La lluita contra els incendis arrenca de les civilitzacions més antigues, així ho proven les ordenances preventives contra incendis que hi havia a Egipte, Grècia i Roma o les bombes d’aigua de l’antiguitat localitzades pels arqueòlegs.
Després de diverses innovacions en els segles XVI i XVII, la contribució més decisiva en l’extinció d’incendis la va fer el pintor i inventor holandès d’origen alemany, Jan van der Heyden, que va dissenyar una mànega de cuir d’uns 15 metres amb connexions de bronze, que la permetien allargar, i va projectar una bomba hidràulica on connectar-la. Així i tot, no va ser fins al segle XIX que van sorgir les organitzacions de serveis contra incendis a Catalunya. Es tractava de serveis d’extinció d’incendis, que apareixien amb la industrialització i l’expansió demogràfica i urbanística consegüent. Sovint aquestes companyies de bombers depenien de la iniciativa privada a través de mútues i societats asseguradores contra incendis.
Més endavant, es va passar a dependre dels ajuntaments i, amb la recuperació de les institucions democràtiques i l’Estatut de 1979, va ser la Generalitat qui va assumir les competències en l’establiment i coordinació d’una xarxa de parcs de bombers que donés cobertura a tot Catalunya.
Actualment, el cos de Bombers de la Generalitat, integrat per més de 5.000 efectius, que intervenen en tota classe d’emergències: incendis en habitatges, a les indústries, de vegetació, ensorraments, rescats en àmbits molt diversos com són muntanya, aigua, habitatges, infraestructures ferroviàries, rescat de persones atrapades en accidents de trànsit, inundacions, etc. Alhora també treballen en la prevenció operativa, tant per minimitzar el risc d’accident com per estar més preparats en cas que es produeixi.
En aquestes tasques també hi participa el personal pertanyent als serveis de prevenció i extinció d’incendis de les entitats locals, els bombers voluntaris, els bombers d’empresa i el personal tècnic especialitzat destinat a complir tasques de suport i ajut.
Avui a LLEIDA.COM, volem destacar la seva missió de vetllar per la seguretat de les persones, dels béns i de la natura, posant moltes vegades en risc la seva vida per salvar la nostra terra i les nostres vides. Així, remarquem els seus valors de proximitat, eficàcia, vocació de servei públic i professionalitat, de coordinació i col·laboració en el nostre territori, recordant una vegada més la importància d’aquest cos, sobretot en aquesta època estiuenca, en què malauradament els incendis a les nostres terres estan en auge.
A tots i totes, gràcies.
