Parlar dues o més llengües seria un probable factor de protecció davant la malaltia d’Alzheimer, ja que permetria prevenir o alentir la seva aparició, segons una revisió d’estudis feta per un investigador de l’Hospital del Mar. El treball ha estat liderat pel doctor Josep Deví, de l’EAIA de Trastorns Cognitius i del CAS de Santa Coloma Gramenet de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) de l’Hospital del Mar. Aquest ha consistit en una revisió sistemàtica dels estudis metodològicament més rigorosos publicats a escala internacional. Dels deu seleccionats, set destacaven una relació directa entre el bilingüisme o el multilingüisme i el retard en l’aparició dels símptomes cínics de l’Alzheimer o l’alentiment de la progressió.
Altres dos estudis trobaven una relació parcial, només en casos amb nivells baixos d’educació o quan es parlaven més de dues llengües. Només en un estudi no es mostrava cap relació significativa entre parlar diversos idiomes i el retard en l’aparició de la malaltia.
Deví ha conclòs que es va trobar un retard en el diagnòstic o en l’aparició de la simptomatologia de la malaltia «d’entre 4,5 i set anys». Això és causat perquè el fet de parlar dues o més llengües incrementa la reserva cognitiva de l’individu, és a dir, la seva capacitat de resistir el deteriorament cerebral sense presentar símptomes o presentant-ne menys dels que serien esperables en funció de la neuropatologia present en aquell moment. El principal investigador de l’estudi ha indicat que hi ha també determinades estructures cerebrals que quan es veuen afectades per la malaltia «les seves funcions són assumides per altres àrees del cervell, encara que aquesta no sigui la seva funció principal».
Alguns dels estudis analitzats utilitzaven tècniques de neuroimatge per analitzar el cervell dels pacients. Aquestes proves permetien comprovar com les persones que parlaven dues o més llengües incrementaven la seva reserva cognitiva, millorant en tasques de control executiu, així com la seva memòria de treball o en tasques d’intercanvi. De fet, a les proves es va poder comprovar com aquestes persones presentaven un deteriorament neuropatològic més acusat en diverses regions cerebrals i, tot i això, obtenien millors resultats que els pacients monolingües durant la realització de diverses proves. Això porta els autors a apuntar a l’existència d’estratègies o xarxes compensatòries que els hi permetien obtenir un millor rendiment tot i la neuropatologia present.
Deví ha explicat que el llenguatge s’ubica a l’hemisferi esquerre però el fet d’utilitzar dues llengües de forma quotidiana implica una reorganització de l’estructura i de la funcionalitat cerebral. Altres estudis recents han demostrat que les persones categoritzades com a bilingües obtenen millors resultats en tasques que mesuren les funcions executives, «resultats que es poden deure al fet que la utilització constant dels dos idiomes millora aspectes d’atenció i de control cognitiu». Segons el principal autor, això permet a una persona que parla dues o més llengües incrementar la seva reserva cognitiva i la seva capacitat de resiliència i d’adaptació davant les manifestacions de l’Alzheimer. «Parlar més d’una llengua és, amb molta probabilitat, un factor de protecció, com ho és mantenir uns bons hàbits de vida saludables», ha conclòs.
En l’estudi també hi ha participat la psicòloga del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Noemí Català i la infermera del Servei d’Urgències de l’Hospital QuirónSalud de Sabadell Susanna Jofre.
