Alcarràs és l'última obra cinematogràfica dirigida per Carla Simón, una pel·lícula que mostra la realitat d'una situació silenciada. Com cada estiu, la família Solé cultiva una gran extensió de presseguers, però després de vuitanta anys, enguany serà l'últim. Uns grans tractors interrompran el territori per posar fi a la tradició familiar. Una peça que reflexiona sobre els efectes de la política, la tecnologia i els interessos econòmics a les zones rurals.

Carla Simón va néixer a Barcelona el 1986, va cursar el grau universitari de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, més tard va estudiar dos màsters: el primer de TV de qualitat i innovació organitzat per la Televisió de Catalunya, i el segon d'art a la London Film School (amb una beca postgrau de l'Obra Social "la caixa").

El seu primer llargmetratge es va estrenar el 2017 i s'anomena 'Estiu 1993'. És una obra molt personal i íntima que tracta d'explicar -des de l'experiència de la directora- com un menor entén la mort i el que succeeix al seu voltant a través de silencis i gestos. La intimitat d'aquesta obra resideix en la vida de la directora. Cal tenir en compte que Simón es va criar amb els seus tiets a causa de la primerenca mort dels seus pares l'any 1993, quan ella només tenia sis anys. La seva última obra no ha passat desapercebuda, i amb raó. 'Alcarràs' neix, en part, del vincle familiar que la directora manté amb aquest petit municipi rural. Una obra de caràcter personal que reivindica la pagesia, aquella professió tan oblidada com valuosa.

L'autenticitat de l'obra és innegable i el repartiment dels personatges podria ser el gran causant. Tot i les dificultats que la directora va trobar a causa de la Covid, va aconseguir reunir un equip magnífic. La totalitat del càsting són actors i actrius no professionals d'Alcarràs o voltants que dediquen i han dedicat la seva vida a la pagesia. El film emana de la necessitat de tractar una problemàtica que ha anat creixent al llarg dels anys. Més de la meitat dels pagesos estan a punt de jubilar-se, sense dubte és una professió que presenta un problema de relleu generacional, entre altres. La pagesia és una feina que requereix molta dedicació i esforç. Una feina que, sovint, no té el reconeixement que mereix.

Segons dades de l'Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), a Catalunya, entre 2016 i 2020, les hectàrees de presseguers, pereres, pomeres i nectarina hi han petit una disminució de la producció. En canvi, altres arbres fruiters com els ametllers, o la producció d'ordi i blat ha crescut un 50%. Aquestes dades posen de manifest un problema ocupacional. Per a la recol·lecció de la fruita, com és el cas de la pel·lícula 'Alcarràs', fan falta moltes mans. D'altra banda, per a la recol·lecció de cereal n'hi ha prou amb un tractor i una persona. Moltes persones que han viscut la pagesia com a negoci familiar han vist com a poc a poc els ingressos disminuïen, mentre que la feina continuava requerint un alt nivell de dedicació.

Alcarràs és un municipi de la comarca del Segrià que sempre s’ha vist lligat a la ramaderia i l’agricultura, està conformat pel poble principal, Montagut i Vallmanya. Aquesta petita i encantadora localització ofereix als visitants una varietat de paisatges imprescindibles. El territori compta amb arquitectures històriques, com per exemple Ca l'Hereu i el Sindicat. Ca l'Hereu és una edificació del s.XVIII on dins es conserva un celler. El Sindicat és d'estil modernista i va ser construït per un deixeble de Gaudí, Brunet i Cèsar Martinell, en aquest mateix edifici es reunien els veïns de polítiques de dretes, en canvi, els qui eren de polítiques d'esquerres es reunien al Casino. A Vallmanya s'hi pot trobar l'antiga casa senyorial on Francesc Macià passava llargues temporades, a més, es pot gaudir de la casa dels Caçadors del s.XVIII, arquitectura feta construir pel mateix expresident.

Alcarràs no brilla només pels seus edificis emblemàtics, sinó que també pot presumir de paisatges naturals. Aquest és el cas de l'Horta de Pinyana, una localització on es pot gaudir del paisatge característic i predominant de la zona, tant d'arbres fruiters com herbacis. Per a aquells a qui els agrada més la natura, poden visitar el pantà de l'arròs o el pantà de la Mina, ambdós espais es troben protegits a la Xarxa Natura 2000 catalogat com Basses de Sucs i Alcarràs.

Aquest municipi està ple d’història, natura i tradició. No és estrany que amb aquests paisatges, la pel·lícula ‘Alcarràs’ hagi estat la guanyadora del Premi Os d’Or de Berlinale i tampoc seria estrany que l’obra fos la protagonista d’altres premis.

Simón ha aconseguit que la primera pel·lícula catalana en guanyar l’Os d’Or porti el segell d’un municipi històricament caracteritzat per l’agricultura i la ramaderia.