Amb el Diumenge de Rams a tocar de mans, que enguany s’escau en diumenge 2 d’abril, a LLEIDA.COM fem un repàs sobre l’origen d’aquesta tradició cristiana.
El Diumenge de Rams és l’impàs entre la Quaresma, que es dona per finalitzada, i l’inici de la Setmana Santa, període en què se celebra la Passió a moltes localitats, entre les quals trobem La Passió de Cervera, declarada Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, de la qual en podrem gaudir fins al pròxim dissabte 29 d’abril, mort i Resurrecció de Crist.
destaquem
El dia de Rams es remunta al record de l’entrada triomfal, i alhora austera, de Jesús a Jerusalem sobre un ase, mentre era aclamat com el Messies, rei esperat, per una multitud de persones que alçaven les seves mans plenes de palmes i branques d’olivera i llorer, en símbol de triomf.
Actualment, revivim aquest dia amb la «missa de Rams«, que a diferència d’altres misses, s’acostuma a fer a l’exterior. En aquesta cerimònia, es llegeix la lectura de la Passió (els Evangelis sinòptics), on és comú que intervinguin 3 lectors, un narrador, un encarregat de personificar els diferents personatges i el sacerdot, que llegeix les paraules de Jesús. A continuació, es procedeix a «la benedicció de les palmes» i els palmons, que simbolitzen les mateixes palmes i branques d’olivera i llorer que duien els fidels en l’arribada de Jesús a Jerusalem. Però aquesta tradició no es queda només aquí, sinó que avui dia les palmes de Diumenge de Rams són un regal dels padrins i padrines de bateig als seus fillols, que són els encarregats de dur-les a beneir aquell dia, igual que també de portar una peça nova de roba, tal com diu la tradició. Així i tot, les branques de llorer i olivera també solen ser habituals entre els adults.
Les palmes i palmons dels infants, s’elaboren artesanalment a partir de fulles de palmera tendra que creixen a les fosques perquè mantinguin el color blanc. Els palmons estan fets a partir d’una fulla sencera de palma, sent així peces més senzilles, mentre que les palmes s’elaboren trenant diverses fulles fent filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria, que vesteixen de color amb tota mena de cintes, flocs, figures de galeta i llaminadures.
Les botigues de cada localitat s’omplen d’aquests rams i ornaments a l’espera de la commemoració d’aquest dia, i inclús a molts pobles i ciutats es fan fires especialitzades on es poden trobar, és el cas del Mercat de Palmes i Palmons de Lleida.
destaquem
En acabada la cerimònia, els rams beneits es pengen als balcons i finestres per protegir la llar i cridar la bona sort, lloc on romandran fins al Carnaval de l’any vinent, que es despenjaran per cremar i utilitzar la seva cendra en l’ofici del Dimecres de Cendra o bé per fecundar els camps.
I tal com explicàvem al principi, després del Diumenge de Rams, inicia la Setmana Santa, i amb aquesta les famoses arreu processons de verges i sants, però aquesta ja és una altra història.
destaquem
