Barbens

El territori que avui conforma Barbens va ser conquerit per Ermengol IV d´Urgell; se situa en el límit sud de l´expansió del comtat d´Urgell, fronterer amb les terres conquerides pel comtat de Barcelona. El primer senyor documentat propietari del castell de Barbens és Ramon Barrufell. L´existència del castell és anterior al segle XII, atès que en el 1098 apareix documentada la parròquia de Barbens a l´acta de consagració de l´Església de Santa Maria de Guissona. Després de l´avenç d´Ermengol IV, quan la zona passà a ser terra de ningú, els Barrufell, com feien molts dels homes que lliutaven a la vora del comte, devien haver aprisiat les terres del lloc i construït una torre amb una mínima estructura de castell i un mur de pedra per contenir alguns dels serveis col.lectius pels pagesos. El 1164 Gombau de Ribelles, magnat del comte d´Urgell, i la seva muller Marquesa fan donació dels seus drets sobre les terres de Barbens al comanador de Gardeny. Dos anys després aconsellen el seu vassall Ramon Barrufell que vengui les seves propietats de Barbens a l´ordre del Templer.

També Arnau de Torroja, a mitjan del segle XII, concedí uns drets a aquesta població que després, el 1164, foren confirmats i ampliats pel seu hereu Ramon de Torroja i la seva dona Gaia de Cervera. D´altres famílies nobiliàries com els Anglesola i molt especialment els Ribelles, així com cavallers de la zona, mostraren també la seva generositat vers el Temple concedint terres i drets a aquest lloc. El 1166 Barbens esdevingué comanda independent de Gardeny. Entre 1172 i 1181 els frares hi ampliaren considerablement el domini territorial a través de noves concessions i compres, concretament al Palau d´Anglesola, i controlaren el castell de l´Aguilella i el poblat de l´Espígol. Vers el nord tenien el castell i el poble de Penelles, cap al sud Castellsalvà (Belianes). El 1264 la casa de Barbens percebia rendes a diverses poblacions i llocs de la contrada, com Guardila , Seró, Soler d´Artesa, Preixens, Pradell, Agramunt, Tarrassó, Melió, Penelles, Butsènit, la Fuliola, el Tarrós, el Bullidor, Balaguer, Belianes i Catellsalvà. Precisament l´eixamplament dels drets de l´orde motivà que sorgissin els primers enfrontaments amb l´església d´Urgell i també amb el monestir de Poblet. Quan l´ordre dels Templers va ser dissolt a principi del segle XIV, Barbens juntament amb els termes de Penelles van passar a la jurisdicció de l´orde de l´Hospital de Sant Joan de Jerusalem.