Marc, cerverí confinat a Filipines: "Hi ha por que s'aprofiti l'oportunitat per aplicar mesures repressives que res tenen a veure amb la covid-19"
Temps aproximat de lectura:
On resideixes actualment?
Actualment resideixo a l'orfenat de Kalipay Negrense Foundation, que es troba a 30 quilòmetres de Bacolod City, la capital de la província de Negros Occidental, a Filipines.
Quan temps fa que hi ets?
Vaig arribar a l'orfenat Kalipay el dia 2 de març juntament amb la meva parella.
Què hi vas venir a fer? On estudies o treballes?
Vaig venir a fer un voluntariat de 30 dies que s'ha acabat allargant fins el dia d'avui a conseqüència de la crisi del Covid-19. Aquest voluntariat s'emmarca dins un gran viatge pel sud-est asiàtic que vam començar el passat 20 d'octubre amb la meva parella. Vam deixar les nostres feines per viatjar sense bitllet de tornada. De moment, hem visitat Tailàndia, Myanmar, Vietnam i Filipines.
Per què no vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?
Perquè els nens i nenes de Kalipay ens necessitaven. A mitjans de març es van plantejar dos escenaris: el primer, tornar a Catalunya abans que tanquessin les fronteres; el segon, quedar-nos a Filipines per intentar rescatar l'orfenat d'una situació d'emergència econòmica generada per la crisi del Covid-19. Vam triar la segona opció, la més important, útil i necessària.
Aleshores, vam crear un projecte de crowdfunding per recaptar diners a favor de l'orfenat, el qual podria tancar perquè ha deixat de rebre més del 90% de les donacions per culpa de la pandèmia. El problema no és l'orfenat, sinó els 100 nens i nenes que aniran al carrer i perdran el seu dret a tenir una infància. Si voleu ajudar-nos, podeu fer una donació entrant en aquest enllaç. Aquí trobareu tota la informació i també el nostre correu electrònic per si teniu dubtes o voleu ajudar d'altres maneres (voluntariat, enviar roba i menjar, etc.).
Quin és el nombre d’infectats al teu país?
7.192 casos el dia 25 d'abril de 2020.
Ha estat decretat l’estat d’alarma?
Si, a mitjans de març el Congrés va declarar l'estat d'emergència nacional i va atorgar nous poders al President Duterte per un període de 3 mesos, que poden ser prorrogables. Seria un equivalent a l'estat d'alarma espanyol. Aquesta mesura ha generat molta polèmica perquè Duterte és conegut per la seva mà dura i la seva falta de respecte als drets i les llibertats. Hi ha gent que té por que el President aprofiti l'oportunitat per aplicar mesures repressives que no tinguin res a veure amb el Covid-19.
Quines són les indicacions que us arriben a través del Govern?
No ens arriben indicacions del Govern. La informació la rebem a través dels mitjans de comunicació i dels membres de Kalipay, que ens cuiden moltíssim. Ens sentim molt protegits pels membres de la fundació.
Consideres que les mesures adoptades al vostre país són més estrictes o més lleus respecte les que s'han aplicat a Espanya?
Molt més estrictes. Han aplicat la quarantena a tot el país, que implica que tan sols segueixen operatives les activitats de primera necessitat, com els hospitals, les farmàcies i els supermercats. Tothom està confinat a casa i tan sols pot sortir un membre de la família que disposa d'un certificat especial per anar a comprar productes de primera necessitat. A més, aquestes mesures s'han aplicat quan no hi havia ni 1.000 casos coneguts en tot el país.
Com t’afecta la pandèmia a nivell laboral o acadèmic?
M'afecta emocionalment perquè el nostre voluntariat tranquil es va convertir en una campanya de vida o mort per salvar la vida de 100 nens i nenes. També m'afecta laboralment perquè a principi d'estiu volem tornar a casa per treballar i, tal com està el panorama, creiem que trobar feina serà bastant difícil.
Amb qui estàs passant el confinament?
Amb la Marta, la meva companya, parella, amiga i moltes coses més. Fem un equip excepcional i ens ajudem a portar la situació amb més tranquil·litat.
Et comuniques sovint amb la teva família o amics?
Si, gairebé cada dia. La família va entendre que ens quedéssim a Filipines a ajudar a aquests nens. Tornar a casa hauria estat una decisió molt egoista. El suport de casa és fonamental, sinó segurament ens enfonsaríem.
Què és el que més et preocupa d’aquesta situació de crisi sanitària?
L'egoisme, l'individualisme i el distanciament social. Les xarxes socials, el teletreball i el quedar-se a casa estan agafant massa protagonisme, cosa que no m'agrada. Sóc partidari del cara a cara, de mirar als ulls i de les abraçades. Les persones ens hem de relacionar directament, físicament, i no a través de pantalles. Espero que les pràctiques actuals no robin protagonisme a les relacions cara a cara, que són les reals.
Quines són les teves emocions en vers a la teva situació actual?
Estem davant d'una oportunitat per reinventar-nos per millorar, per relacionar-nos d'una manera més amorosa amb nosaltres mateixos, els altres i el medi ambient. Sento esperança.
Tornaràs a casa teva quan s’acabi el confinament a visitar la gent que estimes?
Sí, evidentment. Tinc moltes ganes de repartir abraçades a tota la gent que m'estimo. I espero poder-ho fer sense guants ni mascareta.
