Més de la meitat dels joves d'entre 12 i 18 anys ingressats per problemes de salut mental s'autolesionen

L’estudi, en el qual participa Laia Briones, investigadora que coordina la línia de suïcidi del grup de recerca en Salut Mental i Innovació Social de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), està liderat per Daniel Vega, psicòleg del Consorci Sanitari de l’Anoia, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Per estudiar la prevalença de les autolesions, l’estudi ha pres de referència població d’entre 12 i 24 anys de tot Catalunya. En la recerca s’ha utilitzat una mostra clínica, amb la qual s’han analitzat uns 240 pacients adolescents i joves que tenen alguna psicopatologia i que són usuaris d’una unitat d’hospitalització parcial o total de salut mental o que assisteixen a consultes de salut mental.

A la mostra clínica hi ha participat el Consorci Sanitari de l'Anoia, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la Corporació Parc Taulí, l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, i l'Hospital Clínic de Barcelona.

El projecte també té com a corpus d’estudi una mostra comunitària, amb la qual s’analitzen un miler de persones voluntàries. En aquesta part hi ha participat la UVic-UCC i la UAB. La mostra comunitària, centrada en persones majors de 18 anys, es troba en procés d'anàlisi i s'espera obtenir-ne els resultats durant la pròxima tardor-hivern.

Els resultats de la mostra clínica han determinat que la prevalença d’autolesions és molt alta, ja que un 58% d’adolescents d’entre 12 i 18 anys que estan ingressats en un centre hospitalari per problemes de salut mental s’havien autolesionat l’últim any. Els motius més habituals per autolesionar-se acostumen a ser dos. Un d’ells és per una desregulació emocional, és a dir, per les dificultats que tenen aquestes persones per afrontar problemes o dificultats, i per gestionar emocions intenses desagradables. “Noten que quan s’autolesionen és com si es produís un relaxament de les seves emocions”, explica la investigadora de la UVic-UCC. Una altra raó per autolesionar-se és precisament per sentir una sensació forta, com una manera d’estimular-se.

Per autolesionar-se, els sistemes més usuals que s’utilitzen són talls i en llocs poc visibles, especialment en braços. En aquest sentit, l'estudi apunta que, en moltes ocasions, s’ho amaguen perquè els fa vergonya mostrar-ho, o per por a sentir-se estigmatitzats o rebutjats. Sovint, ni les famílies ni les escoles saber com actuar i, de fet, en l’àmbit escolar si se’n parla molt es pot produir un efecte contagi.

Buscar solucions

Identificar els factors de risc per després poder desenvolupar els tractaments més efectius des del punt de vista psicològic és el primer objectiu del projecte de recerca del grup GRETA. Per aquest motiu, una de les primeres accions que sorgeixen d’aquest estudi ha estat la creació del web www.answers.cat amb informació sobre autolesions i pautes d’actuació dirigida a familiars, amistats i docents amb l'objectiu de contrarestar els webs que promouen l’autolesió i trencar falsos mites.

També hi ha una part destinada a les persones que s’autolesionen, on es poden trobar unes fitxes que es poden descarregar basades en la teràpia dialecticoconductual, que permeten treballar la gestió de les emocions, l’autoestima, etc., ja que “costa molt que les persones que s’autolesionen demanin ajuda”, diu Briones.

III Jornada sobre autolesió

Amb la finalitat de donar recursos de prevenció, el pròxim 19 de maig es farà la III Jornada sobre autolesió, amb el títol 'Autolesió no suïcida en joves, l’altra pandèmia: reptes i oportunitats'. La jornada, que es podrà seguir en línia i també presencialment a l'Hospital Universitari d'Igualada, constarà de diverses xerrades al matí i d’un taller pràctic a la tarda sobre intervencions bàsiques per a l’abordatge de l’autolesió dirigides a professionals de l’educació i de la salut, sobretot.