El mes vinent se n’obrirà un altre a Lleida ciutat i els organitzadors s’han marcat l’objectiu de crear-los també a Mollerussa i Tàrrega. D’aquesta forma, evitaran que, com es veien obligats fins ara, els lleidatans interessats a rebre aquest tipus d’ajuda hagin de desplaçar-se a Barcelona, Reus o Saragossa. Sobre això, el coordinador del centre de Cervera confia que els grups vagin guanyant usuaris i tinguin prou força per seguir. I és que aquesta organització s’autofinança sense cap tipus de subvenció pública. Ells mateixos recullen el que poden en cada reunió per pagar les despeses de lloguer, la literatura pròpia i els desplaçaments.
En aquests grups, es reflexiona sobre els valors que s’han deixat de banda a causa de l’addicció i les inquietuds personals. Per suportar-ho, segueixen el programa dels 12 passos i es pren la consciència que l’addicció és una malaltia mental i que han d’aprendre a gestionar l’obsessió per consumir. “Aquests principis s’han d’aplicar en el dia a dia, aprendre a controlar les emocions per evitar recaigudes. Però si recaus, no passa res, tornes a començar. L’objectiu és tenir una vida normal”, assenyala Ricard.
Els usuaris es veuen identificats en altres experiències i admeten l’obsessió per consumir
“Costa reconèixer que ets un addicte fora del grup. Quan consumeixes t’és igual tot i només penses a trobar diners de la forma que sigui. Si has de robar, doncs ho fas. Creus que ets un degenerat, no un addicte. I quan arribes al grup i escoltes els altres t’adones que ets un addicte”, explica Ricard, exdrogoaddicte i assistent als grups. Alguns assisteixen durant anys a aquestes reunions mentre consumeixen drogues. “Al final arriba un moment que ho deixen, quan s’adonen que prendre substàncies no et porta enlloc”, assenyala. La diferència amb un centre, afegeix, és que aquí no s’expulsa ningú per consumir. “Quan pitjor està una persona és quan més necessita ajuda. L’escoltem i l’acompanyem”, diu.
“Quan arribes al grup et sents identificat amb les experiències dels altres i inicies un procés. Fa quinze anys que estic net i ja vaig pel quart pas. Cadascú controla l’obsessió a la seua manera”, destaca. El grup d’autoajuda de Cervera es reuneix tots els dissabtes de sis a dos quarts de vuit de la tarda.
“Costa reconèixer que ets un addicte fora del grup”
Les persones que assisteixen a les reunions són de tota classe i condició. Aquí no hi ha discriminació de cap tipus. Totes saben que consumeixen drogues, però moltes no reconeixen que tenen una malaltia fins que no escolten l’experiència d’altra gent.
