Josep Coll i Martí, més conegut com a Pep Coll, va nèixer l’any 1949 a Pessonada i és un escriptor català amb una bibliografía extensa amb diversos gèneres i que ha col·laborat amb mitjans de comunicació, com diaris Segre, El Periódico i la revista Descobrir Catalunya. El seu escenari literari són els Pirineus i els seus llibres han estat traduïts al castellà i a l’èuscar. A més d’escriptor, també ha estat professor de llengua i literatura catalanes.
Pep Coll va cursar els estudis bàsics d’humanitats al Seminari de la Seu d’Urgell i va seguir els estudis a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en filosofia i lletres. Els seus inicis com a professor es remunten a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) on va estar-hi està cinc anys i on s’interessà per la llengua catalana. Un cop aprovades les oposicions s’estableix a Lleida, on desenvoluparà la tasca com a professor de Llengua i Literatura catalana al centre de secundària I.E.S Màrius Torres des de l’any 1980-81 fins al 2009-10.
Al llarg d’aquests anys ha compaginat la tasca docent amb la professió d’escriptor, juntament, també, amb la de col·laborador de diversos espais comunicatius, on es dedica a difondre la cultura popular. És president del Centre d’Estudis del Pallars, estudiós del dialecte pallarès i coneixedor de les narracions tradicionals del Pirineu. Les seves obres van des de novel·la i narrativa infantil, fins a teatre o crítica literària i degut a la seva gran proliferació bibliogràfica, els premis en els seus treballs no han estat exempts.
Entre les seves obres destaca Què farem, què direm? (1992), novel·la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d’Or (1992) i de la qual se n’han fet fins ara, vint-i-cinc edicions, i Dos taüts negres i dos de blancs (2013), recreació novel·lada de la matança d’una família de masovers, ocorreguda l’any 1943 en una masia del Pallars Jussà.
Aquesta darrera novel·la rep dos dels guardons a obra publicada més prestigiosos, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa i unes setmanes després, el Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès, els quals reconeixen la millor obra de narrativa en llengua catalana publicada durant l’any anterior. Posteriorment la mateixa novel·la és reconeguda amb el Premi Joaquim Amat-Piniella de Manresa, el premi Setè Cel de Salt i el Prix du Livre Pyrénéen de Bagneres de Bigorre, a la traducció francesa titulada Quatre cercueils: deux noirs et deux blancs. La seva darrera novel·la publicada ha estat l’any 2018 amb Al mateix riu d’Heràclit.
