Un jove de la Seu d’Urgell i estudiant de l’Institut La Valira, Markus Urban, ha desenvolupat un algorisme per poder jugar a escacs amb l’ordinador. El projecte, anomenat ‘Megamax’, ha estat creat en el marc del treball de recerca que duen a terme tots els estudiants de 4 d’ESO i s’ha servit de tècniques d’intel·ligència artificial per millorar el sistema. Així, s’han eliminat jugades que es considerarien «absurdes» en una partida convencional i s’ha establert un ordre de prioritats de peces i moviments. També s’ha treballat en la velocitat de resposta, que és d’uns quatre segons. Tot plegat s’ha posat a prova amb d’altres sistemes virtuals ja existents i amb el mestre lleidatà Josep Oms, un dels millors jugadors de tot l’estat espanyol.
El Markus explica que dues de les seves grans aficions són la programació informàtica i jugar a escacs. Amb l’objectiu de poder-les combinar, va decidir crear un algorisme i anar-lo perfeccionant perquè cada cop fos més «efectiu». Primer va començar a buscar la manera que el sistema anés més ràpid, ja que es va trobar que el temps de resposta era de 35 segons. Així, va eliminar els moviments que no tindrien sentit en una partida convencional. Un altre dels aspectes que va treballar és el d’evitar que la forma de jugar de l’ordinador fos massa «previsible», amb la qual cosa va introduir i ordenar els moviments que es consideren més «prometedors».
#RETRAT Josep Oms: «Els escacs no tenen contraindicació, és molt millor que fer zàping»
Un cop perfilat, ha posat a prova l’algorisme amb d’altres ja existents al mercat i ha aconseguit que el seu guanyi partides amb altres jugadors virtual. El que l’ha fet més il·lusió, però, ha estat el fet que el gran mestre lleidatà Josep Oms, un dels millors escaquistes de l’estat espanyol, també hi hagi jugat. El treball ha estat tutoritzat pel professor de Tecnologia de l’Institut La Valira, Marc Llovera, que explica que ha estat «fascinant» veure com aquest alumne «pot arribar a aquests nivells de programació, d’algorisme i de pensament computacional».
Llovera afegeix que tot plegat demostra que els projectes de recerca poden servir per «despertar talents» i encaminar als alumnes a treballar segons les seves «fortaleses». De fet, tots els estudiants de 4t d’ESO dediquen dues setmanes a fer aquest treball, en què ells mateixos escullen un tema per investigar.
