Avui fa un mes un grup d’una dotzena de persones van irrompre a una classe que impartia Inma Manso, subdelegada del Govern del PP a Lleida, per increpar-la per la gestió dels refugiats a crits d’”assassina”.

La UdL va condemnar els fets i va oferir tot el suport a Manso acollint-se al dret i la llibertat de càtedra. Per evitar més escarnis a la Universitat, el Consell de Govern i el rector van decidir que Mossos d’Esquadra de paisà i vigilants privats de Prosegur vigilessin les aules els dies de classe de Manso.

Barrejar policia a dins de la Universitat i assemblees d’estudiants - normalment de lletres-, no semblen la millor combinació, com hem vist altres cops a Girona o Barcelona. Els enfrontaments, com un guió pactat, havien d’arribar un moment o altre. Va ser ahir, dimarts, amb el resultat d’una detinguda per agressió i la rectoria okupada de manera indefinida per protestar per aquests fets i en suport a la detinguda. Alguns d'aquests participants, com denuncia el Consell de l'Estudiantat, ni tan sols tenen cap relació amb la Universitat.

El comunicat dels estudiants es remet a la protesta contra Manso, com a membre del govern, per retallar en sanitat, promoure desnonaments o per unes declaracions desafortunades on igualava immigració i delinqüència. En definitiva, assetjada per la seva ideologia, no per la seva vàlua com a docent. Al seu torn, la Universitat demana utilitzar tots els mitjans democràtics per reconduir la situació i la normalitat universitària, protegint per sobre de tot, la llibertat de càtedra. 

I ara, sobre un tema que probablement s’hauria pogut gestionar amb una mica més de tacte i diàleg previ, les dues parts s’hauran d‘arremangar per resoldre aquesta situació. Sempre i quan es vulgui resoldre, perquè pot ser que a alguns els pugui anar molt bé mantenir encès el conflicte. I ara a veure qui se n'aprofita políticament.