Ponts
Ponts
L'antic terme centra l'anomenada ribera de Ponts, al Segre Mitjà, on el riu, al sortir dels Prepirineus, adopta la direcció SO i s'encaixa en els gresos oligocènics i s'eixampla al trobar margues, argiles i guixos fins a dibuixar un llit ample que es bifurca deixant un illot, dividit amb el terme de la Baronia de Rialb. La riba esquerra, la de Ponts, és accidentada a ponent per la Solana i s'eixampla amb la vall afluent del Llobregós.
Nucli | Habitants |
---|---|
El Tossal | 29 |
La Força | 17 |
Ponts | 2239 |
Torreblanca | 7 |
Dades referides a l'any 2011
-
Museu de la Noguera Balaguer Més informació
-
VIATGES BAMBARA Balaguer Més informació
-
Espai del TEATRE DE BALAGUER Balaguer Més informació
-
QUIMEGA Térmens Més informació
-
Centre d'Estudis Comarcals de la Noguera Balaguer Més informació
-
Cudos Consultors Lleida Més informació
-
REBOST ELS VILARS Os De Balaguer Més informació
-
MONESTIR DE LES AVELLANES Os De Balaguer Més informació
-
CERFASA Balaguer Més informació
-
Cudos Consultors Vielha Més informació
Pàgines
Biblioteca Pere Salses i Trilles
Amics de l'Escalada
Assemblea Local Creu Roja
Associació Amics de Sant Pere
Associació Amics del Cavall
Associació Atlètica Fondistes Ponts
Associació Cultural Portaveu
Associació Domise (Dones del Mig Segre)
Associació de Comerciants i Empresaris del Mig Segre (Cemis)
Associació de Pensionistes i Jubilats de Ponts i Comarca
Centre Excursionista Pontsicà
Club Billar Taules Verdes
Club Bitlles Mig Segre
Club Nàutic Mig Segre
Club Tennis de Ponts
Club d'Escacs de Ponts
Comunitat de Regants de Ponts
Coral Pontsicana
Escola Municipal de Música
Escola de Futbol Joventut Pontsicana
Grup de Diables Sofre
Grup de teatre Nafén
Majorales del Roser
Moto Club Segre (Secció Ponts)
Parc Bombers Voluntaris
Penya Blanc-i-Blava
Penya Blaugrana de Ponts i Comarca
Secció Ciclisme Moto Club Segre
Societat de Pescadors Esportius de Ponts
Actualitat i notícies a Ponts
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!

Dades facilitades per Idescat
A Ponts conflueixen les vies de comunicació que connecten la comarca amb la resta del país:
- La carretera comarcal C-1313 de Lleida a Puigcerdà permet la comunicació amb la Seu d'Urgell i Andorra.
- La carretera C-1412 de Jorba a Folquer comunica Barcelona i Tremp passant per Calaf.
- La carretera L-313 connecta el Mig Segre amb la ciutat de Cervera i la N-II a través de la ruta Ponts-Guissona-Cervera.
El transport públic el realitzen dos empreses d'autobusos:
-L'Alzina Graells que ofereix servei de cotxes de línia cap a Lleida, Barcelona, Solsona, Manresa, la Seu d'Urgell i Andorra.
-La Hispano Igualadina fa el servei de Reus a Andorra amb parada a Ponts.
També hi ha servei de taxis.
Distància a capital de comarca (Balaguer): 37,6 km (29 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 64,0 km (50 minuts en cotxe).
Els habitants de la vila s'anomenen pontsicans.
