La Pobla de Segur
La Pobla de Segur
Al límit amb el Pallars Sobirà; centra el sector N de la conca de Tremp, dita conca de la Pobla de Segur o de Dalt, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, tancada al N per la serra de Peracalç. Aquest sector està regat per quatre sèquies de la dreta del Flamicell.
Nucli | Habitants |
---|---|
La Pobla de Segur | 2926 |
Montsor | 2 |
Puimanyons | 5 |
Sant Joan de Vinyafrescal | 64 |
Dades referides a l'any 2021
- RATAFIA DELS RAIERS La Pobla De Segur Més informació
- MUSEU DELS RAIERS DE LA NOGUERA PALLARESA La Pobla De Segur Més informació
Ajuntament de la Pobla de Segur
Biblioteca Pública de la Pobla de Segur
Escola bressol
Jutjat de pau
OT La Pobla de Segur
Patronat d'esports
Residència i Centre de dia
Telecentre municipal
Actualitat i notícies a La Pobla de Segur
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Tremp): 13,3 km (14 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 101 km (1 hora, 24 minuts en cotxe).
Els habitants de la vila s'anomenen pobletans.
Té el seu origen en una primera població al Puig de Segur o de Sant Miquel, al N de la Pobla, i va sorgir al voltant de l'església de la Mare de Déu de Ribera (segons la tradició, marededéu trobada) -la seua patrona- a partir de mitjans del segle XIII; aquesta primera església era al carrer del Raval (on hi ha també el fossar vell) i va ser la parròquia fins a l'últim terç del segle XVIII, quan es va bastir un nou temple. La població del Puig es va anar traslladant a la plana, i el senyor del lloc, el vescomte Pere de Vilamur, atorgà carta de població el 1363, que contribuí a la consolidació del nucli. El 1834 es va crear la institució del Comú de Particulars per un centenar de particulars per a l'explotació, en règim cooperatiu, de l'antic molí fariner donat a cens pels ducs de Cardona (descendents dels vescomtes de Vilamur) a la família Llorens. Des del 1918 poden ser-ne socis els veïns caps de casa nascuts (ells o les seues dones) a la Pobla.
Marc Baró i Bernaduca Alcalde | |
Josep Maria Tirbió i Civís | |
Sílvia Servent i Rubió | |
Gemma Algueró i Cots | |
Eloi Tirvió i Morera | |
Ramon Enric Guimó i Casanovas | |
Maribel Segú i Durro | |
Joan Carles Boix Riart | |
Enrique Beck Giménez | |
Juan Coloma Llevot | |
Àngel Enjaime i Arnau |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Molí de l'oli de St. Josep (1905)
Presidit per l’escultura de Josep Llimona és un edifici amb coberta a dues aigües que recorda una església romànica., Se’n va fer la remodelació als anys 90, mantenint la doble escala de “volta catalana”. Conserva a l’interior les instal•lacions del primer molí de la comarca que funcionà amb energia elèctrica.
Casa Mauri (1907)
Palauet-residència modernista, és l’actual seu de l’Ajuntament, envoltat d’uns jardins de l’època. És un gran edifici de forma rectangular amb una torre quadrada i un aspecte de palauet fortificat. La decoració de l’edifici, amb ús de vitralls, forja i mosaics propis del modernisme, destaca pels seus motius de caire natural i mitològic, obra del ceramista Lluís Bru, qui va treballar amb els grans arquitectes modernistes al Palau de la Música i a l’Hospital de Sant Pau.
Ermita Romànica del St. Miquel del Pui
Ermita d’origen romànic del s. XII, conserva restes de l’antiga nau i part de l'absis. Conté decoració d’arcs llombards i faixes, i està consolidada seguint formes de la tradició romànica.
St. Cristòfol de Puimanyons
La única dada que es té sobre l'església de Sant Cristòfol és que al s. XVIII era sufragània de la parròquia de Toralla, però la seva configuració fa que es pugui pensar en un edifici de l'Edat Mitja o inclús més antic, que es podria atribuir, com a altres de la zona, a l'escola de l'ordre dels Templaris, que cap al s. X s'establí a Sensui.
Vila closa i casc antic
Originàriament vila closa medieval, encara conserva els Portals d’accés d’Orteu i de Parrau i els seus carrers principals, carrer Major i Llorenç i Torres on es poden veure les antigues cases senyorials d’Orteu i de Berenguer. El nucli antic s’amplia amb el barri del Raval, la plaça del Fossar Vell i el carrer d’Oran, antic camí de sortida de la població fins l’any 1887 en què s’obrí la carretera de Gerri de la Sal.
Tren dels llacs
Tren turístic que uneix Lleida amb la Pobla de Segur i ofereix un recorregut inoblidable a través d'uns paisatges espectaculars i d'insòlita bellesa.