El plenari del Consorci del Museu de Lleida va acordar ahir, en la seua segona reunió telemàtica en tot just vint dies, presentar abans de dijous una bateria de recursos d’apel·lació davant de l’Audiència d’Osca per les 111 obres d’art que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. El 13 d’octubre passat ja es va reunir d’urgència després de fer-se públic l’aval del Tribunal Suprem a la competència del jutjat de Barbastre en aquest litigi. Durant la trobada d’ahir, es va posar en comú el contingut dels tres recursos que presentaran tant el Consorci com també Generalitat i bisbat de Lleida.
Així, el Consorci continuarà defensant que la propietat dels béns en litigi és del bisbat lleidatà i que la seua ubicació ha de ser necessàriament el Museu de Lleida. A més a més, en el recurs insistirà que el trasllat d’obres catalogades com a col·lecció ha de ser autoritzat pel departament de Cultura de la Generalitat, amb independència del seu propietari, motiu pel qual recorda que el jutjat de Barbastre envaeix competències de l’Administració catalana a l’ordenar al museu que entregui les peces. En el recurs fins i tot s’assenyala que una hipotètica tramesa de les obres hauria de comportar també un pagament per les despeses de conservació i custòdia de les 111 obres.
Per la seua part, el bisbat va manifestar el seu desacord amb la referència en la sentència de Barbastre a acords anteriors amb Aragó (firmats en el seu dia pel bisbe Piris i l’anterior administrador apostòlic Salinas), ja que ara ha estat demandat pel civil i no en instàncies eclesiàstiques i no ha rebut cap ordre de l’Església de retirar-se d’aquest litigi. El bisbat també insisteix en el fet que durant el judici que es va celebrar l’any passat no es van valorar algunes de les proves aportades des de Lleida, com tot el protocol notarial, i va insistir a declarar-se propietari dels béns per usucapió (possessió continuada dels béns), com a mínim.
Finalment, la Generalitat insistirà en el seu recurs que la sentència de Barbastre la condemna a una obligació d’entrega de l’art malgrat que en el seu dia no va ser demandada i, per tant, no va poder exercir els seus drets de defensa en el judici. En aquest sentit, afegeix també que no s’han respectat les seues competències administratives en relació amb la gestió i sortida de béns culturals del Museu de Lleida.