De les ceràmiques trobades a la Roca del Call pels arqueòlegs i els antropòlegs, o per les restes actuals de la presència humana, com el dolmen de Sols de Riu (Edat del Bronze), sembla encertat dir que la vila de Ponts ja estava poblada durant l'època hallstàtica. Una de les raons que justifica el naixement de viles com Ponts és precisament la situació privilegiada que posseeixen, sent un dels camins naturals principals que des d'antic es feia servir per passar els Pirineus. La vila està dominada pel tossal on s'aixeca l'antic castell de Ponts, enrunat, i l'església romànica, també enrunada, del monestir de Ponts, canònica agustiniana que va succeir la col·legiata i església parroquial de Santa Maria, edifici gòtic destruït el 1839 (quan les tropes carlines van incendiar la població, que restà mig destruïda) i reedificat posteriorment. El lloc i el castell van formar part del comtat d'Urgell (el comte Ermengol IV en va confiar la castlania a Gispert de Ponts al segle XI). Va esdevindre després centre de la baronia i marquesat de Ponts. Hi havia hagut un convent de mínims. A finals del segle IX Ponts ja formava part de la marca territorial assignada pel rei Carles el Calb a Guifré el Pilós que havia de ser defensada davant les incursions sarraïnes del nord d'Àfrica, dominadores de la major part de la península. I, en aquestes lluites frontereres, el 909, Muhammad alTàwil, reietó d'Osca, va emprendre una ràtzia cap a l'est, conquerint el castell de Ponts, entre altres. Després de cent anys de dominació i lluites de conquesta i reconquesta, Ermengol IV d'Urgell va tornar a donar l'alou de Ponts i Gualter al monestir de Ripoll perquè hi establís una comunitat monacal (1069), canònica agustiniana que va succeir la col·legiata i l'església actual de Santa Maria. La major part del segle XIII va transcórrer amb les lluites nobiliàries d'afermament dels comtats catalans (guerres d'Urgell) passant el territori d'unes mans a unes altres. El castell de Ponts va ser assetjat i pres pel monarca Pere II, el Gran. D'aquesta manera el 1416 després d'haver sigut centre de la baronia del seu nom, Ferran d'Antequera va cedir el castell de Ponts a la corona. I, al 1491, havent passat per moltes mans, Ferran el Catòlic el va vendre a Joan Ramon de Cardona. Cap al 1600, quan el virrei comte de Santa Coloma, representant del rei a Catalunya, va heretar la senyoria de la vila de Ponts, es va proclamar el Sant Crist patró tutelar d'aquesta vila en substitució de sant Miquel. En aquest temps el Consell General de la Vila va decidir que els habitants de Ponts se separessin de l'obediència d'aquest comte i es van incorporar a la Generalitat i a la Corona d'Aragó (1622). El 1648, Felip V va elevar la baronia de Ponts a la categoria de marquesat. Ponts va prendre part després pels Borbons. El poble patí grans extorsions tant de l'enemic com de les tropes pròpies. La guerra va acabar el 1713 amb el reconeixement de Felip V com a rei d'Espanya. A la Guerra del Francès (1808-1814) la península ibèrica va ser envaïda per l'exèrcit francès i la vila de Ponts sofrí de nou un saqueig, i a més, va ser incendiada pels napoleònics. Una mica més tard, 1839, durant la guerra carlina, amb la qual va començar el regnat d'Isabel II, es va repetir una altra vegada la història del saqueig pontsicà. A Ponts, el 1853 es va produir la primera gran inundació que es coneix com a conseqüència del desbordament del riu Segre. Aquest mateix any començaren les obres de construcció del canal d'Urgell, ja projectades des de feia molts anys. Avui dia Ponts sobresurt pel seu afany turístic i de reeiximent de la cultura local i per l'enclavament de la presa del pantà de Rialb, com a garantia d'aigua, tant de reg com de boca, per a una gran part de la Catalunya actual i futura.
Solés Carabassa Closa Alcaldessa | ERC - AM |
Antoni Sala Blanch | ERC-AM |
Carme Comelles Gilibets | ERC - AM |
Josep Maria Vilaseca Colell | ERC - AM |
Xavier Benítez Jiménez | ERC - AM |
Emili Palà Augé | |
Elisabet Arauz Puigpinós | |
Josep Tàpies Ticó | |
Núria Caballol Sangrà | |
Marta Cinca Solé | |
Leila Moreno Reig |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Ruta de Ponts i el Mig Segre
Ruta emmarcada dins les rutes dels comtes d'Urgell.
La ruta passa per diferents poblacions, cadascuna de les quals ofereix diverses propostes:
-Tiurana: poble que ha desaparegut cobert per les aigües de l'embassament de Rialb.
-La Baronia de Rialb: munió de poblets, torres i masies agrupades al voltant de la vall del riu Rialb. Varietat de paisatges on hi ha nombroses esglésies romàniques. Espais naturals com el forat de Bulí i el futur embassament de Rialb complementen els atractius d'aquest municipi.
-El romànic del Mig Segre: de les moltes esglésies romàniques del Mig Segre destaquen l'antiga canònica agustiniana de Sant Pere de Ponts, el monestir benedictí de Santa Maria de Gualter i Santa Maria de Palau de Rialb. També són interessants Sant Tirs d'Oliola, Santa Maria de Vilamajor i Santa Maria de Ribelles.
