El terme municipal es troba al sud de les Garrigues tocant amb el Segrià i la Ribera d'Ebre. Forma part del planell central inclinat suaument cap al NO i solcat per diverses valls. Una petita franja al SE arriba fins a la riba del riu de la Cana, afluent de l'Ebre. El poble està situat en el serrall delimitat per la vall Major i la barrancada del Coll de Bovera. Des de la serra del Coll de Bovera es pot contemplar tota la vessant nord de la serra del Montsant, el terme municipal de Bovera i bona part de la Ribera d'Ebre.
La meitat del territori és zona forestal i l'altra meitat està solcada pels cultius, la majoria de secà.
Font: Idescat, El municipi en xifres (2025).
Codi postal: 25177
Va ser centre de la baronia de la Granadella. La vila ja figurava entre les 32 poblacions de Catalunya que en l'època dels romans tenia l'honorífic títol de municipium.
Informació de Granadella.cat
Durant l'edat mitjana, la vila de la Granadella va ser cap d'una extensa i important baronia.
Malgrat que no es coneixen les cartes de repoblació, els arxius capitular i municipal de Lleida ens donen força dades del llinatge dels Cervera, dels Mascarell de Sanaüja, dels Ramon de Ramon i dels Moliners com a repobladors del territori, encara que la repoblació efectiva li correspon a Pere Moliner i al seu fill, senyors d'aquestes terres ja en temps d'Alfons I.
En les dues generacions dels Moliner fins als primers anys del regnat de Jaume I, es repoblaren també Torrebesses (possessió que no havia de persistir gaire dins la baronia), Bovera i Granyena i es creà Bellaguarda, que formaren una extensa senyoria amb més de 150 km2. i amb una població relativament important.
En el fogatjament de 1365-70, Torrebesses tenia 40 focs, Granyena 30, Bovera 28, Bellaguarda 15 i la Granadella 153 focs, xifra que no tenia comparació amb cap altra de la comarca (les Borges en tenia 32).
La família Moliner va ser ama i senyora de la baronia fins ben entrat el segle XVI. A partir d'aleshores els llinatges s'anaren succeïnt per enllaços matrimonials: Anna (o Magdalena) Moliner amb Joan de Queralt i de Ribes, d'una noble família segarrenca (1587). Elisabet de Queralt amb Feliu d'Àger, senyor de Claramunt i Alta-riba (1673), i els Queral -Ager enllaçaren amb els Kessel - Maranyosa (1717) i per casament de Maria Antònia de Kessel amb Ignasi de Gomar (1772) la baronia passà a aquesta darrera família. Els Gomar, extingides les senyories, conservaren els títols nobiliaris.
Els habitants de la vila s'anomenen granadellencs.
Emili PujolGuitarrista i musicòleg
Església de Santa Maria de Gràcia Monument
Ermita de Sant Antoni Abat Monument
Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya Ruta gastronòmica
Al municipi només s'hi pot accedir per carretera. A la part oriental de la població s'hi creuen la C-242 (N-420, a les Borges del Camp fins a la C-12, a Torrebesses), i la C-233 (de Bellpuig a la C-12, a Flix)
Distància a capital de comarca (Les Borges Blanques): 57,0 km (41 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 37,0 km (31 minuts en cotxe).
Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.
