal, però dins del terme destaca el castell de la Ràpita.