És la principal causa mundial de discapacitat i la sofreixen 280 milions de persones, segons l’Organització Mundial de la Salut. A Espanya, 2,1 milions de persones van presentar algun tipus de quadre depressiu en 2020 segons l’última enquesta europea de salut que publica l’INE. D’aquests, 230.000 casos es van tipificar com a greus atesa la severitat de la simptomatologia.
Per gènere, afecta el doble a les dones respecte als homes (7,1% enfront de 3,5%) i si parlem de severitat greu, aquesta diferència s’engrandeix més: per cada cas greu en homes hi ha 3,5 que són dones.
Per comunitats autònomes Castella i Lleó (10%), Comunitat Valenciana (9,8%) i Comunitat Foral de Navarra (6,7%) tenen les xifres més altes quant a prevalença d’algun quadre depressiu segons les dades d’incidència; mentre que Cantàbria i Illes Balears tenen les xifres més baixes (3,6% i 3,7%, respectivament), juntament amb les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla (ambdues per sota de 2,5%).
Arran d’aquestes xifres, Umivale Activa ha publicat una campanya per a sensibilitzar i orientar sobre aquesta malaltia. «A través de quatre fitxes informatives hem recopilat els principals símptomes de la malaltia, factors de risc i protectors, possibles tractaments i un conjunt d’estratègies d’autoajuda per a prevenir la depressió», ha destacat José Luis Cebrián, Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals.
Què és la depressió?
La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim. «Encara que totes les persones poden sofrir sentiments de tristesa ocasionalment de manera transitòria, en algunes d’elles aquests sentiments són persistents i s’acompanyen d’altres símptomes, com per exemple pensaments negatius que dificulten significativament la seva vida quotidiana», apunta Cebrián.
Ànim baix, tristesa o sentiments de desesperança o pèrdua d’interès en les activitats amb les quals es gaudia són els principals símptomes de la depressió. També són indicis de la depressió la irritabilitat, ganes de plorar sense motiu aparent, cansament, problemes de somni i pensaments negatius cap a un mateix.
Respecte a les causes, es tracta d’un trastorn multifactorial en el qual s’associen factors genètics, bioquímics, ambientals i psicològics. Diferents successos poden actuar com a desencadenants encara que la depressió també pot aparèixer sense una causa aparent.
Així mateix existeixen diferents tipus de depressió segons els seus símptomes o causes. Així, entre els diagnòstics més habituals podem diferenciar entre trastorn depressiu major (comunament conegut com a depressió) i distimia o trastorn depressiu persistent.
«Els metges d’atenció primària estan àmpliament preparats per a avaluar i tractar una depressió sense complicacions. Per a casos més greus ens remetran a especialistes en psiquiatria. L’important és buscar ajuda i deixar-se ajudar», ha remarcat Cebrián.
Estratègies d’autoajuda per a afrontar la depressió
A més d’acudir a un professional com més aviat millor, podem abordar les següents accions per a buscar el nostre benestar emocional.
- Parlar amb algú. És útil explicar-li a algú com et sents o plasmar aquests sentiments per escrit.
- Mantenir-se actiu. Fer alguna cosa d’exercici ajudarà a mantenir-se en forma i dormir millor.
- Menjar bé i amb regularitat. Seguir una dieta equilibrada pot ajudar a mantenir el cos i la ment sans.
- Crear una rutina de somni adequada. Respectant sempre els mateixos horaris.
- Dur a terme activitats relaxants.
- Aprendre més sobre la depressió.
- Fer alguna cosa que t’agradi pot apartar-te de pensaments dolorosos.
- Evitar l’alcohol i les drogues. El seu consum pot fer-te sentir millor durant un temps però empitjoraran la depressió a llarg termini.
