Lles de Cerdanya

És el segon municipi de la Cerdanya en extensió, després de les annexions de Músser i Arànser al 1966. S'estén, principalment, per les valls de la Llosa i d'Arànser. El límit de llevant s'inicia amb l'origen de la carretera LV-4036 i on el riu de la Canya aflueix al Segre. En aquest petit sector limita amb el terme de Montellà-Martinet. Després, segueix el curs del riu de la Llosa fins més enllà de la casa d'en Bret, travessa el torrent de Coborriu i pel vessant oest de la serra de Santa Anna vers el bosc de la Quera i, una mica més amunt, canvia de municipi al passar del de Prullans al de Bellver de Cerdanya. A continuació, la línia divisòria segueix paral·lela pel vessant oest i a mitjana altitud de la carena de la serra de Coma Ermada -que té el seu cim culminant a la Carabassa (2.737,5 m)-, riu de Calm Colomer, riba occidental de l'estany del mateix nom i, poc abans d'arribar a la portella dels Engorgs, acaba la seua confrontació amb Bellver de Cerdanya i comença amb la de Meranges fins a la frontera, per la serra de l'Esquella i el pic de Calm Colomer (2.869 m). A tramuntana limita amb Andorra, baixa fins a la tossa Plana de Lles (2.916 m) -cim més característic del Pirineu axial-, els pics del Sirvent (2.836 m), de Perafita (2.752 m). El nom de Perafita deriva de "peira" o "pera" (pedra) i "ficta" (clavada), sovint relacionat amb un menhir o una fita actuant de terme. A partir d'aquí, el termenal de ponent és amb Bescaran (Valls d'Envalira) per la serra de Valleta fins al puig Punxó (2.493 m). Llavors davalla en diagonal cap a l'est tot passant pel coll de Queralt, el pla de Lles, el roc Farinoles i no gaire lluny del roc de l'Aliga fins al Segre, termenal de migdia amb Martinet i Montellà, i seguint el curs del riu fins a tancar amb el nucli de Martinet.
El Segre a migdia i els rius de la Llosa (amb els seus afluents riu de Vallcivera, de Montmalús, de la Muga, torrent de Prat Castilló, de Viliella, riu del Bosc -abans, torrent de Cortals-, riu d'Engaït, de Calm Colomer, torrent de la Ginebrosa, canal del Riu, torrent de Coma Ermanda i de Coborriu) al llevant i el del Molí a ponent (amb els afluents del torrent de Claror, de Setut, del Pla de la Cot, de l'Orri, dels Clots de l'Orri, del Coll de Queralt i riu de la Verneda) són l'eix hídric del municipi. Completen la xarxa el riu de la Canya i el torrent de Sant Feliu. Entre altres fonts, destaquen la Freda, de les Pollineres i la del Roc de les Farinoles.
La major part de la superfície és forestal i bàsicament d'utilitat pública estatal. A la riba del Segre creix vegetació de ribera i a mesura que es va pujant, es troba roure martinenc, freixe de fulla gran, alguna noguera, més amunt, carrascar, pi roig, avellaner i pi negre amb sotabosc de neret i de bàlec al solell. Prop dels cims del Pirineu domina el prat alpí.
La flora és molt variada i canviant. Podem trobar campànules, gasó alpí, tores o cònits, clavell de pastor, cardigassa, etc. Una au molt corrent de veure és el trencalòs i també es poden sentir xiular les marmotes.