El comitè d’experts per a l’anàlisi del salari mínim interprofessional (SMI) creat pel Ministeri de Treball ha proposat situar-lo entre els 1.046 i els 1.082 euros mensuals bruts en 14 pagues el 2023. Són el mínim i màxim de la forquilla de quatre escenaris que plantegen i que implicaria un increment d’entre 46 euros -un 4,6% més en relació amb l’SMI actual- i 82 euros -un increment del 8,2%-. Enguany el salari mínim se situa en els 1.000 euros mensuals. La proposta del comitè introdueix dos escenaris intermedis que implicarien situar l‘SMI en 1.054 o 1.066 euros al mes. Ho ha explicat aquest dilluns en roda de premsa la coordinadora del comitè, Inmaculada Cebrián.
DESTAQUEM
Cebrián ha explicat que el plantejament del comitè és que l’SMI es pugui situar l’any vinent en el 60% del salari mitjà net de 2022 i ha defensat que el salari mínim és «útil per combatre la desigualtat».
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha evitat pronunciar-se sobre quina és la xifra que defensa i ha explicat que ha convocat els agents socials aquest dimecres per discutir-ho.
Díaz ha defensat que és una eina «molt eficaç» que «no afecta de manera negativa en la creació de llocs de treball». La vicepresidenta segona ha esperat que, tot i la confrontació oberta amb la CEOE, la patronal «compleixi amb les seves funcions constitucionals».
«Vull pensar que el soroll polític de la setmana passada al Congrés no contagiarà el diàleg social», ha dit Díaz, que també ha obert la porta a revisar l’SMI d’aquí a sis mesos en funció de l’evolució de preus.
Segons l’informe dels experts, la mesura hauria contribuït a reduir un 2,8% el risc de pobresa per al conjunt de la població beneficiant 250.000 persones entre les quals 121.000 són menors de 30 anys. En la franja d’entre 16 i 65, la reducció del risc de pobresa se situa en el 24% amb una intensitat del 9,7%.
