Ponts

Ruta emmarcada dins les rutes dels comtes d'Urgell.
La ruta passa per diferents poblacions, cadascuna de les quals ofereix diverses propostes:
-Tiurana: poble que ha desaparegut cobert per les aigües de l'embassament de Rialb.
-La Baronia de Rialb: munió de poblets, torres i masies agrupades al voltant de la vall del riu Rialb. Varietat de paisatges on hi ha nombroses esglésies romàniques. Espais naturals com el forat de Bulí i el futur embassament de Rialb complementen els atractius d'aquest municipi.
-El romànic del Mig Segre: de les moltes esglésies romàniques del Mig Segre destaquen l'antiga canònica agustiniana de Sant Pere de Ponts, el monestir benedictí de Santa Maria de Gualter i Santa Maria de Palau de Rialb. També són interessants Sant Tirs d'Oliola, Santa Maria de Vilamajor i Santa Maria de Ribelles.
-Oliola: poble situat a la vessant d'un turó, dominat per les ruïnes del castell, on s'esglaonen en diferents replans un seguit de cases típiques d'aquest món rural. Al costat de l'església parroquial de Sant Tirs, romànica i modificada al segle XVIII, hi destaca un original cementiri.
-Ponts: rodejada de fèrtils hortes, disposa de bonics indrets, com el parc del Segre i la canònica de Sant Pere de Ponts, d'una extraordinària bellesa. Complementen el seu interès celebracions com el Ranxo i, sobretot, el poder disfrutar d'una cuina exquisida.
-Vilanova de l'Aguda: poble on destaca el carrer Major, amb un pas cobert d'arc apuntat, on s'alça el campanar de l'antiga església de Sant Andreu. Dins el municipi destaca el poble de Ribelles, que conserva un castell refet a principis de segle i una església romànica.
-Cabanabona: al poble hi destaca una església d'origen romànic i un casal del segle XVI. Dins el terme hi ha Vilamajor, amb una magnífica torre circular i una església romànica.

Els primers documents que es troben que fan referència a Sant Pere de Ponts daten de l'any 1024, durant l'època del comte Ermengol II. L'any 1091 se li concedeixen els drets eclesiàstics. Posteriorment, al 1098 es troba documentació dels canonges corresponents a la canònica de Sant Pere, que suposava que ja hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació.
Al llarg del temps la canònica va ser centre cultural de Ponts, ensenyament, còpia de llibres, notaria, préstec de diners, etc. La seua subsistència es basava en els diners que rebia en concepte dels treballs esmentats, a més a més dels delmes de cereals, llanes, dret de mercats, almoines, funerals, etc.
En els anys posteriors pateix un període de decadència que durarà molts anys, a favor de l'església de Santa Maria del mateix poble. Al 1839 va ser cremat i saquejat per les tropes absolutistes de les guerres carlines. Posteriorment es va restaurar.
L'església de Sant Pere és de tipus romànic llombard. D'una sola nau, a la part nord té tres absis culminats per un cimbori o torre de vuit cares amb dos estrats de finestres, que com totes són cegues de mig punt. La nau està coberta amb una volta de mig canó.

El riu Segre és bastant cabalós i durant molt de temps es va pensar en la possibilitat d'emmagatzemar l'aigua sobrera durant bona part de l'any per poder aprofitar-la en èpoques de sequera.
Aquesta necessitat es va considerar molt important i la idea, en principi, va ser ben acollida. No obstant això, a Ponts es va formar un grup opositor anomenat Ademise (Agrupació de Defensa del Mig Segre) que va mentalitzar la gent de la perillositat que comportava. Al final es va decidir construir-lo al terme municipal de Rialb, tot i que la construcció ha significat la desaparició de molts pobles (Tiurana, Bassella, Castellnou de Bassella, etc.).
La finalitat de la presa de Rialb és la regulació del riu Segre per atendre les demandes de zones de regadiu, per reforçar les necessitats d'aigua de diverses zones i controlar les riuades.

El motociclisme de muntanya és tradicionalment un dels esports més practicats en aquestes contrades. L'afició que hi ha és important, prova d'això és el circuit permanent del "Bosquet", on s'organitzen diverses proves al llarg del calendari motociclístic.
També cada any s'organitza l'Enduro del Segre, veritable prova de foc per als pilots que participen al campionat d'Espanya.
El Moto Club Segre té traçades un bon nombre de rutes de diferents nivells de dificultat que enllacen el municipi de Ponts amb els nuclis veïns passant per paratges insòlits.

Activitat ludicoesportiva molt arrelada a les aigües del riu Segre i naturalment al seu pas per Ponts. Prova d'això són els més d'un miler d'associats que té la Societat de Pescadors Esportius de Ponts. El tram del Segre que va des de Tiurana fins a la resclosa del canal d'Urgell és molt apreciat per la qualitat de les seues aigües que ofereixen sempre un cabal regular. En els tres vedats intensius que la Societat té al Segre i al riuet de Rialb s'hi troben majoritàriament truites i s'hi han arribat a pescar exemplars de 6 quilos.
A més hi ha una piscifactoria a la vora del riu creada amb l'objectiu de conservar la tan apreciada truita autòctona del Segre. Els exemplars de la piscifactoria serveixen doncs per repoblar els vedats de la Societat de Pescadors de Ponts.

Dins el municipi de Ponts hi passa un GR, un camí de gran recorregut, que ve de l'estany de Moià pel Solsonès i travessa el terme fins morir a Tàrrega.
Potser una de les recomanacions és fer la travessa que uneix tots els municipis agregats i que sortint de Ponts va cap a la Força, el Tossal, travessa la Palanca cap a Torreblanca i torna a Ponts per la vora del riu Segre, dins el terme de Gualter.
Si no es vol caminar tant, l'altre atractiu és el recorregut de les masies de mas d'en Cendrós, d'en Pla, Sant Silvestre, els Trulls i tornar a Ponts pel torrent de Valldans.