El periodista Salvador Cargol (Girona, 1967) ha publicat ‘Viaje al último invierno. Por la España del frío, la nieve y la niebla’. El llibre, autoeditat, reivindica el significat i la rellevància de l’hivern, i explora l’estela que el fred, la boira i la neu deixen en una Espanya que sembla que visqui «permanentment a l’estiu». El llibre recull els viatges de l’autor per la península Ibèrica entre 2015 i 2019. Les terres del Miño, El Bierzo, les muntanyes de Lleó i Palència, Sòria, Molina de Aragón, la vall del Jiloca, el Maestrat, les terres de Lleida i la plana de Vic, fins a arribar a Girona. Un traçat «deliberadament rural» i solitari que va d’oest a est, com si seguís la direcció d’una borrasca atlàntica que escombra la península.
El llibre té dues parts. La primera, titulada ‘Tiempo adverso’, comença amb un conte «màgic, com explica el mateix autor en una entrevista a l’ACN, que introdueix el lector en l’estació hivernal enmig d’un bosc nevat. El segueixen catorze textos, dos d’ells centrats en el Pirineu, que aborden les diverses maneres de mirar i de viure l’hivern, i els canvis que experimenta el paisatge i la naturalesa amb fenòmens com la neu, la boira i el fred. «És un retrat de com s’ha viscut i com es viu ara l’hivern», explica Cargol, periodista i editor de l’Agència.
‘Viaje de invierno’ és la segona part del llibre, una ruta que va de l’Atlàntic al Mediterrani passant per alguns dels llocs més freds i sovint més solitaris de la península Ibèrica. Un total de 22 viatges «meteorològics i literaris» plantejats com un reportatge periodístic.
En el trajecte, Cargol evita les aglomeracions i les zones turístiques i busca el camí del fred per les terres on encara hi ha pobles i veïns que el puguin notar. Espais «silenciosament ibèrics» que l’autor retrata a través de trobades i anècdotes de testimonis.
Un homenatge personal a ‘la fred’
‘Viaje al último invierno’ és el «particular homenatge» que el periodista fa al fred, o a la fred, com li agrada dir a ell, i sorgeix com una resposta a un estiu que s’ha tornat una estació «cada vegada més insuportable» a causa de les onades de calor. Que ja no és aquell temps per gaudir de l’aire lliure, perquè «has d’estar-te tot el dia tancat a casa per les altes temperatures».
El llibre retrata l’altra cara del país del ‘sol i platja’. «A Espanya l’hivern no agrada gaire», apunta Cargol, entre altres coses perquè és una «potència turística» que porta molts anys vivint de l’estiu. Per a l’autor, el pes del turisme ha fet que a Espanya se la relacioni sobretot amb el sol, la calor i la costa, una imatge simple però que «encara funciona». La imatge de l’hivern i d’una península interior glaçada i solitària «no ha estat tan difosa a fora», explica.
L’autor retrata l’hivern meteorològic, amb fenòmens com la neu, que cada vegada «té més èxit» entre la població, però també un hivern «més ancestral», de contacte directe amb la naturalesa «sense necessitat de pujar a una estació d’esquí». Un hivern «que ja no existeix» o que és residual, que a muntanya obligava a un canvi de cicle, de ritme i de rutines, i que va lligat a les idees de supervivència, «de naturalesa en silenci, de recolliment i refugi».
El llibre es ven en una dotzena de llibreries de diferents punts de l’Estat. A Catalunya es pot trobar a les llibreries Ulyssus i Geli, de Girona, i a Muntanya de Llibres, de Vic.
