Dos arbres històrics agermanen Miralcamp amb Tepeji del Río, un municipi mexicà

Miralcamp ja compta amb el seu propi poble agermanat: Tepeji del Río de Ocampo, de l'estat d'Hidalgo, Mèxic. La unió entre els dos pobles es va formalitzar el passat 8 d'octubre, quan un equip de representants de Miralcamp va arribar-se fins aquesta població d'ultramar per signar el document d'agermanament, juntament amb els representants de Tepeji del Río. Es va signar el convenni d’agermanament per duplicat, en català i en espanyol, quedant una còpia de cada en les respectives administracions locals.

Aquest agermanament ha sorgit del vincle establert recentment entre dos arbres característics d'ambdues poblacions, l'Alzinerà del Quelàs i l'Árbol-Buzón, una aliança promoguda a través de la poetessa Dolors Sans i la historiadora i promotora cultural María Guadalupe Huicochea per la similitud entre les històries dels dos arbres. El passat mes d'abril, Miralcamp va rebre la visita de dos representants de Tepeji del Río, Óscar Lugo i Marcelino Santana, per signar el preacord d'agermanament entre els dos arbres. Ara, s'ha anat un pas més enllà, i s'han declarat les dues poblacions germanes de forma oficial, amb la voluntat de promoure l'intercanvi cultural entre ambudes regions, unides per les arrels d'aquests arbres i les seves històries particulars.

Durant la seva estada a Mèxic, que va tenir lloc entre el 4 a l’11 d’octubre, l'alcaldessa de Miralcamp, Carme Ribes; el tinent d'alcalde i regidor d'Educació, Sanitat, Medi Ambient, Jaume Verdés; la regidora de Joventut, Festes i Esports, Sara Cambray; la poetessa i protectora de l'Alzinera del Quelàs, Dolors Sans; i la també protectora i cuidadora de l'alzina, Josefina Sans, van conèixer de primera mà la regió a través d'un seguit d'activitats programades pels representants de la zona.

El primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació, Sanitat i Medi Ambient, Jaume Verdés, en destaca "el tracte servicial i gran amabilitat" que van rebre durant l'estada, durant la qual també van poder conèixer la història i la cultura local de la regió a través de visites arqueològiques, en museus i en comunitats indígenes, de les quals van extreure'n grans lliçons, com que, cap als anys 200-500 dC., tenien uns coneixements de l'àmbit de la salut molt avançats "que aquí no arribarien fins uns quinze segles més tard", segons explica el tinent d'alcalde.

Verdés, que es mostra orgullós d'aquest nou agermanament, veu aquest episodi com una gran oportunitat per establir un pont educatiu entre les dues regions, Catalunya i l'estat d'Hidalgo, un fet que podria obrir la possibilitat a fer intercanvis educatius d'alumnes de formació professional i universitaris d’aquí i allà: "Ara ja tenim un contacte inicial. Mèxic està connectat amb les millors universitats americanes, és a dir, és un país que, a nivell educatiu, està molt avançat. Aquest intercanvi pot ser una bona simbiosi: nosaltres podrem enviar algun alumne a estudiar cap allà i nosaltres també en podrem acollir. Ara, això s'ha de moure a través del Departament d'Educació, i a través de l'Institut Tecnològic de Mèxic, en el seu cas", assegura el regidor, també professor universitari i professor d’institut del Departament d’Educació.

Al llarg de la seva estada, els miralcampins també van participar en l'entrega dels Premis Municipals de la Joventut, en la inauguració de les festes d'octubre i del mercat d'artesanies, van visitar el col·legi Sor Juana Inés de la Cruz de Tepeji del Río i, com no podia ser d'altra manera, van visitar l'històric Árbol-Buzón, tot seguint un tram del Camí Reial Terra Endins, declarat en el 2015 per la UNESCO patrimoni de la humanitat. La poeta i impulsora de l'agermanament d'aquest arbre amb l'Alzinera del Quelàs, Dolors Sans, defineix la visita a Tepeji del Río com “culturalment molt intens”, on van “poder conèixer al poble mexicà sense commogut, sobretot de la història”, explica la poeta, que va quedar impactada no un viatge maquillatges”. “Vam intentar captar tot el d’allà, i hi ha moltes coses que ens han només per la immemorial història de la regió, sinó per com era explicada, de forma tan “completa, imparcial i respectuosa” pels mateixos descendents de les antigues civilitzacions mesoamericanes.