-Oliola: poble situat a la vessant d'un turó, dominat per les ruïnes del castell, on s'esglaonen en diferents replans un seguit de cases típiques d'aquest món rural. Al costat de l'església parroquial de Sant Tirs, romànica i modificada al segle XVIII, hi destaca un original cementiri.
-Ponts: rodejada de fèrtils hortes, disposa de bonics indrets, com el parc del Segre i la canònica de Sant Pere de Ponts, d'una extraordinària bellesa. Complementen el seu interès celebracions com el Ranxo i, sobretot, el poder disfrutar d'una cuina exquisida.
-Vilanova de l'Aguda: poble on destaca el carrer Major, amb un pas cobert d'arc apuntat, on s'alça el campanar de l'antiga església de Sant Andreu. Dins el municipi destaca el poble de Ribelles, que conserva un castell refet a principis de segle i una església romànica.
-Cabanabona: al poble hi destaca una església d'origen romànic i un casal del segle XVI. Dins el terme hi ha Vilamajor, amb una magnífica torre circular i una església romànica.
Un tomb per Ponts
La seua situació fa que sigui un poble privilegiat quant a vies de comunicació. Entrant per la carretera de Barcelona ens situem al costat del passeig, que té uns 200 m de llargària. El passeig és una de les zones més visitades, tant per la seua bellesa natural com pels jocs que hi ha per a la mainada.
Al costat dret del passeig trobem el passatge Pinyolà que dóna entrada a la plaça del Planell. En aquesta plaça se celebra el mercat setmanal, també hi ha l'ajuntament i una portalada molt antiga i bastant ben conservada.
D'aquí surten diferents carrers, el més important dels quals és el carrer Major, amb porxos molt antics. A l'esquerra hi ha la plaça del Blat on antigament hi havia les mesures del cereal.
Al final del carrer arribem a una plaça on hi ha l'església. A mà dreta pujarem al carrer de la muralla, que tal com diu el nom està protegit per una muralla que antigament tancava el poble. Al final es troba la font d'en Pasqual, una obra d'artesania recuperada per un paleta del poble.
El carrer de Santa Maria ens obre les portes als barris més antics de la població.
Canònica de Sant Pere de Ponts
Els primers documents que es troben que fan referència a Sant Pere de Ponts daten de l'any 1024, durant l'època del comte Ermengol II. L'any 1091 se li concedeixen els drets eclesiàstics. Posteriorment, al 1098 es troba documentació dels canonges corresponents a la canònica de Sant Pere, que suposava que ja hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació.
Al llarg del temps la canònica va ser centre cultural de Ponts, ensenyament, còpia de llibres, notaria, préstec de diners, etc. La seua subsistència es basava en els diners que rebia en concepte dels treballs esmentats, a més a més dels delmes de cereals, llanes, dret de mercats, almoines, funerals, etc.
En els anys posteriors pateix un període de decadència que durarà molts anys, a favor de l'església de Santa Maria del mateix poble. Al 1839 va ser cremat i saquejat per les tropes absolutistes de les guerres carlines. Posteriorment es va restaurar.
L'església de Sant Pere és de tipus romànic llombard. D'una sola nau, a la part nord té tres absis culminats per un cimbori o torre de vuit cares amb dos estrats de finestres, que com totes són cegues de mig punt. La nau està coberta amb una volta de mig canó.
Museu Boncompte
És un dels museus més inusuals i espectaculars de les comarques de Lleida. Sota el nom de Francesc Boncompte, s'agrupa un gran arsenal d'armes de foc i blanques de totes les èpoques. De fet es tracta d'una exposició permanent més que d'un museu. Una curiosíssima col·lecció d'objectes diversos que va començar a prendre forma als anys cinquanta, quan el senyor Boncompte va iniciar-se en la restauració d'armes de foc.
A banda de la secció de guerra, que és la més important, altres apartats interessants són: motos antigues, instruments de diversos oficis classificats per oficis i temes, joguines antigues i objectes inclassificables.
El pantà de Rialb
El riu Segre és bastant cabalós i durant molt de temps es va pensar en la possibilitat d'emmagatzemar l'aigua sobrera durant bona part de l'any per poder aprofitar-la en èpoques de sequera.
