Aquest reportatge forma part d’una sèrie sobre el repte econòmic i social del biogàs a Ponent. Pots llegir les altres càpsules aquí:
De què parlem quan parlem de biogàs? – Cara i creu del biogàs (I)
I aquestes plantes, on les col·loquem? – Cara i creu del biogàs (II)
Els projectes de plantes de biogàs van proliferant sense aturador a les comarques lleidatanes, tot i que la seva vida útil també s’ha posat en entredit. Algunes de les fonts consultades estableixen períodes d’entre vint i quaranta anys de funcionament per a aquestes instal·lacions, mentre que Javier Prados, portaveu de l’empresa que promou la planta de la Sentiu, deixa clar que “la tecnologia es podrà actualitzar per allargar la vida de les plantes”. Respecte al nombre de plantes que finalment s’instal·laran, diferents experts coincideixen en què no serà tan elevat com s’està dient. “Baixarà el suflé, perquè tampoc tenim tants residus per tractar, tot i que el Govern no fa una aposta com aquesta per només cinc anys”, subratlla August Bonmatí, cap del programa de Sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA.
Tal com apunta el professor emèrit d’Enginyeria Ambiental a la UPC, Xavier Flotats, “la qüestió no és plantes sí o plantes no”, sinó que els matisos que aporten els diferents models i aspectes tècnics i socials determinaran quina ha de ser la seva implementació. Ara bé, sigui quin sigui el nombre de plantes que acabaran consolidant-se a Ponent, Flotats té clar que “l’acceptació vindrà a través d’associacions i cooperatives locals” i que projectes forans “s’interpretaran com oposicions”.
La ‘Guia per al desenvolupament sostenible del biogàs i el biometà a Catalunya’ conclou el seu anàlisi apuntant a un equilibri entre les oportunitats i els reptes de la implementació del biogàs al país i, sobretot, apel·lant als diferents actors a “acostar posicions”. Perquè en el biogàs res és ni blanc ni negre.