Aquesta necessitat es va considerar molt important i la idea, en principi, va ser ben acollida. No obstant això, a Ponts es va formar un grup opositor anomenat Ademise (Agrupació de Defensa del Mig Segre) que va mentalitzar la gent de la perillositat que comportava. Al final es va decidir construir-lo al terme municipal de Rialb, tot i que la construcció ha significat la desaparició de molts pobles (Tiurana, Bassella, Castellnou de Bassella, etc.).
La finalitat de la presa de Rialb és la regulació del riu Segre per atendre les demandes de zones de regadiu, per reforçar les necessitats d'aigua de diverses zones i controlar les riuades.
Piragüisme
El piragüisme ha esdevingut un dels esports més tradicionals a Ponts, ja que les aigües del Segre ofereixen la garantia d'un cabal d'aigua estable. Ponts és actualment un club federat que ensenya la pràctica d'aquest esport i que ha donat palistes d'elit que han arribat a competir en uns Jocs Olímpics. A més, i a través d'una empresa d'aventura, tot visitant pot lliscar per damunt d'aquestes aigües tan vives. Al vedat de Ponts hi ha un camp d'eslàlom ideal per a aquells iniciats al piragüisme.
Motociclisme
El motociclisme de muntanya és tradicionalment un dels esports més practicats en aquestes contrades. L'afició que hi ha és important, prova d'això és el circuit permanent del "Bosquet", on s'organitzen diverses proves al llarg del calendari motociclístic.
També cada any s'organitza l'Enduro del Segre, veritable prova de foc per als pilots que participen al campionat d'Espanya.
El Moto Club Segre té traçades un bon nombre de rutes de diferents nivells de dificultat que enllacen el municipi de Ponts amb els nuclis veïns passant per paratges insòlits.
Cicloturisme
Un dels esports de natura més populars també pren força a Ponts amb la recent creació d'una associació de bicicleta tot terreny.
Diverses són les excursions d'un matí, d'un dia o de més jornades que permetran conèixer a fons la zona del Mig Segre. Recorreguts suaus o dures trialeres són possibilitats que ofereix el relleu de Ponts i municipis veïns.
Pesca
Activitat ludicoesportiva molt arrelada a les aigües del riu Segre i naturalment al seu pas per Ponts. Prova d'això són els més d'un miler d'associats que té la Societat de Pescadors Esportius de Ponts. El tram del Segre que va des de Tiurana fins a la resclosa del canal d'Urgell és molt apreciat per la qualitat de les seues aigües que ofereixen sempre un cabal regular. En els tres vedats intensius que la Societat té al Segre i al riuet de Rialb s'hi troben majoritàriament truites i s'hi han arribat a pescar exemplars de 6 quilos.
A més hi ha una piscifactoria a la vora del riu creada amb l'objectiu de conservar la tan apreciada truita autòctona del Segre. Els exemplars de la piscifactoria serveixen doncs per repoblar els vedats de la Societat de Pescadors de Ponts.
Caça
Les espècies de caça menor més abundants al municipi són la perdiu i el conill, però també hi ha un gran nombre de tórtores i guatlles. A més hi ha la possibilitat de la caça del porc senglar. Ponts és àrea privada de caça amb un total de 1.200 hectàrees, si bé qui vulgui pot practicar aquest esport al vedat de caça intensiu de la serra del Castellà on trobarà perdius, faisans i guatlles.
Excursionisme
Dins el municipi de Ponts hi passa un GR, un camí de gran recorregut, que ve de l'estany de Moià pel Solsonès i travessa el terme fins morir a Tàrrega.
Potser una de les recomanacions és fer la travessa que uneix tots els municipis agregats i que sortint de Ponts va cap a la Força, el Tossal, travessa la Palanca cap a Torreblanca i torna a Ponts per la vora del riu Segre, dins el terme de Gualter.
Si no es vol caminar tant, l'altre atractiu és el recorregut de les masies de mas d'en Cendrós, d'en Pla, Sant Silvestre, els Trulls i tornar a Ponts pel torrent de Valldans.
Esports d'aventura
L'entorn de Ponts presenta unes característiques orogràfiques tan variades i especials que ofereixen la possibilitat de practicar molts dels tan de moda esports d'aventura.
Sols o a través de l'empresa d'aventura existent, es pot baixar pel Segre en bot, l'espectacular ràfting o, els més intrèpids això sí, practicar l'escalada o "rapelar". Si es vol l'aventura més extrema ens podem atrevir a fer un descens de gorgs en l'immillorable escenari del Forat de Bolí, a la Baronia de Rialb, on haurem de combinar la natació, els salts, l'escalada o els ràpels.